Anàlisi del Mercat Laboral Espanyol i Europeu: Reformes i Estratègies

Indicadors d'Activitat

Ens ajuden a saber com funciona el servei públic i ens indiquen el grau d'eficiència.

• Es basa en la Taxa d'utilització i en la Taxa de registre.

Taxa d'Utilització

Taxa utilització = (Demandants inscrits al SPO / Total demandants) x 100

La taxa d'utilització indica quanta gent que busca feina ho fa mitjançant el SPO.

Taxa de Registre

Taxa de registre = (Vacants registrades al SPO / Total vacants) x 100

Com que no es coneix el total de vacants, es fa servir el total de col·locacions. No és una variable exacta, és aproximada.

Quota de Mercat

Quota de mercat = (Col·locacions gestionades al SPO / Total col·locacions) x 100

Del total de col·locacions, quantes són gràcies al SPO o el servei públic t'ha ajudat en algun punt.

A Espanya, l'any passat va ser del 2%. Per tant, hi ha molta gent que utilitza el servei públic, però pocs que troben feina gràcies a ell. La seva eficàcia és baixa.

Taxa d'Èxit

Taxa d'èxit = (Col·locacions gestionades al SPO / Vacants gestionades) x 100

Indica de les vacants que vol cobrir l'empresari, a quants contracta gràcies a l'SPO.

Càrrega de Treball

Càrrega Treball = (Núm. aturats / Núm. agents SPO) = 250 (per exemple)

El nombre d'aturats que ha de gestionar cada agent de l'SPO. És molta gent i no se'ls atén bé.

Línies de Reforma

1. Liberalització: Trencar amb el monopoli de la col·locació de treballadors (fins a l'any 1994 les ETT eren il·legals). S'obre el mercat a les ETT i Agències privades a tota Europa. Així doncs, actualment hi ha competència, però fa 20 anys existia monopoli.
2. Descentralització: Aquesta descentralització s'ha produït a 18 països diferents.
3. Integració: Que totes les funcions les faci un mateix organisme, no és obligatori. Ho han dut a terme 19 països.
4. Partenariat: Són els sindicats, patronals i estat. Pot ser de dos tipus:
   • Veu: Sindicat i patronal demanen les propostes que volen. Són consultives, el govern no té per què acceptar.
   • Vot: Sindicats i patronal voten les propostes i l'estat ha d'acceptar. Són propostes vinculants.
5. Modernització:
   • Xarxa Eures: Conèixer les vacants que tenen els serveis públics de tota Europa per afavorir la mobilitat.
   • Gestió dels objectius: El servei públic fixa uns objectius i han de fer tot el possible per complir-los.
   • Noves tecnologies: Poder fer les gestions des de casa.

Indicadors de la Despesa

Et permeten conèixer què gasta i en quines polítiques gasta més un país.

• Despesa absoluta: És el total que gasta un país en:

Despesa activa (% PIB) + Despesa passiva (% PIB) = Despesa total (% PIB).

No s'han de comparar els milions entre països, ja que la riquesa varia depenent del país. S'han de comparar els % del PIB.

• Despesa relativa: Es tracta de saber com es gasta els diners. Quin % va a una política i quin % a una altra.

(Despesa activa / Despesa total) x 100

Mirar si gasto més en actives o passives.

• Estructura activa: De tot el que gasto en polítiques actives, quins diners destino a l'orientació, formació i ajudes.
• Intensitat: És el % del PIB de la despesa activa x (1 / taxa d'atur). Ex: 5% taxa d'atur, es dividirà entre 0,05. El país que té una taxa d'atur més alta, la intensitat de la despesa és menor, ja que s'ha de repartir tots els diners entre molta gent.

Com més gran és la intensitat, més esforç estàs dedicant.

• Participants: Quin tant per cent de la població activa participa en les polítiques.

