Anàlisi del Guernica de Picasso: Context i Simbolisme

Guernica

• Autor: Pablo Picasso
• Cronologia: 1937
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Cubista i expressionista
• Tema: Denúncia política
• Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)

Context històric, cultural i artístic

Aquesta obra està íntimament relacionada amb la Guerra Civil Espanyola. El 26 d’abril de 1937, avions alemanys van bombardejar la petita població de Gernika (símbol de les tradicions basques). La inexistència d’objectius militars i l’atac sanguinari (els avions perseguien la població que intentava fugir per metrallar-la, es calculen unes 1.700 víctimes d’una població de 7.000) li va donar una gran ressonància en la premsa internacional. Gernika va esdevenir un símbol de les barbaritats franquistes.

Picasso, com molts intel·lectuals i artistes d'avantguarda (la República és l’Edat de Plata de la cultura espanyola), havia fet públic el seu compromís polític amb la causa republicana. El bombardeig de Gernika li va proporcionar el tema que necessitava per a l’encàrrec que havia rebut uns mesos abans de fer un gran mural per al Pavelló que representaria Espanya en l’Exposició Internacional de París de 1937.

El procés de creació d’aquesta obra va quedar recollit en les fotografies de l’amant del pintor, Dora Maar. També es conserven molts esbossos que documenten un procés extraordinàriament elaborat i reflexiu. Tant els esbossos com l’obra es troben al Museu Reina Sofía de Madrid.

A la primera meitat del segle XX van aparèixer els “ismes” o tendències que van configurar les Primeres Avantguardes artístiques. París i Nova York es van convertir en els principals centres de creació artística. Les Primeres Avantguardes van començar l’any 1905, data en què apareixen el fauvisme i l’expressionisme. Posteriorment, van sorgir altres moviments:

• 1907: Cubisme
• 1909: Futurisme
• 1910: Abstracció
• 1916: Dadaisme
• 1924: Surrealisme

Característiques de l'estil: època i autor

Les Primeres Avantguardes

Les Primeres Avantguardes són tots els moviments creatius, gairebé sempre pictòrics, que apareixen entre 1905 i 1945. Es caracteritzen per negar l’art del passat i proposar nous llenguatges basats en l’experimentació constant de materials i tècniques. Es rebutjava la idea d’art com a imitació de la realitat i es buscava l'experimentació, l'originalitat, la polèmica, la llibertat creativa i una temàtica que mostrés una major sensibilitat en l’obra.

El cubisme

El sorgiment del cubisme es vincula directament a la realització de l’obra Les senyoretes del carrer d’Avinyó l’any 1907, alguns elements de la qual connecten amb Cézanne i l’art primitiu. La característica principal de l’estil és la fragmentació geomètrica de l’espai i la configuració de la figura en plans interrelacionats. Així, la composició se subordina a diferents visions simultànies d’un mateix objecte i es fa desaparèixer el punt de vista únic, propi de la perspectiva lineal renaixentista.

Els temes típics són el retrat i les natures mortes amb objectes quotidians (fruites, gots, partitures...). Els autors més importants van ser Picasso, Braque, Gris i Gargallo. Aquest moviment té dues etapes:

• Fase analítica (1907-1911): Utilització de colors càlids i tonalitats fredes.
• Fase sintètica (1911-1914): Aparició del collage (enganxar materials quotidians a la pintura).

L'expressionisme

L’expressionisme reflecteix de manera vehement i critica cruelment l’atmosfera sociopolítica que va precedir l’esclat de la Primera Guerra Mundial. El seu sorgiment s'inspira en la filosofia nihilista de Nietzsche, en Van Gogh i en l’angoixa dels quadres de Munch.

Va aportar trets de l’art negroafricà i va donar preponderància a les línies trencades i a les formes corbes i anguloses. Aconseguia així una esquematització que mostra un caràcter agressiu i angoixat, que s’intensifica amb l’ús de colors exaltats i contrastats. Hi trobem diversos grups:

• Die Brücke (El Pont): Creat a Dresden el 1905 i format per Kirchner i Heckel.
• Der Blaue Reiter (El Genet Blau): Creat a Múnic el 1910 i format per Kandinsky i Franz Marc.
• Nova Objectivitat: Utilitza els detalls per construir una realitat figurativa àcida i estripada que expressava la solitud, l'horror i l'angoixa de l’home de postguerra. Els màxims representants van ser Otto Dix i Beckmann, però van caure en l’oblit durant el nazisme.

