Anàlisi i Correcció d'Arguments: Validesa, Veritat i Fal·làcies

1.4 Afirmacions, Enunciats i Proposicions

Tipus de Qüestions

Es poden classificar les qüestions en tres tipus principals:

• Qüestió de fet o conjectural: Fa referència a l'existència o no d'un fet.
• Qüestió nominal o de paraula: Es centra en el nom o la definició d'un fet.
• Qüestió avaluativa o de valoració: Determina si un fet és bo o dolent.

Tot es pot avaluar amb aquestes tres preguntes:

• Què va fer? (Fet)
• Com ho nomenem? (Nominal)
• És moralment acceptable? (Valoració)

Validesa i Veritat

• Validesa: Un argument presenta una lògica correcta, independentment de si les premisses són certes o no.
• Veritat: Un argument pot ser veritable o fals depenent de la seva correspondència amb la realitat.

Entimemes

Els entimemes són premisses implícites. Cal explicitar-les per esdevenir garanties connectores entre raons i tesi. Són excepcions que, en ser explicades, fan que l'argument torni a tenir sentit.

Exemple: El termini per sol·licitar l'avaluació única va acabar fa 15 dies, excepte en casos excepcionals de malaltia o mort de familiars.

Tipus de Raonament

• Inductiu: Es passa d'un cas particular a una norma general. Exemple: Un polític ha robat → Tots ho fan.
• Deductiu: Es passa de la norma general a un cas particular (sense necessitat d'experiència). Exemple: Tots els polítics roben; el meu alcalde roba.
• Hipotètic – Abductiu: Proposa una explicació provisional basada en indicis. Exemple: Aquest polític s'ha comprat un cotxe car; deu ser corrupte.

1.8 Arguments NO Deductius

• Arguments per analogies: Comparacions i metàfores (poden ser falsos si es comparen coses no equiparables).
• Argument d'autoritat: Es basa en el que diu un expert o una figura reconeguda.
• Argument causal: Estableix una relació fet-conseqüència.
• Argument per indicis: Relaciona signes amb el fet que indiquen (ex: foc-fum, febre-malaltia).

Fal·làcies Formals (Veurem 2 tipus)

Una fal·làcia formal té una estructura lògica incorrecta, malgrat que el contingut pugui ser cert.

• Afirmació del conseqüent: Si P, llavors Q. Es conclou Q i es deriva P. Exemple: He aprovat, per tant he estudiat (potser era un examen molt fàcil).
• Negació de l'antecedent: Si P, llavors Q. Es conclou NO P i es deriva NO Q. Exemple: No he estudiat, per tant suspendré (no té perquè).

Reductio ad Absurdum

Consisteix a portar un argument fins a les últimes conseqüències per veure si condueix a una forma d'actuar injusta, impensable, inviable o ridícula.

Exemple: La Terra no pot ser plana. Assumeixo que la Terra és plana. Si això fos cert, hi hauria una gran cascada que no existeix. Per tant, la Terra no és plana, seria absurd.

Fal·làcia

Fal·làcia: Error de raonament.

IMPORTANT: No tots els arguments vàlids però falsos són fal·làcies (pot ser simplement que la premissa no sigui veritat).

Modus Ponens i Modus Tollens

• Modus Ponens: Afirmació que serà certa si la premissa ho és. Si P, aleshores Q. Si es compleix P (democràcia), també es compleix Q (capitalisme).
• Modus Tollens: Afirmació que nega la premissa i dedueix el contingut oposat. Si P=Q, és lògic que -P=-Q.

Exemple de confusió: P=Q (Totes les democràcies són capitalistes - cert) i Q=P (Tots els països capitalistes són democràcies - fals). Si es conclou erròniament: Totes les democràcies són capitalistes, vol dir que tots els països capitalistes són comunistes (FAL·LÀCIA! Problema de contingut).