Característiques del Mercat de Treball a Espanya

Anys 60 i principis del 70

• Empreses: Petites, tancades (no exporten) i no paguen impostos.
• Emigració: Relaxa el mercat de treball. 3 milions de treballadors marxen i estabilitzen el mercat.
• Costos acomiadament: Elevats.
• Salaris: Baixos. Molts treballadors tenien salaris baixos.
• PIB: Increment del 6% anual. Creixement molt alt degut al període econòmic (expansió).

Anys 74-78

Període de crisi del petroli. Etapa de turbulències:

• Es produeix un augment dels salaris degut a la força dels sindicats i això genera un increment de costos per a les empreses. Aquestes han de tancar o acomiadar molts treballadors.
• Es produeix un retorn dels emigrants espanyols que fa augmentar encara més la taxa d'atur.
• Les empreses cada cop tenen menys rendibilitat.

Època del 78-84

Es signen els Pactes de la Moncloa on es busca una moderació salarial:

Salaris <--- Moderació --->

Tot això genera una pèrdua de poder adquisitiu (salaris reals) pels treballadors. L'objectiu del pacte era crear més ocupació, però això no es produeix fins 6 anys després.

Com a contrapartida als pactes es proposa la creació de l'estat del benestar i una nova reforma fiscal.

Anys 84-90

Etapa de creixement.

• Es produeix la primera reforma laboral per la qual l'empresari podrà contractar lliurement (es donen més opcions que la indefinida). L'objectiu és augmentar l'ocupació i reduir l'atur.
• Es produeix la primera vaga general (14/12/88) en contra del PES. Es buscava augmentar la contractació juvenil reduint els seus drets. No es va dur a terme.

Anys 90-94

És una etapa de crisi i reforma.

• Baixa l'ocupació i augmenta l'atur.

Es produeixen reformes:

• La del 92: Reducció subsidi d'atur.
• La del 94: Acomiadaments més barats.

Etapa 94-2007

Etapa de recuperació, Boom i canvis.

• Augment de l'ocupació i baixada de l'atur.
• Es produeixen 3 reformes diferents: 97, 01 i 06. Amb aquestes reformes es busca l'estabilitat laboral a través de bonificacions a la contractació. Es va buscar reduir els contractes temporals i augmentar els indefinits.

2008-2013

Etapa de recessió:

Augmenta l'atur i es redueix l'ocupació. Es fan 2 reformes: 2010-2012. Busquen facilitar l'acomiadament, reduir els costos d'acomiadament i reformar la negociació col·lectiva.

Mercat de Treball a la UE

• No hi ha una relació entre la caiguda del PIB i l'augment de l'atur. Es pot veure com el PIB cau un 7% a Alemanya, però l'atur no augmenta. Espanya e Irlanda són els més perjudicats per la bombolla immobiliària i l'augment de l'atur que aquesta genera.

Per tant, la caiguda del PIB no és el motiu de l'augment de l'atur. Alemanya, en lloc d'acomiadar els treballadors, els va reduir la jornada laboral per alleujar costos a l'empresa i l'estat va complementar la reducció del salari als treballadors.

• No hi ha relació directa entre el que es gasta un país en polítiques laborals i l'atur. Un país pot gastar poc i tenir molt atur (Espanya). Les principals reformes es produeixen en les prestacions socials, les pensions, els salaris, etc.

Estratègia Europea d'Ocupació

Origen:

Existeix des dels anys 90 amb el llibre blanc (1993): Creixement, competitivitat i ocupació.

