Anàlisi del 'Diccionari per a ociosos' de Joan Fuster i el context literari

Anàlisi del 'Diccionari per a ociosos' de Joan Fuster

L'obra comença amb una nota de l'autor on presenta el llibre justificant el títol i la intenció: "Diccionari" vol donar estructura a materials diversos i fragmentaris i "per a ociosos" és una clau irònica, per a evitar una interpretació pedant i doctrinària. Els articles formulen en clau assagística unes reflexions que giren al voltant de valors morals, intel·lectuals i polítics.

Temes principals del diccionari

• Cadira: el confort en la vida humana. Idees: la concepció tradicional de la virtut preferia l'austeritat al benestar corporal, l'afecte pel propi cos és recent ja que els objectes d'ús quotidià sempre han mostrat falta d'imaginació cap al confort dels usuaris.
• Covardia: la feblesa humana. Idees: la covardia és una resposta a la por, no podem fixar un límit moral en la covardia humana, no hem de censurar ningú per un comportament que nosaltres podem adoptar en una altra ocasió.
• Escepticisme: l'actitud intel·lectual, racionalista i antidogmàtica. Idees: el dubte és l'instrument de la raó; des del punt de vista, l'escepticisme és l'únic correctiu del fanatisme; l'escepticisme evita actituds extremes, passionals o inhibidores.
• Gent: la identitat i l'alteritat. Idees: l'individualisme del jo no es reconeix en un concepte indeterminat com "gent"; altres paraules que designen col·lectius com "poble" sí que es formulen des d'un nosaltres inclusiu; tots formem part de la "gent", encara que ens sentim distanciats.
• Lectura: la relació entre lectura i vida. Idees: les funcions de la lectura literària estan vinculades als diferents lectors; les actituds cap a la lectura manifesten les maneres d'entendre la vida; la lectura no és evasió, sinó voluntat de comprensió.
• Rellotge: la condició temporal dels humans. Idees: en el passat, la humanitat tenia consciència del pas del temps a través dels ritmes còsmics i de la natura i ara ha sigut canviada per la tecnologia. Actualment, l'ús del rellotge personal ha canviat aquesta percepció i l'ha feta immediata i permanent; actualment la gent té major consciència del pas del temps, de la fugacitat de la vida i de la fatalitat de la mort.

• Ser: la identitat. Idees: la idea que tenim de nosaltres mateixos és una fantasia inventada. Necessitem construir una imatge inventada de nosaltres mateixos com a mecanisme de defensa, el jo és una entitat problemàtica.
• Xenofòbia: patriotisme i xenofòbia. Idees: el patriotisme agressiu necessita l'estranger com a oponent, el patriotisme pot ser només una forma de xenofòbia, tots som estrangers per a les altres nacions i transmetre una història nacional, en nom del patriotisme, glorifica la xenofòbia.
• Aforisme: les entrades d'escriptura aforística es caracteritzen per la brevetat i per l'expressió del pensament en un estil condensat i incisiu, amb enunciats tancats i enlluernadors que s'emparen de diversos recursos destinats a garantir l'eficàcia retòrica del discurs.

Context de l'obra

Context escrit: Va ser publicat el 1964, quan el règim franquista comença a relaxar la censura obrint el contingut i llengües de les obres, el que va permetre la creació de premis, editorials... que s'ampliarà al llarg dels anys 60 i 70. L'assaig es diversifica publicant-se obres més enllà dels temes nacionals. Es publicà després de dues obres polèmiques: El País Valencià 1962 i Nosaltres els valencians 1962.

Etapa de l'autor: Diccionari per a ociosos... Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana. L'obra forma part del bloc d'assaigs humanístics de Joan Fuster. Aquests assaigs són dits humanístics per la temàtica directament humana, més intemporal i més independent dels avatars del moment, la tasca de la seua vida.

Altres assagistes: Dins de l'obra dedicada a la reflexió del país, destaquen Les formes de vida catalana de Josep Ferrater Mora i Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives. Dins l'assagisme literari, destaquen autors com Joan Teixidor, dins de l'artístic Josep Palau, dins del polític M. Aurèlia Campany connecta amb els moviments de revolta que s'estan produint en el món occidental publicant La dona a Catalunya i dins del deliberatiu Joan Fuster amb Diccionari per a ociosos.

