Anàlisi del Guernica de Pablo Picasso

Dades bàsiques:

• Autor: Pablo Ruiz Picasso
• Títol: Guernica
• Cronologia: 1937
• Tècnica: Oli i pintura vinílica mat
• Suport: Tela
• Ubicació original: Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París l’any 1937
• Ubicació actual: Museu d’Art Reina Sofia (Madrid)

Breu biografia

Picasso és un dels artistes més importants de tots els temps. Es va formar a Barcelona en cercles modernistes fins que va fer el pas cap a París, on inicià l’època blava i l’època rosa; també inicià l'etapa cubista. Passada la Primera Guerra Mundial, va seguir un camí artístic del tot personal amb una llibertat absoluta i dominà tota mena de tècniques: ceràmica, teixit, gravat, etc.

Descripció formal i iconografia

La destrucció de Guernica, duta a terme per l’aviació feixista —l'aviació italiana i, sobretot, la Legió Còndor alemanya, amb el vistiplau franquista— l’any 1937, és representada amb elements simbòlics com ara un cavall, un toro, un ocell, un sol amb una bombeta i personatges desencaixats pel dolor i la mort.

Funció i composició

L'obra té una funció propagandística. La composició és tancada i triangular, amb un eix central que té com a vèrtex el quinqué, el qual hi dona una certa simetria compositiva a la manera de díptic. Les línies compositives són diagonals, fet que hi confereix un gran moviment.

Recursos tècnics

Pintura basada en el blanc i negre —potser per influència de les fotografies de premsa de l’època—, amb algunes tonalitats menors de blau. El color s'aplica de manera plana i amb un domini de la línia negra contornejant les figures per sobre del color. Malgrat que no s’utilitza la perspectiva, el quadre té una certa profunditat gràcies als diferents plans. La llum incideix sobre les diverses figures d’una manera plana; de tota manera, no crea pas volum, sinó que fa que ressaltin els elements principals.

Relació amb l’entorn

L’obra fou concebuda per anar al pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937. Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a Picasso perquè ja tenia el lloc reservat en l’edifici. Així, com que ja havia estat planejada per anar a un espai concret i, a més, tot el pavelló era ple d’altres obres avantguardistes, s’aconseguí una gran integració en l’espai.

Significat de l’obra i elements d’estil

Formalment, l’obra fou concebuda seguint les troballes del cubisme sintètic; tanmateix, quant al gest i la composició, utilitzà els recursos de l’expressionisme per donar força als personatges, perquè en aquest cas no són pas un recurs purament estètic, sinó de denúncia de la brutalitat d’una guerra.

Relació entre forma i funció

La utilització de tècniques cubistes sintètiques i de l’expressionisme va servir a l’autor per remarcar la mort i la desesperació de la població civil a causa del bombardeig. La utilització del blanc i negre amb una lleu escala de grisos va permetre a l’artista posar èmfasi en el sofriment de la població civil.

Iconologia

La iconologia és discutida. Hi ha elements de doble lectura:

• Toro: Animal totèmic d'Espanya que pateix la mort o bèstia que tomba el cap per no veure el dolor.
• Cavall: Representació de la població civil ferida i embogida per les matances o animal que, amb el seu galop, destrueix tot el que se li posa per davant.

Símbols evidents: en primer terme, una víctima esquarterada amb els braços oberts i portant en un puny l’espasa i una flor; a l’esquerra, una dona plora de dolor amb el fill en braços com si es tractés d’una moderna Pietat; a la dreta, la destrucció de houses d’on surt o queda atrapada la població civil. La llum és representada per un focus de llum artificial, un quinqué i un sol amb bombeta, com a símbol que el progrés pot arribar a portar també a la destrucció. L’obra és un veritable al·legat contra la barbàrie del feixisme, que va ser capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil.

Relació entre època i obra

S’emmarca en plena Guerra Civil Espanyola, mitjançant la qual el bàndol feixista, després de donar un cop d’estat fallit, intenta derrocar la República legalment constituïda, la qual cosa provoca el conflicte bèl·lic. Es va triar una ciutat no estratègica militarment parlant, però sí de profunda simbologia per al poble basc, perquè és on hi ha el mític arbre de Guernica, sota el qual tradicionalment es juraven els furs o lleis.