Anàlisi del Creixement Demogràfic i Moviments Migratoris a Espanya

1. Període cronològic (des de - fins a)

Fase I: abans de 1780

Fase II: entre 1780 i 1880

Fase III: entre 1880 i 1940

Fase IV: des del 1940

2. Comportament de la natalitat i de la mortalitat i factors que les influeixen.

• Fase I: taxes molt altes de mortalitat i natalitat, alhora que la fecunditat es manté alta.
• Fase II: una davallada sostinguda de la mortalitat (milloren l’alimentació i la higiene) mentre que la natalitat es manté alta.
• Fase III: una caiguda de la natalitat (causes econòmiques i socials) i de la mortalitat (millora de la higiene, vacunes…).
• Fase IV: pujades i baixades en la taxa de natalitat i la mortalitat es manté com en la fase III.

3. Esperança de vida.

• Fase I: baixa.
• Fase II: alta.
• Fase III: alta.
• Fase IV: per sobre de 80 anys.

4. Situació de la població (creixement/disminució/estancament).

• Fase I: estancament.
• Fase II: disminució.
• Fase III: alta.
• Fase IV: estancament.

5. Moviments migratoris del període.

• Fase I: forta immigració de mà d’obra procedent de zones menys desenvolupades i rurals.
• Fase II: població molt jove que emigrarà cap a les zones industrialitzades del territori espanyol i cap a Europa i Amèrica Llatina a la recerca de feina i millors condicions de vida.
• Fase III: (sense informació específica).
• Fase IV: els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya.

I la fase V?

• - En quina situació entra la població a Espanya, de forma semblant a com es troben altres països europeus?
• En aquesta fase es pot observar que la població està estancada i inclús presenta regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de la baixa natalitat, que arriba a caure per sota de la mortalitat.
• - Quin factor creus que equilibra aquesta impossibilitat de reposar de forma natural la població?
• Tenir taxes de fertilitat per sota del 2,1 o basar-se en la segona fase.

2. A una piràmide estable, ja que correspon a una població adulta. La base, on es troba la població, no és tan reduïda com la cúspide de la població vella. El tronc s’eixampla per l’existència d’una població adulta abundant.

3. On es concentra la menor densitat de població?

Les comarques menys poblades se situen a l'interior de Catalunya. Les del Pirineu lleidatà són les que presenten les densitats més baixes. Els intervals que queden per sota de la mitjana són de color taronja, crema i groc. Les comarques són: Baix Empordà, Pla de l’Estany, Selva, Osona, Bages, Anoia, Alt Penedès, Segrià, Pla d’Urgell, Montsià, Baix Ebre, Alt Camp, Urgell, Alt Empordà i Garrotxa, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Garrigues, Conca de Barberà, Segarra, Noguera, Solsonès, Pallars Jussà, Alt Ribagorça, Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Berguedà, Ripollès i Cerdanya.

On hi ha major densitat?

Les comarques més poblades estan situades a la façana marítima que va des del Maresme fins al Tarragonès i a les comarques del Vallès Oriental i Occidental.

4. Reflecteixen la migració espanyola des de la dècada del 1950 i fins a la del 1970 i es concentren a Barcelona, Madrid i el País Basc.

5. Els motius van ser pel desenvolupament de les comunicacions i de la indústria davant de la demanda de mà d’obra abundant i barata que necessitava la indústria. Una gran part de la població d’aquests llocs es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. S’inicia una forta migració interior camp-ciutat.

6. Les conseqüències de les migracions són diverses segons el punt de vista d’on es contemplin:

• Des del punt de vista del país d’origen: Disminueix el problema de la manca de feina, la qual cosa ajorna la resolució de problemes conjunturals urgents, que tard o d’hora ressorgiran amb més força. Suposa una pèrdua de força de treball, sovint qualificada, dinàmica i amb iniciativa. Això provoca la modernització del país, perdent uns efectius necessaris que s’hagin d’ajornar. Provoca un envelliment de la població, ja que generalment la població emigrant és una població jove.
• Des del punt de vista del país de destinació: L’arribada d’immigrants pot provocar: conflictes laborals, ja que la presència d’una mà d’obra barata fa que els salaris baixin. La degradació de determinades zones urbanes, especialment els habitatges de la perifèria i del centre històric. L’aparició de ghettos i de conflictes xenòfobs per la manca d’acceptació d’una part de la societat autòctona d’aquests nous veïns. Un rejoveniment de la població, fet que provoca un increment de la natalitat. Una participació en el desenvolupament econòmic del país d’acollida i una aportació a la diversitat cultural.