Anàlisi i Context Històric d'El Crit (The Scream) d'Edvard Munch

El Crit

Catalogació de l'Obra

• Títol: El crit
• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 91 cm x 73,5 cm
• Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

En aquest quadre hi ha un predomini del dibuix. Munch combina l’ús d’una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una pinzellada gruixuda i ampla, amb la qual crea ritmes ondulants i també línies rectes a la barana i els dos personatges del fons.

Cromatisme i Llum

L’impacte visual és determinat pel vermell i el taronja d’un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l’aigua amenaçant del fiord. L’ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i negre ajuda a realçar el sentiment de sofriment de l’individu. El cel crepuscular crida l’atenció per la seva combinació violenta de vermells, grocs i taronges que es barregen sense cap tipus de matís amb el blau del mar: aquesta combinació reforça un estat d’ànim convuls. Destaquen els contrastos cromàtics extrems amb colors purs i primaris.

• Llum: Irreal, ja que prové del color, sobretot dels vermells i ataronjats del cel.

Composició i Figures

La composició és oberta perquè trobem figures tallades. És de tipus profunda, ja que el pont separa els dos ambients. Al fons trobem el fiord, un element típic del paisatge noruec, i dues siluetes de vaixells. La composició és centrípeta perquè l’acció es concentra a la cara i a les mans del personatge.

Al primer pla, un ésser humà amb les mans a la cara crida molt fort, amb tota la seva energia, expressant així la seva angoixa vital. Destaquen els trets deformats del rostre, que s’haurien inspirat en una mòmia peruana que l’artista va veure al museu de l’Homme a París. Els dos personatges del fons del pont semblen estar aliens a l’angoixa, ja que passegen indiferents; són dues ombres fosques, mentre que tot l’ambient sembla solidificar-se amb l’angoixa.

Altres Elements Formals

• Ritme: Gran desequilibri entre les línies rectes i corbes.
• Temps: Referencial, perquè mostra l’estat d’ànim.
• Estil: Expressionista.
• Representació: L'obra representa problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen, reivindicant nous temes (eròtics) perquè busquen la llibertat total de l’individu, fins al punt d’expressar el món interior.
• Distorsió: Distorsió de les formes a fi d’expressar millor els sentiments. Els referents són l’art gòtic i l’art negre africà.
• Colors: Són forts i violents. Predilecció pels colors foscos als forts.
• Elements destacats: Els paisatges.

Interpretació i Significació

Tema i Simbolisme

L’obra originalment es titulà Desesperació. En ella, l’artista representa la seva angoixa a través dels elements plàstics. De fet, Munch pensava que si la realitat no es correspon amb allò palpable, cal donar-li la volta, cal adaptar-la per tal d’exterioritzar els sentiments. Aquest quadre significa el món interior de l’artista que entronca amb la soledat de l’ésser humà, especialment en la cultura moderna. La seva trajectòria vital està caracteritzada pel patiment i la mort que l’envolta des de petit. Això degué donar-li aquest caràcter angoixant.

Encàrrec i Recepció

Aquest quadre va ser realitzat més de 50 vegades. Avui es conserva a la Galeria Nacional d’Oslo. Va ser robat i recuperat fa pocs anys.

Funcions de l'Obra

• Il·lustrativa: Perquè vol transmetre una experiència visual.
• Expressiva: Perquè expressa el món individual del personatge (artista).
• Decorativa: Per embellir l’espai.

Context Històric i Cultural

Aquesta obra s'emmarca en l'època del III Imperi, sota Napoleó III, el triomf de les revolucions liberals i els nacionalismes. França viu l’època del III Imperi.

Context Polític

Europa viu una època de canvis que porta a la unificació d’Alemanya, que s’acaba quan Prússia derrota França i suposa la caiguda de la monarquia constitucional i la instauració de la II República.

Context Econòmic

La Revolució Industrial mecanitza el procés de producció a partir de noves energies (petroli i electricitat), generant la necessitat de matèries primeres i nous mercats, fet que propicia la creació d’imperis colonials.

Context Social i Cultural

La burgesia es consolida al poder. Es produeixen avenços científics, com per exemple l’estudi de la descomposició de la llum. Els avenços científics revolucionaran l’art.