Anàlisi del Context de La plaça del Diamant de Rodoreda

Context històric i cultural de l'obra

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Per tant, podríem dir que l'acció comença l'any 1931-1932 i finalitza aproximadament als principis dels anys cinquanta, en temps de postguerra, durant el franquisme. Una època molt dura per a la gent de les classes mitjanes i baixes, que van viure amb fam i pobresa extrema.

L'obra en la trajectòria de Rodoreda

L'obra està situada en els primers anys de la proclamació de la República fins poc després del final de la Guerra Civil. Rodoreda escriu La plaça del Diamant en la seva etapa de maduresa. El triomf franquista i la Segona Guerra Mundial es reflectiran en les seves obres posteriors des d'un punt de vista tècnic i temàtic. Les obres d'aquest període se centren en el record del passat i la certesa d'haver perdut la joventut.

El gènere narratiu en el context de l'obra

El panorama novel·lístic dels anys cinquanta va ser molt diversificat. En primer lloc, el realisme psicològic, amb algunes variants com la novel·la catòlica (amb autors com B. Bonet) i la novel·la poètica (on destaca Rodoreda). També cal destacar el realisme testimonial dels escriptors exiliats (com Artís-Gener). Quant a les veus narratives, trobem des de la intimitat dels personatges fins a l'objectivisme del narrador extern.

Altres autors destacats del mateix gènere

Llorenç Villalonga, novel·lista i dramaturg que va escriure novel·les com La casa de les nines, totes dins del corrent del realisme psicològic, com La plaça del Diamant. Una altra escriptora destacada va ser Maria Aurèlia Capmany, qui s'inspira en Rodoreda i és autora d'obres existencialistes, com Un lloc entre els morts. Finalment, Joan Sales. La seva obra més destacada és Incerta glòria, que tracta de l'amor de joventut durant la Guerra Civil.

Autors posteriors i les seves característiques

Villalonga utilitza el realisme mític, on el personatge principal explica les seves vivències passades, reprodueix fragments d'unes memòries, i els llocs, els personatges i els ambients són mítics. Malgrat que la novel·la de Rodoreda és psicològica, podem dir que influeix en l'obra de Villalonga. Capmany, en canvi, fa ús del realisme de base existencialista, on l'home és víctima de situacions absurdes i no troba sentit al món que l'envolta. Denuncia també la situació de la postguerra i de la dona, present a l'obra de Mercè Rodoreda.

Altres models i corrents narratius del context

La plaça del Diamant se situa en l'època de la narrativa contemporània. Les obres d'aquest període tracten temes referents als problemes i la situació social dels anys posteriors a la guerra, on els autors sovint es veuen obligats a exiliar-se, com és el cas de Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant es diferencia per ser una novel·la psicològica, que tracta de fer reflexionar el lector. Dista d'una novel·la testimonial, existencialista o catòlica. No tracta la realitat del somni i tampoc pertany a les novel·les de realisme compromès o vuitcentista.