Pablo Picasso

Pintor, escultor, gravador i ceramista, Pablo Picasso va ser molt precoç en l’aprenentatge de l’art pictòric. Entre 1900 i 1904 va viure entre Barcelona i París, on va rebre moltes influències, presents en l’anomenada època blava.

Instal·lat a París, el rosa va esdevenir el color dominant en els seus quadres (època rosa). Va abandonar aquesta etapa el 1907 per centrar-se en el cubisme, influenciat per Cézanne i l’art primitiu. La seva obra Les senyoretes del carrer d’Avinyó representa la primera obra pictòrica cubista. Va treballar el cubisme fins al 1925, quan va començar a crear obres amb una forta expressivitat. Picasso va acabar barrejant aquests dos estils en obres pictòriques i escultòriques, entre les quals cal destacar el Guernica. El cubisme, que va desenvolupar en les seves dues fases (sintètica i analítica), va ser la seva contribució més important a l’evolució de l’art contemporani.

En acabar la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Vallauris (França), on va iniciar una de les etapes més fecundes i creatives de la seva trajectòria artística. Aquesta etapa favorable també va anar acompanyada d’un bon moment personal, que es veu reflectit en pintures que expressen l’alegria de viure.

Tot i així, no va abandonar la seva implicació ideològica (era membre del Partit Comunista Francès) i va utilitzar el seu art com a element de propaganda i com a instrument contra la guerra. En aquesta última etapa va fer versions d’obres de grans artistes, com ara Velázquez.

Influències i obres posteriors

En aquesta obra, Picasso recull tota la seva saviesa acumulada. Tal com estan col·locats els personatges, ens recorden les composicions barroques i quadres històrics i romàntics, com ara El rai de la Medusa de Géricault o La matança de Quios de Delacroix. Una influència directa, però, és Guido Reni en el cap de la dona que entra per la finestra amb el quinqué.

Els seus gravats van influir tant en el color com en les referències iconogràfiques, especialment Somni i mentida de Franco o La minotauromàquia.

Aquesta obra li va servir d'inspiració per a moltes teles durant els anys de la Guerra Civil. En obres posteriors, reflecteix el seu compromís a favor de la pau i en contra de les barbaritats humanes. Cal destacar La matança de Corea (s’inspira en Goya) o L'ossari.

Anàlisi formal

Composició

Sobre un escenari arquitectònic angoixant en què a penes es reconeixen finestres i una teulada, hi apareixen nou figures: sis persones i tres animals. Malgrat el caos aparent, totes aquestes figures s’estructuren de manera ordenada a partir d’una composició piramidal (semblant a un frontó), compensada per dos eixos verticals situats als extrems.

El vèrtex superior del triangle es troba al centre mateix de la composició, proper al capdamunt del quinqué que aguanta la dona que entra per la finestra, i baixa en diagonal cap als extrems inferiors de la tela. Dins de la superfície dibuixada per la piràmide, hi trobem:

• Al centre: un cavall amb una llança clavada al costat.
• A l’esquerra del cavall: una dona seminua que fuig.
• Sota les potes de l'animal: un soldat esquarterat.

A la part esquerra, Picasso hi ordena en sentit ascendent una tràgica maternitat i un toro. Al costat de l’animal, i en la penombra, hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula.

La part dreta està ocupada per la imatge dramàtica d’una dona amb els braços aixecats, atrapada en un incendi.

Estil i expressivitat

L’autor aconsegueix plasmar perfectament l’horror i la destrucció derivats de la guerra per mitjà d’un llenguatge a mig camí entre el cubisme i l'expressionisme, utilitzant amb gran efectivitat els recursos expressius que li proporcionen els dos estils. D’una banda, la multiplicitat fraccionada de l’espai real —present en la figura del cadàver, el toro i fins i tot la desfiguració facial de les persones— contribueix a donar la sensació caòtica i destructiva de les bombes. D’una altra, les boques esgarrifoses, obertes de manera desmesurada, de l’interior de les quals de vegades sobresurt una llengua punxeguda, aconsegueixen crear un clímax expressiu difícil de superar.

Llum i color

La representació de la llum en el quadre és totalment artificial i fins i tot irreal, perquè els focus suposats (les finestres, el quinqué i el llum del sostre) no produeixen una il·luminació racional, sinó una llum marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista.