Polítiques macroeconòmiques: L'any 1991 es duu a terme el Tractat de Maastricht amb els objectius de controlar:

• El dèficit públic
• Deute Públic
• Inflació
• Tipus d'interès

L'antecedent del llibre blanc serà: Essen (1994) on es van acordar unes directrius d'ocupació, basades en:

1. La Formació (ocupacional/contínua)
2. Reduir costos laborals no salarials (cotitzacions socials). Per compensar la pèrdua d'ingressos per la reducció de les cotitzacions es va proposar l'augment del IVA o els impostos ecològics.
3. Es va buscar també millorar la intensitat de l'ocupació, és a dir, com crear més llocs de treball a partir de l'augment del PIB. Per aconseguir això es proposa:
   • Augmentar la flexibilitat del mercat laboral (crear més tipus de contractes, facilitar l'acomiadament)
   • Actuar sobre el temps de treball (reducció de la jornada laboral o reorganització del temps de treball)
   • Nous filons d'ocupació en:
     • Sectors de la vida diària:
       • Menjar a domicili
       • Cura d'infants i gent gran
     • Millora del marc de vida:
       • Espais públics o urbans: Reconvertir antigues fàbriques en llocs públics
       • Rehabilitació de finques antigues
       • Transport local
     • Serveis d'oci cultural:
       • Parcs temàtics
       • Patrimoni cultural i arqueològic
       • Turisme rural
       • Centres cívics
     • Medi ambient:
       • Productes ecològics
       • Equips antipolució
       • Tècnics forestals
       • Tècnic mediambiental
       • Plantes de tractament de residus
   • Augment del gast en polítiques actives
   • Ajuda als col·lectius desfavorits (joves, dones, aturats)

Cada país tenia un any per aplicar aquestes mesures i després se'ls demanarà un informe de la situació PNAO (1995) que la Unió Europea avaluarà i després la Comissió Europea els proposarà noves actuacions.

Estratègia Europea d'Ocupació (1997-2002)

L'any 1997 es produeix el Consell de Luxemburg amb l'objectiu d'aconseguir una taxa d'atur del 7% entre els anys 1997 i 2002.

Molts països es van mostrar contraris a la taxa d'atur proposada, així que finalment no es va aplicar.

Pilars en els que es basava:

1. De prevenció: S'han d'aplicar polítiques actives als joves que porten menys de 6 mesos a l'atur i abans de 12 mesos en els adults.
2. Esperit d'empresa: Facilitar la creació d'empreses reduint la burocràcia, els impostos o donant bonificacions. Va dirigit principalment als autònoms.
3. Adaptació: Adaptar els treballadors a l'empresa mitjançant la formació contínua.
4. Igualtat: Entre homes i dones mitjançant la reducció de les diferències salarials i evitant la sobrerepresentació en certs sectors, a més de polítiques de conciliació.

Consell de Lisboa (2003-2010)

L'any 2003-2010 es produeix un nou consell, el de Lisboa, on es proposa que l'any 2010 la UE ha de ser la zona amb més creixement, competitivitat i tecnologia. També es fixen una sèrie d'objectius en matèria laboral:

• Objectius quantitatius:
  • Taxa d'ocupació del 70%
  • Taxa d'ocupació femenina del 60%
  • Taxa d'ocupació dels majors de 50 anys al 50%
• Objectius qualitatius:
  • Reducció de la precarietat (temporalitat)
  • Augment de la productivitat millorant la formació
  • Cohesió social, ajudant als grups amb dificultats

Directrius:

1. Allargar la vida activa pagant més diners cada any que passa de la jubilació.
2. Incentius al treball reduint els subsidis perquè la gent accepti la primera oferta de treball i donar una compensació salarial.
3. Aconseguir que la gent abandoni l'economia submergida reduint els impostos i donant amnistia fiscal.
4. Reduir les disparitats regionals (diferències entre territoris d'un mateix país)
5. Integració laboral

L'any 2005 es va fer una avaluació de tot el procés i es van fer noves propostes, com ara la creació del PNR: Pla Nacional de Reformes.

El PNR incloïa mesures Macro, Micro i d'ocupació.

En termes d'ocupació s'introdueix la flexiseguretat, que consisteix en:

• Entrada i sortida del mercat més fàcil
• Millora de les polítiques actives
• Prestacions socials amb un augment del subsidi

El terme "seguretat" es refereix a la seguretat de tenir feina tota la vida, té el seu origen a Dinamarca.

