Anàlisi del Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch

Presentació

Dades bàsiques

Autor:

Hieronymus Bosch

Títol:

El Jardí de les Delícies

Estil:

Gòtic

Cronologia:

Inicis segle XVI

Tècnica pictòrica:

Oli

Suport:

Retaule tancat de fusta

Mides:

220x195 cm

Ubicació:

Original:

Casa Nassau, Brussel·les

Actual:

Museu del Prado, Madrid

Breu biografia

• Fill de pintors, va canviar el seu cognom. Va viure sempre a Flandes.

• Pertanyia a un corrent religiós prereformista que buscava la regeneració de l'espècie humana.

Descripció formal

Iconografia

• Retaule tríptic amb les parts laterals pintades per davant i per darrere, formant un armariet quan està tancat.

• Tríptic tancat (porta): Representa l'origen del món creat per Déu, sense sol ni lluna. Inclou un fragment de la Bíblia: "Ell ho va dir i tot es va fer, ell ho va manar i tot es va crear".

• Parts del tríptic:

  • El Paradís Terrenal (esquerra)
  • El Jardí de les Delícies (central)
  • Infern (dreta)

• Línia d'horitzó molt alta que uneix les tres pintures.

• Esquerra: Representació de la creació d'Eva a partir de la costella d'Adam i la presentació d'Eva a Adam per part de Déu. Apareixen l'arbre del bé i l'arbre del mal. Lloc de pau i amor amb imatges que representen el pecat masculí (insectes, aus, ratpenats...) i animals fantàstics i reals.

• Central: Representació de les delícies sexuals i la bogeria després del pecat d'Adam i Eva.

  • Racó inferior dret: Única persona vestida, interpretada com Noè acompanyat d'Adam i Eva. Adam culpabilitza Eva. Noè com a salvador i únic home sant.
  • Part superior: Quatre fonts que representen els rius del Paradís i la vida. Multitud de persones de diferents races gaudint del plaer, sirenes...
  • Centre: Estany amb noies joves de diferents races amb atributs de seducció, ocells... Homes a cavall al seu voltant.

Representació de l'amor individual i homosexual, amb símbols sexuals com les maduixes i les mores. Ocells gegants, inclòs el mussol com a símbol del dimoni.

• Dreta: Ciutat en flames al fons, similar a la ciutat natal de Bosch.

  • Pla mitjà: "Home arbre" amb una taverna al seu interior, representant el caos. Porta una gaita, instrument considerat pecaminós.

Orelles tallades amb un ganivet, simbolitzant els pecats que entren per l'oïda.

• Primer pla: Grup musical, considerat pecaminós, amb instruments com l'arpa i la viola de roda.

• Peix dimoni que es menja un home i després l'expulsa. Animals com a element de tortura. Crítica a l'Església amb una monja representada com un porc.

Funció

Funció instructiva per mostrar les conseqüències del pecat o possible missatge ocult d'una secta religiosa.

Composició

Tancada

Línies compositives

Format per tres horitzons, un pla de fons, un pla mitjà i un pla general en cada un dels plafons.

Recursos tècnics

Grisalla a les portes tancades per a composicions monocromàtiques. Pintura a l'oli per a un detall màxim. Predomini del dibuix i ús de colors vius. Combinació de dibuix miniaturista amb colors que donen vida als ambients, llum i foscor.

Relació amb l'entorn

Possible encàrrec d'una família burgesa flamenca, la casa Nassau de Brussel·les. Ubicat a l'habitació privada de Felip II.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil

Estil propi i únic.

Relació forma i funció

Utilitza la forma habitual del retaule catòlic per a una obra amb un missatge menys convencional.

Iconologia

• Primer plafó: Déu crea l'home en un paradís, però la dona introdueix el problema del pecat.

• Segon plafó: Déu, adonant-se que la seva creació no és com desitjava, troba a Noè per salvar els pecadors del diluvi universal.

• Tercer plafó: Infern, destí dels pecadors.

Relació època i obra

Edat Mitjana

Influències i transcendència de l'obra

Estil únic i original. Gran èxit de l'obra. Influència en artistes posteriors com Dalí, especialment en la idea de la transgressió.