Anàlisi de la Cultura Minoritària: Característiques Primàries i Secundàries (OGBU)

Característiques Primàries i Secundàries (OGBU)

Aquest concepte es refereix a l'adaptació a la situació de minorització. Ogbu desenvolupa aquesta idea a través del seu estudi de la població afroamericana. Quan s'analitza aquesta cultura, es detecta una sèrie de pautes culturals. Aquest estudi es realitza comparant amb minories d'altres països, observant que en els processos de minorització hi ha dues parts diferenciades:

Cultura abans del contacte

Es refereix a tot allò que ha perdurat abans del contacte amb la cultura dominant. Per exemple, els indis nord-americans. Tot i que els colonitzadors van intentar destruir-ho tot, ells han conservat qüestions de creences religioses, valors, etc. En situacions de marginació, viuen del subsidi de l'Estat. Ells no volen aquesta situació; simplement és una adaptació, ja que no forma part de la seva cultura original. Les minories poc conegudes al món han acabat adoptant aquestes conductes en trobar-se en situacions similars.

Distinció entre Primària i Secundària

• Cultura Primària: És tot allò que es pot conservar de la seva identitat i cultura, i és intrínseca de cada minoria.
• Cultura Secundària: És tot allò que s'ha hagut de modificar per adaptar-se a una situació de marginació. Quan es viu una situació on se't treu tot i se t'esclavitza, es desenvolupen accions molt semblants entre els afectats com a mecanisme d'adaptació.

"La resistència pot ser alineant i la submissió alliberadora" (Bourdieu + Willis)

La Reproducció Social i l'Acció Pedagògica

Bourdieu és un dels exponents de la teoria de la reproducció i fomenta l'acció pedagògica. Aquesta acció és una eina que contribueix a l'engranatge de la reproducció social. A la pedagogia, això acaba tenint efectes de reproducció educativa i social, perpetuant així l'estructura existent.

La Perspectiva de Willis: Resistència i Classe Obrera

Willis ensenya un altre tipus de demostració, canviant de perspectiva amb el temps. En la primera onada (text de l'any 74), la seva posició era: "fem les coses així perquè ho mirem des de la perspectiva de la classe mitjana". No obstant això, si s'observa la classe obrera, aquesta és productora cultural de la resistència. En aquell moment, la classe obrera estava en el seu esplendor: propietaris del seu habitatge, seguretat social, treball per a tota la vida, etc. Això era resultat de la lluita obrera durant segle i mig.

Resistència com a Alliberament (Primera Onada)

Willis argumenta que la resistència esdevé un sinònim de "la resistència és alliberadora". És a dir, l'individu obrer vol ser obrer i es manté en la seva cultura perquè aquesta li genera orgull de la seva classe social i no necessita res més; al contrari, s'oposa al sistema burgès i s'hi manté ferm.

En la lectura "Aprendiendo a trabajar" (any 74), la resistència és alliberadora perquè la posició d'obrer suposa una resistència a l'escola i al sistema imposat per la societat. Se sent orgull de ser obrer i no es necessita un canvi, ja que en aquell moment es rebien beneficis acceptables (sou, possibilitats, etc.). La població considerava que ja estava bé.

Crisi i Adaptació (Segona Onada)

Quan arriba la crisi als anys 70-80, tal com mostra Willis, les persones immerses en aquesta "cultura de la resistència obrera" (anti-escola, anti-intel·lectuals) creen un tipus de masculinitat amb característiques que els permeten adaptar-se a qualsevol situació.

Perfils d'Adaptació

• Perfil "Orelles": Són aquells que no poden adaptar-se al canvi. Tenen una mala adaptació i acaben en situacions pitjors, fins i tot en delictes, divorcis o marginació. Són molt més vulnerables.
• Perfil "Col·legues": S'adapten a qualsevol treball, encara que no l'hagin realitzat abans. Si la dona porta el sou i ells fan les tasques domèstiques, ho accepten, ja que l'important és que els diners arribin a casa per poder viure.

La frase inicial es refereix a la primera fase (onada). Quan es parla que en comptes de resistència podria ser submissió, això es correspon perfectament amb la segona fase (onada), quan entra la crisi i troben solucions precàries per tirar endavant. Els "orelles" no ho aconsegueixen perquè no tenen les estratègies culturals necessàries per sortir-ne.