Anàlisi del Fet Literari i Conceptes Clau de Gramàtica Catalana

Estudi del Fet Literari: Anàlisi de Textos i Conceptes

A voltes el desig

• a) Furor amoris - la bogeria de l’amor i Flamma amoris - l’amor que crema per dins
• b) Decasíl·labs
• c) Metàfora o Personificació i l'altra és Paral·lelisme
• d) Quartets

Apartat 2: Veritat o Falsedat

• Equivalents (F)
• Tetrasíl·lab (V)
• Muda (V)
• “Lloc amè” (V)
• Morfosintàctics (F)
• De la casa (F)
• Francesa (F)
• Una nena (F)
• La Sofia (V)
• Marina (V)

La pell: Anàlisi de Símbols i Expressions

1. Aquestes paraules simbolitzen les fases del desig i la passió. El “foc” i l’“infern” mostren el desig intens, el “purgatori” és una pausa o transició, i el “paradís” representa el moment més elevat de la relació.
2. Flama Amoris / Ignis Amoris o Furor Amoris
3. Un és hendecasíl·lab i l’altre decasíl·lab
4. Sinestèsia
5. Antítesi

Apartat 2: Expressions i Conceptes

1. Cant de sirena fa referència a promeses que semblen molt atractives però que poden acabar malament. Aquesta expressió ve de l’Odissea d’Homer, on Ulisses i els seus companys troben unes criatures amb cos de dona i d’ocell que vivien a prop de Sicília. Aquestes sirenes cantaven de forma molt bonica per atreure els mariners, però si s’hi acostaven massa, xocaven contra les roques i morien ofegats.
2. • Vita Flumen (F)
   • Immortalitat (V)
   • Ulisses (F)
   • Segle XIX (F)
   • Llenguatge (F)
   • La tórtora (V)
   • La falda (V)
   • La Maria (F)
   • L’Elisa (V)
   • Dominació (V)

AMAT: Context i Característiques Literàries

• Per què:
  1. J. Puig i Ferrater / Modernisme
  2. Estil directe
  3. Ciutat: progressisme, modernitat, llibertat, ciència, individualisme, artista modernista, etc.
  4. Camp: passat, oligarquia, col·lectiu, religió, etc.
  5. Vergés. Fa costat a la Cecília, tot i que no s’atreveix a fer-ho com ella i el foraster farien.

Apartat 2: Tècniques Narratives i Comparatives

1. Ús del polisíndeton, monòleg interior, narrador en 1a persona, personatges femenins innocents o ingenus, ús d’onomatopeies, anàlisi psicològica dels personatges, elements simbòlics, etc. A diferència de Mirall Trencat, fa ús de la 3a persona omniscient, oracions més curtes, sense polisíndeton, espai ciutat, etc.
2. • Modernisme (V)
   • Miquel Ferrater (F)
   • Novel·la realista (F)
   • Argumentatius (V)
   • Una idea (V)
   • El 1974 (V)
   • Barcelona (F)
   • Boqueria (V)
   • Quatre parts (F)
   • Soldat (F)

Expressions Idiomàtiques i Mites Clàssics

Obrir-se la capsa de Pandora

Vol dir causar problemes o desgràcies per haver fet alguna cosa que estava prohibit o era arriscat. L’expressió ve d’un mite grec: Pandora va ser creada per Hefest per ordre de Zeus i els déus li van donar molts dons. Zeus li va donar també una gerra molt bonica i ben tancada perquè l’oferís a Prometeu, però ell la va rebutjar. Llavors, el seu germà Epimeteu la va acceptar com a esposa. Pandora, moguda per la curiositat, va obrir la gerra tot i que no ho havia de fer, i d’allà en van sortir tots els mals del món.