Estratègia Actual, Europa 2020 (2010-2020)

És una estratègia:

• Sostenible: Minimitzar l'impacte econòmic sobre el medi ambient reduint els residus o les emissions de CO2
• Integrada: Relacionat amb la cohesió social
• Intel·ligent: Coneixement i tecnologia (destinar el 3% del PIB en R+D)

L'estratègia actual té els objectius de:

• Taxa d'ocupació al 75%
• Abandonament escolar inferior al 10%
• 40% d'estudiants universitaris amb menys de 35 anys
• Taxa de pobresa inferior al 15%

Orientacions:

• Reduir l'atur estructural (atur persistent) amb mesures de reciclatge professional
• Ajust entre oferta i demanda, les qualificacions del personal han de respondre a allò que demanen les empreses
• Millorar la qualitat del sistema educatiu
• Lluitar contra la pobresa

Actualment es proposa la garantia juvenil augmentant els recursos que es destinen per donar oportunitats als joves.

L'any 2013 es van proposar les prioritats de la flexiseguretat:

• Estratègia global d'aprenentatge al llarg de la vida
• Eficàcia de les polítiques actives (avaluació)
• Sistemes de seguretat social moderns: En termes de pensions, com ara la gent viu més, es cobra el mateix que abans però repartit entre més anys, així que mensualment cobren menys
• Ajust organització al temps de treball

Polítiques d'Ocupació a Espanya: Reformes Laborals

1. 1984: Es posen en marxa 17 tipus de contractes nous amb l'objectiu d'incrementar els ocupats. A part, també inicien els contractes formatius (de formació i pràctiques). Per a l'empresari és molt més barat contractar així, a més ajuda a reduir l'atur juvenil, que era molt elevat. La majoria dels nous contractes seran temporals.
2. 1992: En aquest any es reforma el subsidi d'atur a la baixa, es redueix la quantia (del 80 al 70% o del 70 al 60%), la duració (de 36 a 24 mesos) i els requisits s'endureixen (es passa de 6 mesos a 1 any de treball per poder cobrar l'atur i una part d'aquest anirà destinada a pagar la SS i l'IRPF).

Aquesta reforma es duu a terme ja que l'any anterior es van firmar els Tractats de Maastricht i es busca així reduir el dèficit.

1. 1994: Aquesta reforma es basa principalment en els costos d'acomiadament, no es modifiquen les indemnitzacions, però sí les causes d'acomiadament improcedent (s'amplien), així hi ha més motius d'acomiadament improcedent per pagar menys indemnitzacions si fan fora el treballador.

A més, es canvia el nom al contracte de formació per contracte d'aprenentatge i es redueix el temps destinat a la formació (només un 10% de les hores).

1. 1997: Amb aquesta reforma es busca aconseguir l'estabilitat dels treballadors, passant d'un contracte temporal a un d'indefinit.

Es farà a través del contracte de foment indefinit, destinat a les persones amb discapacitat, als joves menors de 45 anys, als aturats de llarga durada i les dones.

Aquest contracte té l'avantatge que la indemnització es redueix a 33 dies sal/any en lloc dels 45 (és més barat per a l'empresari). A més, es redueix el pagament a la SS per part de l'empresari en un 50% per a tots els col·lectius i en el 100% per a les persones amb discapacitat durant 2 anys.

Passat aquest període de 2 anys, molts col·lectius van ser acomiadats, ja que no eren tan barats. La taxa de temporalitat no es va aconseguir reduir, ja que els treballadors tornaven a l'atur.

Aquest mateix any s'introdueix la indemnització per acomiadament al contracte temporal (8 dies/salari), abans era gratis.

Es va reduir l'edat del contracte de formació com a molt als 21 anys per ajudar els més joves i les hores de formació van augmentar al 20%.

Aquesta va ser la primera reforma pactada entre govern, patronal i sindicats.

1. 2001: Es continua amb l'estabilitat ampliant el contracte de foment indefinit.