Pel que fa al color, Picasso hi fa servir una gamma cromàtica reduïda (blanc, negre i gris). La seva elecció s’ha atribuït a l’impacte produït per les fotografies dels diaris i a la influència dels seus gravats del mateix període. La superfície del cos del cavall ens pot recordar un text imprès. La textura no mostra la marca del pinzell, és despersonalitzada i objectiva, fet al qual contribueix l’acabat mat de la pintura vinílica.

Altres elements formals

Cal advertir que la no-inclusió d’un color naturalista en l’escena augmenta l’impacte visual de la forma i el gest. La composició està fortament estructurada tot i l’aparença de desordre intern. El sentiment de dolor (físic i moral), ràbia i desesperació es reforça amb el desordre del rostre i l'expansió o contracció de les figures. Algunes figures adquireixen la veritat de les formes dels símbols: ulls com llàgrimes, llengües com punyals...

Les figures són bàsicament planes i només hi ha profunditat en els angles del quadre. L'absència de colors magnifica l'expressivitat de la línia.

L’obra forma part del cubisme sintètic, amb una forta influència expressionista.

Oli sobre tela: La tela és el suport de teixit de lli o de cotó. És una tècnica pictòrica en la qual es dissolen amb essència de trementina els pigments amb un aglutinant d’oli de llinosa.

Interpretació i simbolisme

El 26 d’abril de 1937, en el marc de la Guerra Civil Espanyola, els avions de la Legió Còndor alemanya van bombardejar la localitat basca de Gernika, on només quedaven dones, infants i vells. Aquesta massacre, considerada la primera gran matança de civils de l’època contemporània, va capturar ràpidament l’atenció de Picasso, a qui el govern republicà havia encarregat, el gener del mateix any, una gran obra per a l’Exposició Internacional de París de 1937.

Impressionat pels fets, va començar a pintar-la l’1 de maig amb la intenció de denunciar al món l’atac aeri de la població civil per part de les forces d’aviació nazis.

En general, s’han interpretat les figures de la següent manera:

• La dona amb els braços aixecats: al·legoria del dolor físic.
• La dona que corre: metàfora dels qui són perseguits.
• La mare amb el fill mort en braços: símbol del dolor psicològic dels qui van perdre els éssers estimats, unit a la impotència i la vulnerabilitat dels innocents.
• El soldat esquarterat: al·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontades a la Guerra Civil.
• El personatge amb el quinqué: significa la voluntat dels supervivents de fer conèixer al món la crueltat dels fets.
• El llum del sostre: s'ha relacionat amb la falsa propaganda franquista que va voler culpar el bàndol republicà.
• El cavall: es relaciona amb la població espanyola, que hauria estat vençuda per la força bruta i forassenyada representada pel brau.
• L'ocell: tothom hi ha vist una relació amb el colom de la pau.

La significació oberta de la simbologia, volguda per l’artista, ha estat motiu d’un gran nombre d’interpretacions que han relacionat cada element amb una infinitat de possibilitats al·legòriques. Quan se li va demanar un aclariment sobre la significació veritable, l’artista va deixar clar que, si hagués volgut crear símbols precisos, hauria escrit i no pintat. També va dir que el que hi havia sobre la superfície pictòrica eren simplement quatre figures femenines cridant, un home caigut i tres animals en un paratge vagament urbà, la destrucció del qual per l'acció devastadora de les bombes quedava testimoniada en la pintura.

Un símbol universal

Al marge del títol, no hi ha res a la tela que recordi el poble basc, ja que Picasso va voler convertir l’obra en un crit universal contra la duresa i la crueltat de la guerra. En definitiva, l’obra és una denúncia de la barbàrie bèl·lica. A més, és una gran obra d’art en la qual forma, color, composició i espai s’interrelacionen al servei de l’expressió, superant l’aparent distinció entre forma i contingut.

Tot i ser una escena dinàmica, té més aviat un caràcter de temps detingut. No es tracta d’una escena real (en la realitat no hi va haver la presència d’animals, l’espai és interior i exterior alhora...).

Segons Panofsky, la font iconogràfica és una obra poc coneguda de Rubens, una al·legoria de la guerra. La figura de la mare amb el nen mort pot remetre a la Pietat de Miquel Àngel.