Sil·logismes i Dilemes

• Sil·logisme hipotètic: Connectar dues condicions per deduir la tercera. Si guanya la CUP s'implantarà el comunisme; si s'implanta el comunisme, hauré de marxar del país. Conclusió: Si guanya la CUP, hauré de marxar del país.
• Sil·logisme disjuntiu: Eliminar una opció per afirmar l'altra. Només tinc temps per estudiar Gramàtica o anar a córrer. Com que plou i no puc sortir a córrer, estudiaré Gramàtica.
• Dilema constructiu: Són dues condicionals i només una de les dues es podrà complir. Si entreno molt, estaré molt fort. Si llegeixo molt, seré intel·ligent. Per tant, o estic fort o seré intel·ligent.

Classificació de Fal·làcies

Fal·làcia formal: Estructura malament, contingut bé (el contingut no importa per la fal·làcia).

Fal·làcia informal: Estructura bé, contingut no (el contingut és problemàtic).

2.4 Fal·làcies Formals

• Disjunció fal·laç: Presentar una elecció que exclou l'altra. O tens dentista públic o avortament. Tria.
• Composició condicional incorrecte: Inversió errònia. He estudiat, per tant aprovo.
• Raonament circular: La conclusió es repeteix en la premissa. El partit és millor del poble perquè governa bé, i governa bé perquè és el millor del poble.

2.5 Fal·làcies Informals

Fal·làcies d'Atac Personal o Emocional

• Ad hominem: Atac a la persona i no a l'argument. Ex: “No pots parlar de comunisme, tens un iPhone.”
• Ad Verecundiam: Apel·lació a una autoritat no rellevant. Ex: “Un futbolista diu que la guerra civil va ser culpa dels republicans.”
• Ad Populum: Apel·lació a la majoria. Ex: “La majoria d'Alacant parla castellà, és la llengua pròpia.”
• Ad Misericordiam: Apel·lació a la llàstima. Ex: “Compreu-nos el producte, que som molt pobres.”
• Ad Baculum: Apel·lació a la por o amenaça. Ex: “Si tu no hi vas, ells tornen.”
• Ex Pópulo (Opinió de grup): Opinió compartida dins un grup. Ex: “Els filòlegs diuen que...”
• Ad Ignorantiam: Afirma que alguna cosa és certa perquè no s'ha demostrat que sigui falsa. Ex: “No podem demostrar que hi ha extraterrestres, per tant no n'hi ha.”

Les Fal·làcies Informals: Ambigüitat

• Equívoc: Canvi de significat d'una paraula. Ex: “Volem més llibertat per poder pujar lloguers.”
• Amfibologia: Ambigüitat sintàctica. Ex: “Defensarem els drets dels catalans a Espanya.”
• Composició: Atribuir al tot les propietats de les parts. → “Els regidors són bons, així que el govern és perfecte.”
• Divisió: Atribuir a les parts les propietats del tot. → “El govern és corrupte, per tant tots els funcionaris també.”
• Èmfasi: Canvi de significat segons l'èmfasi posat. → “El president ‘no’ augmentarà els impostos.”
• Ambigüitat fonètica: Confusió per homonímia o entonació. → “Prometem un canvi radical.”

Fal·làcies de Presumpció

• Preguntes complexes: Pressuposen una premissa no demostrada. → “Quan deixarà de mentir el ministre?”
• Manca de causa (Post hoc): Correlació no implica causalitat. → “Des que governem, hi ha més feina perquè som eficients.”
• Raonament circular: La conclusió es repeteix en la premissa. → “Som els millors perquè governem bé, i governem bé perquè som els millors.”

Les Fal·làcies Inductives

• Generalització precipitada: Conclusió a partir de pocs casos. → “Dos professors ens voten, així que l’escola ens dona suport.”
• Falsa analogia: Comparació superficial. → “L’Estat és com una família: ha d’estalviar.”
• Mostratge esbiaixat: Dades seleccionades parcialment. → “Enquesta política general feta a LletresUAB.”