Es va excloure els homes joves per la diferència de taxa d'atur entre els homes joves (baixa) i les dones (alta).

Es va tornar a augmentar l'edat del contracte de formació fins als 30 anys (només per a aquells que no tenen cap formació).

1. 2002: Es va fer un intent de reforma (decret llei) amb el qual es volia:
   • Supressió dels salaris de tramitació: el que cobres des del moment que t'acomiaden fins que es fa oficial aquest acomiadament.
   • Ofertes a 30 km.
2. 2006: Aquesta és la segona i última reforma pactada entre govern, sindicats i patronal. Es torna a basar en l'estabilitat:
   • En el contracte de foment indefinit les bonificacions seran una quantia fixa entre 800 i 1200 €.
   • Les bonificacions s'estenen fins als 4 anys.

No es va poder valorar mai si aquestes idees van ser bones o no, ja que va començar la crisi.

• Pla de conversió extraordinària: convertir contractes temporals en indefinits a canvi d'una bonificació, abans de l'1 de gener del 2007.
• Es van limitar els encadenaments dels contractes, no es podia estar més de 24 mesos amb un contracte temporal.

1. 2010: La reforma la duu a terme el govern de Zapatero i es centra principalment en l'acomiadament:

És una època de crisi, així que es posen en funcionament una sèrie de causes per justificar els acomiadaments procedents.

• El contracte indefinit de foment es generalitza a qualsevol treballador i es redueixen en 33 dies d'indemnització en lloc de 45.
• El fons FOGASA: els 8 primers dies de salari d'una indemnització poden ser pagats per aquest fons.
• Els contractes temporals passaran a tenir una indemnització de 12 dies per any treballat.

Amb aquestes mesures es busca facilitar l'acomiadament i fer així que les empreses no tanquin.

• En termes de negociació col·lectiva generalitzen les clàusules "descuelgue".

1. 2012: Aquesta reforma es centra en l'acomiadament (es rebaixa).
   • Es redueixen a 33 dies de salari amb un màxim de 24 mesos.
   • Si l'acomiadament és procedent es reduirà a 20 dies de salari en un màxim de 12 mesos.
   • Els contractes dels emprenedors serà per a menys de 50 treballadors amb bonificacions de contractació als joves (3600 €) i als més grans de 45 anys (4500 €) durant 3 anys.
   • Es torna a limitar l'encadenament de contractes temporals.
   • S'introdueix la idea de donar prioritat al conveni de l'empresa.

Evolució del Servei Públic d'Ocupació

• 1978: Es crea l'INEM. És un servei públic d'ocupació centralitzat.
• 1992: Es transfereix la competència de formació ocupacional a totes les Comunitats Autònomes.
• 1993: La formació contínua passa del INEM al FORCEM.
• 1994: Es permeten les ETT i les agències privades sense ànim de lucre (ONG, sindicats).
• 1995: La intermediació laboral es transfereix a les CCAA.
• 1998: La gestió de les polítiques actives es transfereix a totes les CCAA menys al País Basc.
• 2003: Es crea el Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) format pel SEPE (polítiques passives) i els autonòmics (polítiques actives).
• 2010: Apareixen les agències privades de col·locació amb ànim de lucre. Es poden fer convenis entre el SPO i l'agència privada, ja que en plena crisi els serveis públics estan saturats d'aturats i es busca que l'agència privada ajudi. A més, es van eliminar totes les restriccions que tenien les ETT.
• 2013: Es crea el portal únic que connecta de manera conjunta i per Internet les diferents ofertes laborals.

Mesures Actives:

• En el bloc d'orientació es facilita la cerca activa a través de la connexió a Internet amb opció de contactar amb empreses i aprendre a realitzar currículums i preparar entrevistes.
• En el bloc de formació destaquen els programes d'escoles taller (menors de 25 anys) o els tallers d'ocupació (majors de 25). Els ajuda a aprendre un ofici.
• En el bloc d'ajudes destaca la promoció de l'economia social (ajudes per formar una cooperativa).