Anàlisi i Context de l'Elogi de l'Aigua d'Eduardo Chillida

Elogi de l'Aigua

Fitxa Tècnica

Nom: Elogi de l’aigua.

Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – 2002).

Cronologia: 1987.

Material: formigó i acer.

Tipologia: escultura exempta.

Estil: abstracte.

Tema: al·legòric.

Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona.

Context Històric

Chillida va crear part de la seva obra durant el franquisme. Conscient de l'aïllament cultural que això suposava, l’artista basc va elaborar una obra vinculada a l'avantguarda. De fet, l’opció de Chillida per l’abstracció es pot atribuir en part a la pressió artística dominant als anys 50, presidida per l’expressionisme abstracte de l’Escola de Nova York i l’informalisme a Europa, tant interessat en l’experimentació dels mitjans plàstics com en l’exploració interior de l’artista. Chillida és un dels artistes que, des del que podríem denominar com a exili interior, van treballar durant la dictadura de Franco allunyats de l’estètica oficial, investigant i connectant amb les reflexions creatives que es vivien a la resta del món. És també remarcable el seu compromís amb la identitat del poble basc i amb la defensa de la pau i la no-violència.

Anàlisi Formal

Estil: Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. Després d’una breu etapa figurativa inicia una segona fase abstracta, on incorpora el formigó. A més a més del ferro i el formigó va treballar amb una gran diversitat de materials com l’acer, la pedra, la fusta i l’alabastre, respectant sempre els valors texturals de cada matèria. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu pas per la universitat d’arquitectura li van fer valorar l’espai com l’element principal de l’escultura. Certament, en Chillida és essencial el diàleg entre matèria i espai. Utilitza l’aire com un component més de l’escultura. L’obra de Chillida es caracteritza per un joc d’oposicions binàries: matèria i espai, compactació i obertura, pes i ingravidesa, recta i corba. Formalment la seva obra té un caràcter auster i senzill. El seu estil es caracteritza pels encreuaments de les diferents superfícies formant angles imprevistos, que ofereixen simultàniament la cara interna i externa de les escultures.

Tècnica: Chillida va utilitzar la tècnica de l’encofrat. L’autor sempre segueix el mateix procés en la realització de grans peces de formigó armat. Primer fa una maqueta de la peça. A continuació construeix amb porexpan l’escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura, després, es cobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat). Tot seguit, s’enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, esdevenint el motlle de l’escultura que s’omplirà de formigó. Un cop aquest solidifiqui i s’endureixi, l’encofrat de fusta serà retirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l’acabat de la peça. L’Elogi de l’aigua és una obra sòlida, dura i pesada. Chillida respecta i realça les qualitats del formigó i la seva textura semirugosa que condiciona la incidència de la llum, que matisa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.

Descripció i Composició

Elogi de l’aigua es compon d'una colossal estructura de formigó que pesa 54 tones, suspesa en l’aire per mitjà d’uns potents cables d'acer. A sota d’aquesta estructura hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que formen els apèndixs del cos central i que convergeixen en un mateix punt intern, on es concentra aparentment tota la força expressiva de l’escultura. La composició de l’obra ve definida pel contrast. Hi ha una harmonia entre les línies rectes, i formes geomètricament racionals i denses de la part superior de l’obra, i les línies ondulants i formes més orgàniques, expressives i lleugeres dels “braços” còncaus que configuren la part inferior de la peça.