Taló d’Aquil·les

Vol dir el punt feble d’una persona, institució o projecte, ja sigui físic o moral. L’expressió ve d’una llegenda en què la mare d’Aquil·les, Tetis, el va banyar al riu Estix per fer-lo invulnerable, però el va agafar pel taló i aquesta part no es va mullar. Per això, el taló va ser l’únic lloc vulnerable del seu cos i, finalment, va morir quan Paris li va disparar una fletxa just allà.

La paraula Odissea

S’utilitza per parlar d’un viatge o situació molt llarga i plena de problemes i aventures abans d’arribar a l’objectiu. Aquest terme ve d’un antic poema escrit per Homer cap al segle IX abans de Crist. El poema es diu l’Odissea i explica el llarg viatge que va fer Odisseu (anomenat Ulisses en llatí) des de la ciutat de Troia fins que va tornar a la seva illa, Ítaca, on l’esperaven la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac.

Exercici 3.1: Conceptes Gramaticals Fonamentals

Pronoms

• CD (Complement Directe): el, la, els, les (CD definit); en (CD indefinit); ho (CD lliure)
• CI (Complement Indirecte): li (CI singular); els (CI plural)
• CRV (Complement de Règim Verbal): en (amb preposicions com de, a, amb, per)
• CC (Complement Circumstancial): hi
• C.ATR (Complement Atribut): (amb verbs ser, estar, semblar) el, la, els, les; ho (=això)
• C.PRED (Complement Predicatiu): hi

Complements Oracionals

• Subjecte: (Alguna cosa) canvi de nombre (SG→PL), si canvia el verb és subjecte.
• CD (Complement Directe): (Alguna cosa)
• CI (Complement Indirecte): (a algú) a / per a
• CRV (Complement de Règim Verbal): (introduït per preposició: de, a, en, amb, per)
• CC (Complement Circumstancial): (Respon a: Quan? On? Com? Quant?)
• C.ATR (Complement Atribut): (sense preposició, amb verbs ser, estar, semblar)
• C.Predicatiu: (Respon a: Com? amb un verb normal)
• C.Agent: (introduït per 'per', amb verb en passiva: és, seria trobat)

Oracions Subordinades

Subordinades Adjectives (CN - Complement del Nom)

Pronom relatiu: Que, Qui, El qual, La qual, Els quals, Les quals, On, En el qual

Subordinades Substantives (CD - Complement Directe)

Substituïbles per 'AIXÒ', amb infinitiu: -ar, -er, -ir, -re

Subordinades Adverbials (CC - Complement Circumstancial)

• Temps (quan)
• Lloc (on)
• Manera (com)
• Comparativa (més que...)
• Causal (perquè + verb indicatiu)
• Final (perquè)
• Consecutiva (de manera que)
• Condicional (si)
• Concessiva (encara que / malgrat que)

Exercici 4: Fonètica i Varietats Dialectals

Fonètica: Fricatius Alveolars

• Fricatiu alveolar sonor: (Z, S entre vocals)
• Fricatiu alveolar sord: (Ç, C, SS, S, SC. amb p, t, k, s, f, ix)

Varietats Dialectals del Català

Miquel Mas, Camí de Palau (1995) - Balear

• Supòs que convidar-te
• Visc amb un homo
• Jo també tenc companyia
• Una moixeta
• Ja no ens podem enganar

Antònia Font - Balear

• Jo cant sa lluna i s’estrella
• Sa jungla i es bosc animat
• I com se desmonta un videte

Valencià

• Siga lo que siga en la vida
• Faça ni com pense
• No vos deixeu influir
• Quan algú se n’ix de la regla
• De nou en eixe poble
• Les dones volen hòmens que no isquen de casa i ell és feliç ací

Conjugació Verbal

Present a l'Imperfet d’Indicatiu

Portava / Sabies / Caminaves / Queia / Mullava / Passava / Caminaves / Aferraves / Era

Passat Imperfet d’Indicatiu al Present d’Indicatiu

Activen / Desactiven / Aconsegueixen / Bescanvien