Anàlisi i Correcció d'Exercicis de Filosofia: Ètica Kantiana i Utilitarisme

Afirmacions sobre Ètica i Filosofia

• L’utilitarisme té a veure amb el liberalisme. (C)
• La filosofia de J.S. Mill és una filosofia transcendental. (F)
• Les ètiques formals estan formades per imperatius hipotètics. (F)
• L’ètica kantiana és deontològica. (C)

2. Definició de Conceptes Clau

Ètica heterònoma

Les ètiques heterònomes són ètiques materials i teleològiques, que depenen d'un element exterior a l'individu. Les decisions es prenen seguint un valor extern, sense que l'individu el posi en dubte.

3. Anàlisi del Pensament Kantià

3.1 Relació amb l'Imperatiu Categòric

Sí que hi ha relació amb l’imperatiu categòric. Segons Kant, els humans som els únics éssers racionals i, per tant, els únics que posseïm un valor moral intrínsec. Això es reflecteix en la segona formulació de l'imperatiu categòric (la fórmula de la humanitat), que estableix que hem d’actuar de tal manera que tractem la humanitat, tant en la nostra persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi en si mateix i mai només com un mitjà.

3.2 La Posició de Kant sobre els Animals

Kant no parla dels animals en aquest context. El pensament kantià se centra en l'ésser humà com a ésser racional, dotat de la capacitat de pensar i d'actuar moralment. Aquesta capacitat implica la llibertat per prendre decisions i realitzar accions per deure, basades en la bona voluntat (el seu criteri ètic).

Els animals, segons Kant, no són éssers lliures ni tampoc són éssers racionals en el sentit moral.

4. Deure i Racionalitat en Kant

4.1 La Implicació del Deure en la Bona Voluntat

Segons Kant, la bona voluntat és l'única cosa absolutament bona sense restricció. El concepte de deure implica la bona voluntat perquè aquesta es manifesta plenament quan l'acció es realitza per deure, sense esperar cap recompensa o resultat favorable a canvi. Actuar èticament, per a Kant, és actuar d'acord amb el nostre deure, sent la racionalitat el fonament d'aquesta bona voluntat.

4.2 Els "Obstacles Subjectius"

Kant es refereix als desitjos o emocions que poden desviar les persones del compliment del seu deure moral. Aquests obstacles subjectius s'oposen a la determinació de la voluntat per la llei moral racional.

5. Anàlisi de Judicis Kantians

L'afirmació "Aquest triangle és equilàter"

Aquesta afirmació és un judici sintètic perquè el predicat ("és equilàter") aporta nova informació al subjecte ("triangle").

No obstant això, per saber si el triangle és equilàter sí que necessitem l’experiència (observació), per la qual cosa seria un judici sintètic a posteriori.

(Nota: Els judicis sintètics a priori són aquells que aporten informació nova i són universals i necessaris, com els de les matemàtiques pures, que no depenen de l'experiència sensible.)

7. L'Ètica Kantiana: Deontològica vs. Prudencial/Agregativa

Pot ser l'ètica kantiana prudencial o agregativa?

L'ètica kantiana no pot ser prudencial, ja que no es basa en les conseqüències de les accions (teleologia) per determinar si l'acció és moralment bona. L'ètica kantiana és deontològica: la moralitat depèn de la intenció amb què es realitza l'acció i si aquesta s'ajusta al deure.

Tampoc pot ser agregativa. Les ètiques agregatives (com l'utilitarisme) mesuren el valor moral sumant els beneficis o la felicitat generada. L’ètica kantiana no es fixa en com contribueix una acció al benestar general, sinó si es fa l’acció amb bona intenció i per deure.

8. Anàlisi de l'Utilitarisme de J.S. Mill

8.1 Idea Principal del Text (Plaers Superiors i Inferiors)

La idea principal es relaciona amb la diferència entre estar content (que té a veure amb els plaers corporals i momentanis) i estar feliç (que té a veure amb la moral, la dimensió espiritual i el desenvolupament del projecte de vida). En aquest text està molt present una frase molt important que va dir Mill:

«Val més ser un home insatisfet, que un porc satisfet.»

Encara que un humà passi una mala temporada, ningú es voldria canviar per un porc, perquè aquest pot estar content, però mai arribarà a ser feliç, mentre que l'ésser humà ha experimentat els plaers superiors de la vida.

8.2 Utilitarisme de la Regla

Aquest concepte té més a veure amb l’utilitarisme de la regla, ja que el text posa que «poques criatures humanes consentirien que se’ls convertís en animals inferiors». Això implica una consideració de la individualitat i la dignitat, suggerint que actuar així surt a compte a llarg termini.

9. Utilitat vs. Justícia

9.2 Conflicte entre Utilitat i Justícia

El que és útil de vegades no és just. Per exemple: «És útil matar-ne un pel plaer de molts, però és just?» Hi ha casos en què la utilitat es renya amb la justícia.

10. Aplicació del Principi d'Utilitat

El Principi d'Utilitat i el Tracte a les Persones

S'hauria de seguir el principi d’utilitat perquè aquest diu que has de tractar bé les persones. Aquesta conducta sempre et sortirà més a compte a llarg termini, ja que hem de fer accions que maximitzin el bé comú.