Anàlisi de "Creu i R" d'Antoni Tàpies: Context i Estil Informalista

Context Històric i Cronològic

El 3 de març es produeix un atemptat contra el monument de la Creu dels Caiguts (construïda per republicans presos i que serviria com a tomba de Franco). El 6 de novembre, el Marroc envaeix el Sàhara Occidental (colònia espanyola), que finalment Espanya va cedir al Marroc. Acaba també la guerra del Vietnam. El 20 de novembre morirà Franco i el 22, Joan Carles de Borbó passarà a ser Joan Carles I.

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Títol: Creu i R
• Autor: Antoni Tàpies (1923)
• Cronologia: 1975
• Tècnica: Tècnica mixta sobre fusta
• Mides: 162 x 162 cm
• Estil: Informalisme
• Tema: Abstracte
• Localització: MACBA (Barcelona)

Descripció Formal de l'Obra

Sèrie de signes i lletres disposades sobre un fons mètric (una barreja de pintura i terra).

Elements Compositius

• Al centre, una creu blanca sobre la qual hi ha una gran H blanca i una R negra amb pinzellades ràpides i pastoses de color vermell intens que delimita una franja superior llisa.
• A l’esquerra de la R hi ha una T inclinada solta, la qual podem llegir com Gat.
• A la part dreta inferior hi ha un altre R de color blanc acompanyada per una petita creu blanca.

Tècnica i Volum

Tècnica del grattage (en Gat i R). S'utilitza el gruix de la base matèrica del quadre aconseguint efecte de tridimensionalitat. En la resta, s'apliquen pinzellades amples i gruixudes per assolir el mateix efecte volumètric. La gamma cromàtica és força reduïda: ocre, vermell, blanc i negre.

Interpretació i Llenguatge Ocult

Les lletres, els signes i les paraules formen un llenguatge ocult de difícil comprensió. La A i la T són desxifrades pel propi artista com les inicials del seu nom i la seva dona, i alhora el seu nom i cognom.

Simbologia

• La creu, explicada per ell, simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que utilitza per imposar ordre i sentit constructiu en la composició.
• La R, alguns crítics diuen que al·ludeix a Ramon Llull.

Les obres de Tàpies permeten lectures diverses i obliguen l’espectador a la reflexió i la participació.

Models i Influències

S’influencia del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut. A París, de pintures matèriques de Fautrier, Dubuffet i Wols (gran llibertat creativa, i ús de tècniques com collage i grattage).

Context Estilístic: L'Informalisme

Definició de l'Informalisme

L'Informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial en paral·lel amb l'Expressionisme Abstracte americà (amb especial èmfasi als Estats Units). Dins d'aquest gran corrent hi trobem una àmplia varietat d'estils com l'abstracció lírica i la pintura matèrica.

La Pintura Matèrica de Tàpies

La tècnica emprada per Tàpies en l'elaboració d'aquesta obra és la Pintura Matèrica, que es caracteritza per la tècnica mixta i l'ús de materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o de reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l'art, buscant un nou llenguatge d'expressió artística. En les seves obres, Tàpies, aplica la barreja de diversos materials que adquireixen la consistència de murs o parets.

Significat i Funció de l'Art de Tàpies

Preocupacions Existencials

En la seva obra Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe. Tàpies ens dóna una nova visió de la realitat més senzilla i quotidiana, enaltint-la a cotes de veritable espiritualitat.

Influència Existencialista

La concepció vital de l'artista es nodreix de la filosofia existencialista, que remarca la condició material i mortal de l'home, l'angúnia de l'existència de què parlava Sartre; la soledat, la malaltia, la pobresa que percebem en Tàpies la trobem també en l'obra de Samuel Beckett o Eugene Ionesco. L'existencialisme assenyala el destí tràgic de l'home, però també reivindica la seva llibertat, la importància de l'individu, la seva capacitat d'acció enfront a la vida; així, Tàpies pretén amb el seu art fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.