Dinar Campestre

Autor: Édouard Manet

Cronologia: 1863

Tècnica: Oli sobre tela

Mides: 2,08 x 2,64 m.

Estil: Realista, impressionista

Tema: Escena costumista

Localització: Museu d’Orsay (París)

Context històric, cultural i artístic

La segona meitat del segle XIX va ser un període de grans transformacions històriques, polítiques i socials. Es van produir esdeveniments com la unificació italiana (1861), la unificació alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l'establiment de la Tercera República a França (1870), i la consolidació dels Estats Units després de la Guerra de Secessió (1861-1865).

A Espanya, el panorama polític va estar marcat per la Revolució de 1868, canvis dinàstics, la Primera República i la Restauració monàrquica, a més de pèrdues colonials significatives. Socioculturalment, es va observar l'ascens de la burgesia com a principal consumidora d'art, la mercantilització de l'art i una nova relació entre artistes i clients. El creixement demogràfic, la concentració urbana, el desenvolupament industrial i les millores en les comunicacions, com el ferrocarril, van redefinir les necessitats urbanístiques i van substituir el treball artesà pel mecànic.

L'art de l'època va respondre al gust de les classes dominants amb una producció eclèctica. Paral·lelament, un corrent minoritari va explorar noves formes d'expressió, recolzat per marxants audaços i artistes interessats en experiments científics.

La societat industrialitzada va propiciar la substitució dels llenguatges artístics tradicionals per altres més adequats a les noves perspectives, qüestionant axiomes com "art és igual a bellesa" i l'antagonisme entre obra d'art i objecte útil. Aquests canvis van ser el germen de les Avantguardes del segle XX.

París va ser el centre artístic europeu més important de la segona meitat del segle XIX, liderant tendències com el Realisme, l'Impressionisme, el Postimpressionisme i el Simbolisme. Roma, tot i mantenir una referència acadèmica, va perdre influència com a focus artístic.

El Realisme (1848) va donar pas a l'Impressionisme (1874), un moviment que va trencar amb les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat.

Estil de l'obra (època i autor)

Édouard Manet, contra la voluntat paterna, es va formar al taller de Thomas Couture. No obstant això, la seva influència principal va provenir dels mestres venecians del segle XVI, els holandesos del segle XVII i Velázquez, a qui va admirar durant un viatge a Espanya. La seva fascinació per Espanya es va reflectir en obres de temàtica espanyola, com El guitarrista espanyol, que li va valer reconeixement al Saló de París el 1861.

Després de la mort del seu pare el 1862, la seva obra va adquirir un caràcter rebel, generant crítiques per la presència recurrent del nu femení.

Cap al 1870, Manet va començar a pintar a l'aire lliure i a experimentar amb la llum i els seus efectes sobre els cossos, una pràctica pròpia de l'Impressionisme. Tot i influir en aquest moviment, Manet no s'hi va identificar plenament, ja que mai va exposar amb els impressionistes i va mantenir relació amb els salons oficials.

Encara que sovint s'inclou Manet entre els impressionistes, que el consideraven el seu mestre, ell mai va exposar amb el grup. La majoria de les seves pintures presenten característiques més properes al realisme.

Manet tenia un gran interès per la Història de l'Art i les seves obres són sovint reinterpretacions contemporànies d'obres del passat. Aquest és el cas del Dinar Campestre, la iconografia del qual es basa en El concert campestre de Ticià (o Giorgione, segons alguns autors). La representació de nus femenins en un entorn amb personatges contemporanis, sense emparar-se en la mitologia o el simbolisme, va ser considerada immoral i ofensiva per la societat de l'època. La seva tècnica, amb un nu realista sense idealització, una utilització peculiar de la perspectiva i la gradació tonal, també va ser rebutjada.

Manet va intentar exposar l'obra al "Saló" oficial, però no va ser acceptada. Com a comparació, la Venus de Cabanel va ser presentada el mateix any i va triomfar. Per això, el Dinar Campestre va ser exposat al "Saló dels Rebutjats", que reunia les obres no seleccionades pel jurat oficial.

Anàlisi formal

La composició s'estructura en tres plans horitzontals:

• Primer pla: Una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones.
• Plà central: Una dona nua que mira directament l'espectador, acompanyada per dos homes vestits.
• Fons: Una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.

Les tres escenes s'integren en un triangle compositiu definit per la perspectiva lineal, amb el punt de fuga situat en un petit tros de cel a la part superior de la tela.

Malgrat aquesta organització, part de la crítica ha assenyalat una manca d'unitat i una certa dispersió en els elements, especialment a l'escena central, on els personatges semblen aïllats, sense interacció visual entre ells.

Manet integra les figures en el paisatge, evitant el clarobscur i les línies definides que les separin del fons i n'augmentin el volum. Aquesta representació plana s'aconsegueix mitjançant la gradació tonal del color, tant en la llum com en les ombres.

Amb aquesta tècnica, Manet aconsegueix reproduir l'ombra d'un arbre i la transparència del rierol utilitzant exclusivament la riquesa tonal del verd. Per al contrast lumínic en les figures centrals, el pintor va emprar el negre i el blanc com a colors predominants.

La tècnica pictòrica utilitzada és l'oli sobre tela, que consisteix a dissoldre pigments amb pigments amb aglutinant d'oli de llinosa i essència de trementina.

Interpretació

El Dinar Campestre, inicialment titulat El bany, representa una escena quotidiana. En primer terme, apareixen el germà del pintor, Eugène, amb un bastó; l'escultor holandès Ferdinard Leenhoff, futur cunyat de Manet; i la seva model preferida, Victorine Meurent, nua i mirant directament l'espectador. Al fons, una altra dona, no identificada, es banya al rierol.

La pintura va ser presentada al saló oficial de 1863, però no va ser admesa i va passar a formar part del "Saló dels Rebutjats". El principal motiu de crítica va ser la "injustificada" nuesa de la dona, al no tractar-se d'una escena mitològica. També va ser objecte de burla la suposada falta de relació entre les figures i la perspectiva "desconcertant" de la figura al rierol, que semblava flotar.