Anàlisi Contextual de la Poesia Catalana Postguerra: Riba i el Realisme Històric

1. Context Històric i Cultural de l'Obra

Acabada la Guerra Civil, l'ambient era de desolació, desorientació i silenci. Amb la pèrdua de llibertats tant polítiques com culturals, alguns autors van emprendre el trist camí de l'exili (Mercè Rodoreda, Josep Carner, Carles Riba...). Altres van patir l'exili interior, íntim i personal, de qui veu tallades les vies de comunicació amb el poble al qual pertany.

Va ser a partir de l'any 1945 quan es va produir una certa liberalització. En aquesta època, l'escriptor Carles Riba fou un punt de referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana que lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Riba encarnava els valors d'exigència literària i de fe en la cultura que havien de ser els fonaments per a redreçar el pas.

2. Obra en la Trajectòria de l'Autor i Característiques de l'Etapa

Als anys seixanta es va donar un gran debat que enfrontà l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l'anomenat realisme històric, que reivindicava la participació de la literatura en l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

AuS DE L El Llibre de meravelles, va ser escrit entre 1956 i 1958, encara que la primera edició data del 1971. Aquest poemari connecta present i passat:

• El present dins del context franquista, un moment nefast per a la cultura catalana.
• El passat s'emmarca en l'Edat Mitjana, un temps en què la cultura catalana esdevé un model per al futur.

3. Característiques Generals del Gènere Poètic

La mort de Carles Riba el 1959 va tancar el període en què havien dominat a casa nostra els cànons dels postsimbolistes. El 1960 es publicaren dos llibres molt significatius que van donar un tomb en la nostra poesia: La pell de brau (Salvador Espriu) i Vacances pagades (Pere Quart). Aquests autors van assenyalar una nova manera d'entendre la poesia, l'anomenat “realisme històric”. Les seves característiques són:

1. El poeta és un home entre els homes, no un ésser privilegiat i solitari.
2. L'experiència poètica val en tant que és expressió personal i col·lectiva.
3. El llenguatge ha de ser viu i col·loquial, directe i comunicatiu, no abstracte.
4. La forma ha de ser narrativa, poc metafòrica.
5. El destinatari dels poemes és tota la comunitat i no un grup d'escollits intel·lectuals.

4. Autors Destacats en el Context de l'Obra

Altres autors contemporanis que s'identificaren de manera més explícita amb el realisme històric foren Salvador Espriu (1912), Gabriel Ferrater (1922) i Miquel Martí i Pol (1929), entre altres.

Dades sobre Autors

• Salvador Espriu: Cal destacar Cementiri de Sinera (1946), en el qual denuncia la situació de la postguerra, i Les cançons d'Ariadna (1948), on denuncia la mort col·lectiva provocada per la Guerra Civil.
• Gabriel Ferrater: Publica el 1960 Da nuces pueris, el seu primer llibre de poemes, que va suposar una sorpresa en el món literari per la seva novetat i que trenca amb els esquemes tradicionals (de llenguatge i forma).
• Miquel Martí i Pol: Recull a El poble (1966) i a La fàbrica (1972) la dura vida dels treballadors, les seves ànsies i preocupacions, el treball esforçat i anònim de les dones, la vida de la gent gran... tot junt ha configurat una obra socialment compromesa.

5. Models o Corrents en el Context de l'Obra

Per les seves característiques, la poesia és el gènere que es pot conrear amb més facilitat en un context de clandestinitat i prohibició. La poesia que es va publicar en aquest període respon a tres tendències:

Tendències Poètiques

Poesia de tradició simbolista: És una poesia tancada en ella mateixa i desconnectada de la realitat exterior. Destaquem autors com: Joan Vinyoli i Màrius Torres.

Poesia de tradició avantguardista: Autors com Joan Brossa i Josep V. Foix reivindiquen la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme propi de les avantguardes.

Realime Històric: Als anys seixanta es va donar un gran debat que enfrontà l'estètica de tradició simbolista amb aquesta altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. Reivindicava la participació de la literatura en l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

6. Evolució del Gènere Posterior al Context d'Escriptura

La dècada dels setanta està marcada per dos fets que van incidir de manera especial en el desenvolupament posterior de la nostra literatura: d'una banda, la lluita dels universitaris (1965) i el Maig del 68 a França.

Relacionat amb el redreçament cultural i social de l'època i amb la tendència a la normalitat de la producció editorial i la promoció literària, els nous poetes comparteixen:

• L'allunyament de la realitat.
• La pràctica rebel que connecta amb el simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme.
• La paraula poètica passa a suggerir, a ser imaginativa i ambigua.
• Consideren com a destinatari aquell tipus de lector capaç de desxifrar el codi en què els poemes han estat escrits.

Destaquem Pere Gimferrer, Montserrat Roig, Joan Brossa, María Mercè Marçal, Josep Palacios... També es recupera l'obra de J.V.Foix.

7. Autors Destacats Posteriorment i Comparació

Relacionat amb el redreçament cultural i social dels anys setanta i amb la tendència a la normalitat de la producció editorial i la promoció literària, els nous poetes es donen a conèixer utilitzant modernes col·leccions de llibres, premis i revistes.

D'altra banda, comparteixen en el seu llenguatge poètic:

• L'allunyament de la realitat.
• La pràctica rebel que connecta amb el simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme.
• La paraula poètica passa a suggerir, a ser imaginativa i ambigua.
• Consideren com a destinatari aquell tipus de lector capaç de desxifrar el codi en què els poemes han estat escrits.

Destaquem Pere Gimferrer, Montserrat Roig, Joan Brossa, María Mercè Marçal, Josep Palacios...