Anàlisi Crítica de Notícies i Axiomes de la Comunicació de Watzlawick

Guia per a l'Anàlisi Crítica de Notícies

Per analitzar una notícia de manera exhaustiva, cal seguir una sèrie de passos estructurats:

• Contextualització de la notícia: Cal situar-la temporalment (data), geogràficament (lloc), identificar la font d'informació i descriure les circumstàncies històriques, socials, econòmiques i polítiques que justifiquen la seva rellevància actual en un mitjà de comunicació social.
• Concepcions Prèvies i Biaixos: Identifiqueu les vostres idees preconcebudes sobre el tema, des de quina perspectiva llegiu la notícia i com aquestes poden afectar la vostra interpretació (temes coneguts, estereotips, referències teòriques, etc.).
• Elements Clau i Jerarquia: Identifiqueu els elements fonamentals i la seva jerarquia segons la seva rellevància. Cal establir les relacions que s'hi donen (causa-efecte, prioritat, jerarquia, etc.).
• Organització i Buit Informatiu: Organitzeu la informació disponible i detecteu-ne les mancances. Formuleu preguntes sobre la situació presentada per afrontar-ne la comprensió i feu una recomposició de la situació a partir dels elements seleccionats.
• Objectivitat vs. Opinió: Diferencieu clarament els fets objectius de les opinions i valoracions, tant en els vostres arguments com en els arguments d'altres fonts.
• Anàlisi d'Impacte: Analitzeu els pros i contres, així com els efectes potencials de les decisions o propostes presentades.
• Aportació Constructiva: Contribuïu amb un punt de vista constructiu dirigit als altres receptors de la informació.
• Implicacions Ètiques: Identifiqueu les implicacions ètiques dels reptes o situacions tractades en la notícia.

Axiomes de la Comunicació Humana

Definició i Naturalesa dels Axiomes

Un axioma significa allò que és digne de ser estimat, valorat o que té credibilitat. Segons Paul Watzlawick, hi ha cinc axiomes fonamentals en la teoria de la comunicació humana. Es consideren axiomes perquè el seu compliment és indefectible; reflecteixen condicions de fet en la comunicació que mai estan absents. Lògicament, el seu compliment sempre es verifica.

1. És impossible no comunicar-se

Qualsevol comportament humà en un context d'interacció és una forma de comunicació. Fins i tot el silenci comunica.

2. Tota comunicació té un nivell de contingut i un nivell de relació

El nivell de relació classifica el nivell de contingut, actuant com una metacomunicació. Això implica que, a més del significat explícit de les paraules (contingut), hi ha una informació sobre com el parlant vol ser entès i com percep la seva relació amb el receptor.

Exemple: Si un comunicador diu: «Cuida't molt». El nivell de contingut podria ser prevenir un mal, mentre que el nivell de relació podria ser d'amistat o paternalista.

3. La naturalesa d'una relació depèn de la gradació de les seqüències comunicacionals

Tant l'emissor com el receptor estructuren el flux comunicatiu de manera diferent, interpretant sovint la seva conducta com una simple reacció a la de l'altre. Cadascú tendeix a creure que la conducta aliena és l'única causa de la seva pròpia conducta. En realitat, la comunicació humana és un procés cíclic on cada part contribueix a la continuïtat, ampliació o modulació de l'intercanvi.

Un exemple clar d'aquesta dinàmica cíclica es troba en el conflicte entre Israel i Palestina, on cada part argumenta actuar únicament en defensa pròpia davant els atacs de l'altre.

4. La comunicació humana implica dues modalitats: digital i analògica

La comunicació no es limita només a les paraules (comunicació digital: el què es diu). És fonamental també la comunicació no verbal (comunicació analògica: el com es diu), que transmet informació crucial sobre l'estat i la intenció del comunicador.