Anàlisi i Context: Llibre Meravelles i Diccionari Ociosos

Llibre de les meravelles: Anàlisi i Context

Context Narratiu

Es va escriure durant els anys de la postguerra, on narra amb intensitat la quotidianitat a València sota el franquisme. Hi predomina la poesia simbolista (expressa les emocions a través dels símbols i metàfores), la social (quotidianitat, denúncia, injustícia) i la experimental (recursos visuals i expressions lingüístiques). A més, el realisme històric i social va ser un corrent literari que reflecteix la realitat del temps de postguerra franquista. La perspectiva era propera i sincera per a narrar les dificultats, les esperances i els sentiments de les classes populars. I el llenguatge era directe i desproveït d’artificis.

Context Històric i Literari

L’escriptura d’aquesta obra se situa en la dictadura general de Francisco Franco, i la cultura promulgada va ser marcada pel nacionalisme tradicionalista, unificació lingüística i la homogeneïtzació cultural. Estava situada en l’època de la misèria i repressió, on hi havia una progressiva obertura nacional i relaxació de censura el 1971, el que va desenvolupar la normalització del català. I es van crear editorials i publicacions d’obres.

Elements de la Realitat

• València i els seus cambrers
• Pobles al voltant de València
• Autors i poetes (Ausiàs March, Ramon Llull, Petrarca, Bécquer)
• Persones conegudes de l’autor

Coautors

Salvador Espriu (1913-1985) va iniciar la poesia social amb La pell de brau (que parla de la llibertat, justícia i tolerància), i va escriure el Cementiri de Sinera (parla de la destrucció que va produir la guerra). A més, va utilitzar l’hermetisme que facilitava passar la censura.

Miquel Martí i Pol (1929-2003) va escriure El poble i La fàbrica, on presenta el món de manera realista. En quedar greument afectat per l’esclerosi múltiple, mostra en els poemes la forma de veure el món. El seu llenguatge era directe, senzill, però no simple, que descriu els herois de la vida quotidiana: amor, frustració…

Diccionari per a ociosos: Anàlisi i Context

Context Narratiu

Diccionari per a ociosos se situa en els anys seixanta. Entre 1954 i 1962, Fuster va escriure articles a la Revista Valenciana de Filologia i assajos sobre Ausiàs March, Vicent Ferrer i altres autors. També va publicar llibres com L’home, mesura de totes les coses (1968) i Consells, proverbis i insolències (1968). També cal destacar els seus dietaris com Causar-se d’esperar (1965). Entre els seus llibres més importants hi ha Nosaltres els valencians (1962), que va generar molta polèmica.

Context Històric i Cultural

J. Fuster va escriure Diccionari per a ociosos el 1964, en plena dictadura franquista, marcada per la censura i la repressió cultural. Tot i una lleugera obertura als anys seixanta, amb noves editorials i menys control previ, la producció literària en català seguia limitada. La vida cultural es va traslladar a l’exili i la clandestinitat. La censura lingüística, ideològica i moral va dificultar la creació literària fins a la fi del règim, l’any 1975.

Coautors

Carme Miquel és autora d'una obra assagística A cau d'orella: cartes a Roser (1998), on reflexiona sobre la història recent dels valencians, com el franquisme, i sobre temes actuals que ens preocupen (la guerra, la violència…).

Montserrat Roig (1946-1991) escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics. La temàtica en què se centra la seva tasca assagística és la recuperació de la memòria i el feminisme. El 1977 va destacar la seva obra Els catalans als camps nazis.