Anàlisi del Guernica de Picasso: Símbol, Estil i Denúncia

Fitxa Tècnica: Guernica

Nom

Guernica

Autor

Pablo Picasso (1881-1973)

Datació

1937

Estil

Cubista i expressionista

Localització

Museu Reina Sofia de Madrid

Gènere

Denúncia política

Tècnica

Pintura vinílica sobre tela

L'Autor: Pablo Picasso

Nascut a Màlaga el 1881, la seva família es va traslladar successivament a La Corunya i a Barcelona, on el jove Picasso va començar la seva activitat pictòrica en contacte amb els cercles modernistes.

L’any 1900 es va establir a París. Els primers temps van ser molt durs, vivint l’ambient bohemi que reflecteix a les pintures de l'època blava (com El vell guitarrista) i de l'època rosa (com Els saltimbanquis).

Les senyoretes d’Avinyó (1907) va suposar el començament de l’etapa cubista, en col·laboració amb Braque. El Cubisme marcaria decididament l’estètica picassiana. A París, Picasso també va entrar en contacte amb els surrealistes; és ben coneguda l’admiració d’André Breton pel pintor, tot i que aquest no va acceptar mai la disciplina del grup surrealista. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, pinta el Guernica (1937).

Anàlisi Formal del Guernica

El Guernica té un format rectangular molt apaïsat i de grans dimensions. S'hi representen un nombre molt reduït de figures (un brau, un cavall, un ocell i cinc figures humanes) en un fons que suggereix un paisatge urbà.

Absència de Color i Expressivitat

Un dels aspectes que més criden l’atenció és l’absència de color. Tota la composició està feta en blancs, negres i grisos. En tot cas, el distanciament de la realitat que pot produir l’absència de color queda superat per la intensa força expressiva de les imatges, dibuixades i perfilades amb línies molt nítides i precises.

Llum i Composició

La llum del quadre prové d’una bombeta encesa a la part superior. Tot i que la composició suggereix caos i desordre, és ordenada i més aviat tancada pel personatge de la dreta que alça els braços i el de l’esquerra que sosté el fill entre els braços estirats cap avall.

El cap del cavall queda com a element central d’una piràmide definida per la línia de la taula a l’esquerra i la zona il·luminada a la dreta. La simetria invertida dels personatges dels extrems i la piràmide central són referències clares a les formes compositives de la pintura clàssica.

Figures i Fragmentació

Quant a les figures, Picasso les construeix a base de fragments, de retalls, com un collage cubista. Són figures fragmentades i distorsionades amb una clara intencionalitat expressiva. Les boques obertes i dentades, els ulls i la gestualitat exacerbada doten el quadre d’una gran capacitat d’impacte visual.

Elements Iconogràfics

El quadre consta de nou figures:

• Tres animals (brau, cavall, ocell/colom).
• Quatre dones.
• Un nen mort.
• L’estàtua d’un guerrer mort.

Damunt d’una taula, en segon terme, es veu la figura d’un ocell (potser un colom). A la dreta, hi ha tres figures femenines: una alça els braços i la mirada cap al cel des d’una casa en flames; la segona fuig semidespullada, mentre que una tercera treu el cap per una finestra i aguanta a la mà una llàntia. La quarta figura femenina es troba al costat oposat, a l’esquerra del quadre, fent “pendent” amb la que estira els braços cap amunt. Aquesta, a la manera d’una pietat, porta un nen mort a les mans. A la part inferior del quadre es veuen els braços i el cap d’una estàtua masculina, que encara porta a la mà dreta una espasa trencada.

Interpretació: Dolor i Denúncia

Picasso va realitzar aquest enorme llenç que neix del seu dolor i de la seva ira. El Guernica prescindeix del color i juga amb la forma i la llum per posar en escena una gran varietat de recursos expressius:

• La il·luminació violenta i desigual, gairebé tenebrista.
• Els mites representatius del poble espanyol (el brau, el cavall).
• La deformació dramàtica de les figures.
• El desordre aparent de la composició.
• La fragmentació dels cossos.
• Les mans que (com als Afusellaments de Goya) criden tant com les boques desmesuradament obertes.

Cal tenir present el destí i la funció original de l’obra per concloure que Picasso va utilitzar símbols elementals per tal de crear un cartell monumental, no descriptiu, però capaç de transmetre l’efecte tràgic del bombardeig de Guernica i, en general, de l’agressió feixista.

Elements Estilístics: Síntesi de Tendències

Resulta difícil justificar l’adscripció del Guernica a un estil o moviment concret. Es pot considerar com una síntesi en la qual són perceptibles elements relacionables amb quatre tendències principals:

1. El Cubisme

   La construcció de les figures a base de fragments distorsionats, el suggeriment d’un espai pictòric amb pocs elements juxtaposats, l’aplicació de diversos punts de vista a una mateixa figura o objecte i l’al·lusió a la tècnica del collage en el cos del cavall a la part central del quadre ens posen en relació amb el cubisme sintètic que el mateix Picasso havia desenvolupat anteriorment.

2. El Surrealisme

   Picasso, que havia mantingut unes relacions ambigües amb els surrealistes, mostra aquí un repertori d’imatges obsessives que situen el quadre dins del món creatiu del surrealisme. La juxtaposició d’imatges sense un sentit narratiu clar, l’ambigüitat del significat d’algunes d’elles o les al·lusions sexuals (testicles del brau, llengües punxegudes) indueixen a considerar-lo, sobretot, una obra surrealista.

3. L’Expressionisme

   Tot i que Picasso no va tenir relació amb cap dels moviments expressionistes europeus, la intenció de copsar l’ànim de l’espectador i d’alliberar els sentiments del mateix artista, així com la visió crítica de la guerra, són característiques compartides amb alguns expressionistes alemanys.

4. L’Herència Clàssica

   Tot i que l’afirmació sembli sorprenent, cal recordar que la pintura de Picasso als anys 20 havia evolucionat cap a un purisme classicista influït pel Renaixement italià, i aquesta empremta és també visible al Guernica. Concretament, en la figura femenina que corre a la dreta.

Significació del Guernica en l'Art del Segle XX

El Guernica no és tan sols un exercici formal ni una manifestació de sentiments personals de l’artista. És un quadre polític en la millor accepció de la paraula, un crit d’alerta, una extraordinària denúncia de la barbàrie i una afirmació rotunda que l’art no pot existir al marge de la vida.

El quadre va ser realitzat en les circumstàncies tràgiques de la guerra i representa una presa de posició radical a favor de la pau i del progrés. Picasso va utilitzar símbols comprensibles per tal de crear un cartell, una imatge colpidora que esdevé profètica des de la nostra perspectiva actual, perquè el crit del pintor, personificat en la imatge femenina de la dreta del quadre, és una petició d’ajut a la República Espanyola, però és també un crit d’alerta sobre la tragèdia que en aquells moments estava a punt de descarregar sobre Europa.

Des del punt de vista formal, Guernica es pot considerar una síntesi de tot l’art de la primera meitat del segle XX, una mostra genial de com es poden utilitzar les possibilitats expressives de diversos estils i tècniques per a comunicar l’emoció i per a crear un sentiment de rebuig a la barbàrie.

És precisament l’evidència del seu missatge el que ha convertit Guernica en un quadre emblemàtic, en el símbol de tota una generació que l’ha fet patrimoni de la seva lluita per la llibertat.