Anàlisi de la Crisi de 1917 a Espanya: Causes i Conseqüències Socials i Polítiques

Anàlisi de la Crisi de 1917

Factors Contribuents a la Crisi

Impacte del Moviment Obrer i Sindical

• El creixement del moviment obrer i del sindicalisme, especialment a través de la UGT i la CNT, amb un augment de vagues i mobilitzacions.
• L’alta conflictivitat social, especialment a Barcelona, amb enfrontaments entre patronal i sindicats, repressió governamental i assassinats de dirigents obrers.

Conseqüències Econòmiques de la Neutralitat

• L’enriquiment de les empreses dels sectors exportadors (com la siderúrgia i la construcció naval) durant la Primera Guerra Mundial.
• L’augment de la inflació, que va perjudicar les classes treballadores perquè els salaris no van créixer al mateix ritme que els preus, generant descontentament social.

La Crisi de 1917: Una Convergència de Factors

La crisi de 1917 va ser el resultat de la combinació de factors internacionals i interns i va posar en evidència la debilitat del sistema de la Restauració.

Una de les principals causes va ser la Primera Guerra Mundial. Tot i que Espanya es va mantenir neutral, la guerra va provocar un fort creixement de les exportacions, fet que va beneficiar empreses industrials i financeres. Tanmateix, aquest creixement econòmic va anar acompanyat d’una forta inflació, que va reduir el poder adquisitiu de les classes treballadores i va incrementar la conflictivitat social.

Crisi Social i Militar

A nivell social, la pèrdua de poder adquisitiu i les males condicions laborals van provocar un augment de les vagues, destacant la vaga general de 1917, impulsada per la UGT i la CNT.

Paral·lelament, els militars peninsulars van crear les juntes de defensa, denunciant els ascensos per mèrits de guerra i reclamant millores salarials, fet que va generar una crisi militar.

Crisi Política

En l’àmbit polític, el govern d’Eduardo Dato governava sense convocar les Corts, fet que va provocar la crisi parlamentària i la convocatòria de l’Assemblea de Parlamentaris, que reclamava reformes democràtiques i la descentralització de l’Estat.

Conseqüències de la Crisi

Com a conseqüència, la crisi de 1917 va demostrar la incapacitat del sistema de la Restauració per donar resposta als problemes socials, polítics i militars, va incrementar la repressió estatal i va aprofundir la descomposició del règim, obrint el camí cap a la dictadura de Primo de Rivera el 1923.

Testimoni de la Setmana Tràgica (Context de repressió)

Estimadíssim/a,

T’escric amb el cor encongit des de Barcelona. Després de la Conferència d’Algesires, l’enviament de tropes al Marroc ha omplert la ciutat de ràbia i por. Al port de Barcelona hem vist marxar els reservistes mentre les dones cridàvem contra una guerra injusta. La protesta va créixer i, quan es va declarar la vaga general, els carrers es van omplir de barricades. Al principi era una revolta popular, però la repressió va ser dura.

El govern de Maura va declarar l’estat de guerra i l’exèrcit va ocupar la ciutat. Hi ha hagut enfrontaments, morts i detencions, i molts edificis religiosos han estat incendiats. La gent diu que el comitè de vaga va perdre el control. Ara, després dels judicis militars, l’afusellament de Ferrer i Guàrdia ha causat indignació i tristesa, també fora d’Espanya.

Pensa que lluitem perquè tornis sa i perquè aquest patiment no es repeteixi.

La teva esposa.