Anàlisi del Jurament dels Horacis: Un Clàssic del Neoclassicisme

Història de l'Art

Jurament dels Horacis

Documentació General

• Nom de l'obra: El Jurament dels Horacis
• Autor: J.L. David
• Cronologia: 1782-1784
• Lloc: Museu del Louvre, París
• Dimensions: 3,30 x 4,25

Referents Històrics

El neoclassicisme es desenvolupa des de mitjans del segle XVIII fins a mitjans del XIX. L'estil neoclàssic coincideix amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic. Aquest fet és transcendental perquè suposa la liquidació del règim senyorial i de la societat estamental. Així es va anar configurant un règim polític en el qual les classes triomfants, la burgesia, van assumir la direcció que va assentar les bases del desenvolupament del capitalisme.

Estil

El neoclassicisme és l'estil artístic que s'identifica més clarament amb els ideals de la il·lustració, sobretot per la crítica dels il·lustrats al gust rococó, considerat com un art sensual i frívol, expressió de la decadència moral de l'aristocràcia.

París fou el centre vital de la pintura neoclàssica. El triomf revolucionari i l'etapa de Napoleó suposen l'exili i el declivi de la seva carrera artística.

L'obra resumeix els trets essencials de la pintura neoclàssica: aplicació dels principis de la perspectiva lineal, composicions equilibrades sobre estructures geomètriques, tendència a situar els personatges en un pla únic, predomini del dibuix sobre el color, on s'utilitzen colors purs per delimitar els contorns, i temàtica de contingut heroic i moralitzat.

Descripció

És un marc arquitectònic que desenvolupa l'escena. A l'esquerra, tres figures presenten el seu jurament davant un home que aguanta unes espases. A la dreta, un grup femení format per dues dones que es recolzen l'una en l'altra i una dona vestida de color fosc que abraça uns nens.

Anàlisi Formal: Elements Plàstics

• Tècnica: Oli
• Suport: Tela

Amb un dibuix precís, modela les figures amb unes formes clares. El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins.

La utilització de colors brillants però amb una gamma limitada, on predominen vermells, grisos i ocres. El vermell, que és utilitzat en tres parts en què es divideix el quadre, permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena. Malgrat que és un color cridaner, David el converteix en un color fred.

Composició

David compon amb un gran equilibri. La triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges: els germans, el pare i les dones. En el centre geomètric, les espases i les mans del pare i fills fan el gest d'apropar-se però sense arribar al contacte.

El grup dels homes conforma una composició rectangular i el grup de les dones conforma una composició triangular en què els caps de les dues joves s'ajunten en el vèrtex. La composició és simètrica, tancada i superficial. Tots els personatges situats en un mateix pla recorden la disposició dels sarcòfags romans. L'escena es desenvolupa en un interior que es presenta amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal, marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra.

La llum es projecta des de l'esquerra del quadre, apropant les figures de l'espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.

L'obra, molt cuidada en detalls i vestits, presenta expressions contrastades: la tensió de la musculatura dels cossos masculins, els moviments del seu vestit i els gestos contrasten amb la suavitat dels cossos de les dones i les seves expressions de dolor.

Tot el quadre presenta un dramatisme tens.

Temps

L'artista plasma un moment instantani, el del jurament, però també la voluntat de determinar al voler mostrar l'obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la seva pàtria, fet que és intemporal.

Interpretació: Encàrrec

Aquesta obra fou encarregada pel senyor d'Angiviller per al rei Lluís XVI de França i presentada al Saló de 1785.

Temàtica Iconogràfica

Aquest quadre és de tema històric. David va pintar el Jurament dels Horacis després d'haver vist al teatre Horacli de Corneille.

Roma i Alba Longa decideixen dimitir el conflicte per l'hegemonia a Itàlia central en un combat entre els tres germans Curiacis.

La seva germana Camilla plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès: Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma.

Significat

Més que tractar un fet històric o una llegenda, pinta una obra moralitzant en la qual exalta el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no va voler prescindir de la tragèdia humana representada per les dones.

S'ha dit que amb la inclusió del grup femení, David incidia un cop més en una divisió dels rols sexuals: els homes actuen mentre les dones es lamenten; potser és una interpretació massa simplista, al pintor li interessava més el drama humà que l'exaltació de les virtuts patriòtiques.

En el que sí coincideixen tots els autors és en afirmar que mai s'havia representat millor el conflicte entre el deure i el sentiment, ni el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.

Funció

Té una funció propagandística. Aquesta obra fou considerada com el manifest del neoclassicisme tant pel seus valors formals com per la lectura politicosocial. Alguns van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries de l'autor; l'obra va ser interpretada com un atac contra l'autoritat de l'estat monàrquic.