Anàlisi Crítica dels Prejudicis Lingüístics i Etnocèntrics

1. Baixa, Galileu!

1. Diferència entre judici de fet i judici de valor

Quina diferència hi ha entre un judici de fet i un de judici de valor? Posa 2 exemples referits a les llengües.

• Els judicis de fet es refereixen a fets demostrables (p. ex., *el rus utilitza l’alfabet ciríl·lic*, que es pot demostrar).
• Els judicis de valor expressen una opinió que no és demostrable (p. ex., *el xinès és la llengua més difícil del món*).

2. Heterofòbia

Què significa heterofòbia?

L’odi o la por a alguna cosa pel fet de ser diferent.

3. Prejudici lingüístic

Què és un prejudici lingüístic? (Definició pàg. 28)

És un acte de precipitació, una expressió agosarada, i la persona responsable actua sobre la base d’indicis insuficients i moguda per eleccions selectives irracionals.

4. Tuson i Galileu

Per què penses que Tuson utilitza Galileu en les seves argumentacions?

Tuson pren un personatge important en la ciència i el posa com a exemple del que li va passar (el volien cremar) a causa dels prejudicis de la gent (judici de valor), perquè va assegurar un fet que ell va demostrar (judici de fet).

5. Maniqueisme

Què és el Maniqueisme?

És un corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat. En aquest context, es compara aquesta doctrina amb el maniqueisme: els prejudicis són extrems.

1. Les Velles Petjades de l'Etnolatria

1. Etnolatria

Què significa etnolatria?

És l’adoració a la pròpia raça o poble, considerant la llengua pròpia com la correcta i discriminant les altres.

2. Relliscada lingüística de Plató

Quina va ser la relliscada lingüística de Plató?

La llengua que s’ha d’utilitzar és la pròpia.

3. Prejudicis històrics

Cita i explica 2 prejudicis apareguts al llarg de la història (Dant, Dámaso Alonso, Rousseau, Condillac, Humboldt).

• Segons Dant, els parlants del sud són uns malfeiners; la seva llengua és massa lenta.
• Dámaso Alonso va dir que s’ha d’utilitzar una llengua distinta segons l’ocasió: el francès pels amics, l’italià per parlar amb les dones, l’espanyol per parlar amb Déu i l’alemany pels enemics.
• Segons Rousseau i Condillac, el clima influeix en les llengües: les del nord són més aspres i frígides, mentre que les del sud són més harmonioses i melòdiques.
• Humboldt va dir que les llengües que declinen són més completes que les que no.

4. Figura retòrica en el títol

Quina figura retòrica podem trobar al títol:

"Uns, al tron; els altres, a la trona"

Antítesi: unes llengües són per a la reialesa i altres per al poble.

5. Oració final del capítol

Comenta l'oració final del capítol:

"Una bandera és una bandera; una llengua, no"

No s’ha d’identificar una nació amb una llengua com una bandera, ja que una bandera representa moltes coses, però ningú dubta si és adequada per al seu ús o no. Tanmateix, això sí que passa amb les llengües, els àmbits d’ús de les quals són posats en dubte, quan totes les llengües poden utilitzar-se a tots els àmbits.

1. Els Tentacles Llunyans d'una Educació Potinera

1. Educació potinera

Què significa "una educació potinera"?

Significa que és una educació mal feta, basada en la ignorància, que promou l’etnocentrisme i glorifica la pàtria pròpia, sense deixar entreveure que hi ha molt més que només això.

2. Prejudicis populars de Tuson

Quins són segons Tuson els 3 prejudicis més populars?

1. Hi ha llengües fàcils i llengües difícils.
2. Hi ha llengües suaus i llengües aspres.
3. Hi ha llengües més importants perquè tenen molts parlants i menys importants perquè en tenen pocs.

3. Argumentació de Tuson sobre els prejudicis

Com argumenta Tuson els prejudicis anteriors?

Totes les llengües són difícils, perquè són mecanismes molt complexos, però alhora són allò més fàcil del món per a un parlant nadiu. Llavors, la dificultat depèn de la persona. El fet de qualificar una llengua com aspra demostra l’odi.

4. Fonocentrisme

Què és el fonocentrisme?

Consisteix a utilitzar com a punt de referència absolut els patrons fonètics propis i catalogar els altres parlants com a rareses, capricis i/o aberracions.

5. Antropomorfisme segons Tuson

Què és l'antropomorfisme segons Tuson?

Traslladar els esquemes de mascle-superior / femella-inferior a les llengües amb qualitats com aspror, dolçor, etc.

6. Llengua amb més parlants

Quina llengua del món és la que té més parlants?

El xinès mandarí.

7. Parlants del català

Quants parlants té el català aproximadament?

Set milions.

8. Juan Carlos Moreno sobre les llengües

Què diu el lingüista Juan Carlos Moreno al voltant de les llengües? Resumeix les seves paraules de la pàg. 77.

Es parla molt bé de les espècies animals en perill d’extinció, però no de les llengües que desapareixen a causa de l’imperialisme lingüístic.

9. Fragment final del capítol 3

Comenta el fragment final del capítol 3 (pàg. 82):

"Una llengua és el patrimoni d'un poble, és part dels seus senyals d'identitat. I, en qüestions d'identitat, les estadístiques no hi tenen res a dir, res a veure"

Una llengua no és menys important pel seu nombre de parlants.

