Anàlisi del Concert de Brandenburg núm. 2 de Bach (BWV 1047)

Concert de Brandenburg núm. 2 en Fa major, BWV 1047

El Concert de Brandenburg núm. 2 en Fa major, BWV 1047, és una obra mestra de Johann Sebastian Bach, composta per a un conjunt instrumental particular que inclou trompeta, flauta de bec, oboè i violí, acompanyats per una orquestra de corda i baix continu.

Característiques Generals

• Autor: Johann Sebastian Bach
• Estil: Barroc
• Segle: XVIII (publicat el 1721)
• Caràcter: Alegre i brillant.
• Ritme: Compàs quaternari, amb un ritme marcat.
• Moviment General: Allegro – Moderato.
• Tonalitat: Fa major, amb nombroses modulacions a tonalitats com Do menor, Sol menor, Si bemoll major i La menor.
• Timbre i Dinàmica: El concert es caracteritza per la interacció de dos conjunts instrumentals principals: el tutti (o ripieno), que inclou l'orquestra de corda i el continu, i el concertino, format pels quatre solistes (trompeta, flauta de bec, oboè i violí). La dinàmica es presenta "per terrasses", amb canvis abruptes entre seccions fortes i suaus.

Anàlisi del Primer Moviment (Allegro)

Forma Musical: Concert Grosso

Aquest concert s'estructura com un concert grosso, seguint la forma típica de tres moviments: ràpid-lent-ràpid. El primer moviment és un Allegro, seguit per un Andante i un altre Allegro final. En el concert grosso, els instruments solistes (el concertino) s'oposen, dialoguen i concerten amb el tutti o conjunt de l'orquestra. Els solistes i l'orquestra estan enfrontats, però alhora s'interrelacionen estretament.

Estructura Interna i Temes

La melodia del primer moviment es basa en dos temes principals:

• Primer Tema: Una melodia vigorosa enunciada en els primers compassos pel tutti. Aquest tema serveix de ritornello del moviment.
• Segon Tema: Interpretat per cadascun dels solistes, apareix un total de vuit vegades al llarg del moviment.

Ambdós temes contenen una gran acumulació de notes, contribuint a la seva brillantor.

Desenvolupament i Interacció

Tots els intèrprets, incloent els solistes, participen en els passatges de tutti, especialment en l'anunci del tema principal, que està fortament elaborat. Per exemple, la trompeta realitza uns arpegis destacats en els primers 8 compassos.

El moviment alterna fragments de solo (episodis) amb el ritornello del tutti. Els instruments solistes es van presentant successivament, exposant un petit segon tema que només els correspon a ells, constituint una espècie d'episodis. Cada solista és recolzat pel solista anterior.

En el cinquè episodi, intervenen els quatre solistes. El tutti que el segueix és més llarg que els anteriors i amb ell acaba la presentació dels solistes (compassos 9 al 30). Posteriorment, els solistes tornaran a intervenir en un ordre diferent, units a la corda o ripieno (compassos 30 al 87).

El moviment inclou una secció d'estrets (del compàs 87 al 102) i una última part (del compàs 102 al 118). El ritornello és un dels trets típics d'aquesta forma, caracteritzat per alternar un passatge temàtic conegut, executat pel tutti, amb altres fragments nous anomenats episodis, interpretats pel concertino.

Context Històric i Observacions

El Concert de Brandenburg núm. 2 és el segon dels sis concerts que Bach va dedicar al Margrave Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt el 1721. Bach va compondre aquest concert durant el període en què va treballar com a mestre de capella i director a la cort de Köthen, una tasca que es va prolongar fins al seu retorn al seu lloc de treball a Weimar.