Anàlisi del Contrast i Conflicte entre Marta i Manelic a Terra Baixa

El Primer Trobament: Contrast i Rebuig

Aquesta escena és la primera en què Marta i Manelic es troben sols, i hi trobem un fort **contrast** entre l’alegria de Manelic, que està content de tenir-la per muller, i el rebuig de Marta, convençuda que el pastor sap que el casament està fet per ocultar la seva relació amb el terratinent, i així poder unir-se amb una pubilla de família benestant. Aquest rebuig es manifesta amb la seva voluntat de dormir en cambres separades, que expressa fent servir un to imperatiu:

• “té”
• “a tu ja t’ho he dit”

Aquest desig també s’expressa per mitjà de les acotacions, un recurs fonamental en el discurs teatral que serveix per a indicar l’atrezzo i els gestos i intencions dels personatges. En aquest cas, trobem una acotació segons la qual Marta senyala la seva estança al seu marit.

Marta: De la Submissió a la Rebel·lió

La **Marta** es caracteritza per ser un personatge inicialment passiu, sotmesa a l’autoritat del propietari, el qual aprofita la seva superioritat jeràrquica per aprofitar-se’n sexualment. Com que Marta va ser recollida de petita per Sebastià, quan només era “una granoteta de pluja” desemparada, d’origen incert i sense arrels —fet que la converteix en un personatge típic de les obres guimeranianes—, no té valor per enfrontar-se amb Sebastià i es veu obligada a obeir-lo sense protestar. Aquesta situació li provoca un sentiment de dolor, culpabilitat i desesperació que expressarà a través dels seus **monòlegs interiors**.

Tanmateix, el contacte amb Manelic farà que es rebel·li contra la seva situació injusta. Com podem observar en el text, Marta increpa Sebastià anomenant-lo:

• **“brètol”**: ja que s’ha aprofitat d’ella i d’en Manelic, al qual ha enganyat i ha utilitzat per al seu propi benefici.
• **“lladre”**: atès que fa servir la seva influència de cacic per a explotar els que viuen en les seves terres i apoderar-se dels seus guanys.

Manelic: La Puresa de la Terra Alta

D’altra banda, quan **Manelic** és cridat a unir-se amb Marta, viu aquest fet amb gran alegria i agraïment cap a Sebastià. Tanmateix, cal destacar que en un començament en desconeix les seves intencions ocultes.

Manelic és un pastor de la muntanya, de la *Terra Alta*, que simbolitza el món edènic, pur i innocent, en el qual predomina el bé, l’elevació moral i els bons sentiments. Per això, és un personatge lliure i no coneix ni la corrupció ni el mal de la *Terra Baixa*. Ho veiem en el fet que és un personatge humil i senzill, que, contràriament a l’autoritarisme de l’amo, se sotmet a Marta i l’obeeix quan aquesta li diu que vol dormir en habitacions separades:

“Sí, sí, no m’ho tornis a dir... jo allà dintre”.

El seu amor per Marta, en ser platònic i idealitzat, pren un caire de submissió oposat a l’amor carnal i eròtic de Sebastià, que el fa actuar amb autoritarisme. Per això, quan comença a intuir la veritat, fa una evocació d’enyorança a la “jaça de les Punxales”.

Recursos Lingüístics i Estil Col·loquial

El **llenguatge** està adaptat al lector, per la qual cosa els personatges articulen el seu discurs amb un registre col·loquial, en el qual predominen diversos recursos:

• Oracions juxtaposades i coordinades (“tot dorm a la jaça; i el llop no vindrà”).
• Oracions interrogatives i exclamatives (“pobre que no el sento!”).
• Anacoluts (“a tu ja t’ho he dit…”).
• Partícules amb valor expletiu (“I, ai Déu meu”).
• Interjeccions (“ah”).