1. La Presumpció (Volguda) de la Ignorància

1. Declaració Universal de Drets Lingüístics

Expliqueu el procés i quan es dona.

Va ser una convenció feta a Barcelona el 1996 en la qual es van declarar uns drets lingüístics per protegir les llengües en perill d’extinció o en situació de maltractament.

2. Fragment de Sapir

Comenta amb les teves paraules i no més de 10 línies, el fragment de la pàgina 86. Enuncia el prejudici que es planteja.

"Deia l'inevitable Sapir(...) la denúncia del prejudici".

El que vol Sapir amb aquesta reflexió és subratllar la connexió entre la llengua i la cultura d'un poble. Un poble no és culturalment menys o més important pel fet de tenir o no paraules al seu vocabulari que altres llengües tenen, ja que si aquest poble no té una paraula al vocabulari és perquè no té la necessitat. Com diu en el fragment, un bon lingüista no hauria d'identificar una altra llengua diferent de la seva estudiant el seu propi diccionari, ja que no tenen les mateixes paraules no per falta de cultura sinó perquè no tenen la necessitat d’utilitzar-les.

Prejudici enunciat: La manca de vocabulari en una llengua implica una manca de cultura o desenvolupament.

3. Prejudici "llengües de cultura/llengües primitives"

Explica en què consisteix el prejudici "llengües de cultura/llengües primitives". Com l'argumenta Tuson? (Pàg. 89)

Les llengües de cultura són aquelles amb les quals es té més prestigi només per saber parlar-les, pel fet que són culturalment més importants. En canvi, les llengües primitives són aquelles que estan culturalment endarrerides, per tant, no dona cap prestigi saber parlar aquesta llengua.

4. Fragment sobre recursos lingüístics

Comenta aquest fragment. A quin prejudici es refereix?

"Totes les llengües tenen recursos per respondre a les necessitats dels seus parlants, i si un terme per a un objecte o concepte determinat no existeix, doncs es crea."

Això vol dir que no totes les llengües del món tenen tot el vocabulari; si falta una paraula en una llengua, serà perquè aquesta paraula no és necessària. Cap llengua té un concepte sense la seva pròpia paraula; si fos necessari, se’n crearia una de nova.

Prejudici al qual es refereix: Prejudici de llengües de cultura.

5. Lloança de les llengües/Menyspreu dels dialectes

Explica el prejudici: lloança de les llengües/menyspreu dels dialectes.

Totes les persones d'un mateix país clar que seran partidàries d'usar la seva pròpia llengua i donar-hi suport. Però, què passa si, per exemple, una persona que ha nascut a Madrid va de viatge a Barcelona i es troba amb què molts dels cartells informatius estan escrits amb l'ús del dialecte propi de Catalunya, el català? No crec que aquesta persona estigui d'acord que dins d'Espanya, en l'àmbit públic, es faci ús d'un dialecte; aquest és el menyspreu cap a un dialecte.

6. Definició de dialecte i requisits de Veny

Què és un dialecte? Segons Veny quins són els tres requisits per saber si dos dialectes o parlars pertanyen a la mateixa llengua? (Pàg. 106).

El dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat. Els tres requisits per considerar una forma de parlar com a dialecte són: la comprensió mútua, l’homogeneïtat estructural i, per últim, l’adopció per la mateixa comunitat social.

7. Estàndard

Què és l'estàndard? (Pàg. 109).

És la varietat d’una llengua; en aquest cas, seria la varietat amb el nivell més comú d’utilització d’una llengua.

1. Les Pseudo-raons dels Nous Civilisadors

1. Declaració Universal de Drets Lingüístics

Comenta-la.

Va ser una convenció que es va donar a Barcelona el 1996 on diferents entitats i persones de prestigi lingüístic es van reunir per posar-se d’acord a escriure una sèrie de drets per a les llengües i protegir-les del perill d'extinció.

2. Mesures per controlar un poble

Quines dues mesures es proposen per controlar un poble?

1. L’opressió.
2. L’assimilació ideològica.

Una és més radical que l'altra. Amb l’opressió es fa mal al poble, en canvi, assimilant la seva ideologia i entenent la seva cultura es guanya control i estabilitat.

3. "Babelización de maldición divina"

A què es refereix Gregorio Salvador amb la "babelización de maldición divina"?

Que la policia de l'època no contemplava l'opció que una dona estigués parlant un altre idioma i, per tant, la tractava com una boja.

4. Classificació de les llengües per Tuson

En el subcapítol "La complexitat, la complicació i el neguit", quina classificació fa Tuson de les llengües? (Pàg. 125).

Les classifica per "Llengües amb estat" i "Llengües sense estat". Moltes llengües no són les oficials de l'estat, així que no podem considerar algunes llengües com "Llengües amb estat".

5. Tesi final de l'obra de Tuson

Comenta, en un màxim de 10 línies, la conclusió o tesi final de l'obra de Tuson.

Mal de llengües és una defensa de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis que tendeixen a tenir alguns parlants d'una llengua respecte a altres. Explica amb detall quins tipus de perjudicis podem trobar i com interpretar-los. També defensa les llengües d'una manera que fa que et plantegis la mort d'aquestes com si es tractés d'una persona, ja que aquestes són innocents de tot el mal i ignoren qualsevol agressió; som les persones qui fem d'aquestes una bandera.