Context històric i cultural

Històricocultural: Mercè Rodoreda va viure al S.XX, va patir les dues guerres més importants que hi hagueren: la Segona Guerra Mundial, a la que fa referència en el llibre. La plaça del diamant se situa en un context històric definit ja que es produeix poc abans de la proclamació de la Segona República: la Guerra Civil espanyola. A més a més, tant a Europa com a Espanya estava desenvolupant-se la novel·la psicològica. El context cultural i històric s'enquadra a la literatura dels anys 30.

Trajectòria i etapes: Les obres de Mercè Rodoreda es divideixen per etapes. La primera etapa és la de la Joventut, després la maduresa, on escriu La Plaça del Diamant i, per últim, la etapa de la vellesa. Aquestes etapes comparteixen el subtext del desencís per la vida, la pèrdua de la infantesa i la mort ineludible. A l'etapa de la maduresa, les novel·les eren plenes d'elements simbòlics amb tendències realistes. destaca el món psicològic dels personatges.

Característiques del gènere: En la postguerra dels anys 60 va destacar el gènere narratiu. Els tres grans corrents van ser el realisme objectivista, la literatura fantàstica, l'humor i ironia i, la novel·la psicològica. La narrativa es caracteritza per l'exploració de la realitat interior i pel món psíquic dels personatges. Es desenvolupa al segle XX a partir de la psicologia de Freud i de la psicoanàlisi.

Autors del context: Dins de la postguerra dels anys 60 destaquen diversos tipus de novel·les i els seus autors. Llorenç Villalonga destaca dins de la novel·la psicològica, com Mercè Rodoreda. Tisner amb novel·les testimonials. També destaca Enric Valor dins de la recreació del realisme vuitcentista. Altres autors destacats són Maria Aurèlia Capmany i Pere Calders amb els seus contes.

Altres models: Destaca els anys 60, que concep la literatura com a mitjà de preservació de la identitat catalana que atorga un caràcter simbòlic a la llengua i la literatura. Les tendències literàries més significatives són: la novel·la psicològica: èmfasi en el món interior dels personatges. El realisme objectivista: interès pel context històric i polític i pel present. El realisme tradicional: perviu a l'obra d'Enric Valor. També, la literatura fantàstica: humor i ironia, tendència oposada a l'anterior.

Evolució de la novel·la i l'assaig

Evolució: Evoluciona amb la creació d'altres tipus de novel·la com la del realisme compromès, la novel·la de la realitat del somni o la novel·la de gènere. A partir dels anys 80, es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català; amb la intensificació de la novel·la de gènere.

Autors posteriors: Destaquen autors com Jaume Cabré i Quim Monzó. Jaume Cabré, va escriure sobre temes com el poder i la condició humana, que s'assembla a Mercè Rodoreda perquè els dos escriuen sobre herois en els protagonistes de les seues obres. Per altra banda, Quim Monzó narra la psicologia dels seus personatges, com fa Mercè Rodoreda. Quim Monzó, en canvi, escriu les seues obres improvisant i Mercè les escriu pensant-les.

Característiques de l'assaig: Es caracteritza per la reflexió sobre el país o la reflexió sobre les circumstàncies del seu temps afavorida per l'existencialisme, donant resposta als temes morals que han originat esdeveniments històrics com l'holocaust. Hi ha diferents tipus: el dedicat a la reflexió sobre el país, el literari, l'assaig centrat en l'art i la creació artística, l'assagisme polític, que connecta amb els moviments de revolta que s'estan produint en el món occidental i l'assaig deliberatiu amb formats com el dietari, l'aforisme, el diccionari o l'article.

Evolució: A partir de la transició augmenta l'oficialitat i l'ús social de la llengua catalana. Es manté l'interès per l'assaig de tema nacional reflexionant sobre el país i destaca també l'assaig deliberatiu donant com a resultat l'edició en forma de llibre dels articles, augmentant la publicació de dietaris i memòries. Al segle XXI internet implanta altres plataformes per a l'expressió de l'assaig.

Assagistes destacats posteriors: L'obra assagística de Joan Fuster representa un punt d'inflexió per al gènere i contribueix a normalitzar-lo. També destaca Joan Francesc Mira, amb un assaig en clau cultural i identitària. A partir dels 90, trobem altres assagistes que, sovint en forma de dietari o del blog, continuen reflexionant sobre el país, la cultura i la societat, com ara Enric Soria i s'ha incorporat el discurs feminista per Montserrat Roig.