Anàlisi de Contes de Pere Calders: Història Natural i L'Esperit Guia

Anàlisi d'Història Natural de Pere Calders

Història Natural: Aquest conte té com a personatge principal el protagonista i narrador, que explica que se'n va anar a una ciutat estrangera a descansar d'alguna cosa que no recorda. Això resulta estrany, ja que si has d'anar a algun lloc lluny per curar-te, normalment recordes per què hi vas anar. El tema principal del conte és la relació entre l'home i la naturalesa, tot i que també podria ser la relació entre l'home d'Occident i l'home del tròpic. El narrador descriu la ciutat i diu que el pis on viurà és modern, ja que està fet de ciment i ferro, dos materials molt transcendents a finals del segle XIX (en el cas del ferro) i a principis del segle XX (en el cas del ciment). El personatge secundari és la portera, que està acostumada a la natura i al que passa en aquella ciutat. Aquest conte podria ser una crítica a l'home occidental que vol que tot s'adapti a ell i no que ell s'adapti a tot o a la natura. Es podria comparar amb els europeus colonitzadors a partir del segle XV. Això queda plasmat en les frases: «Però ja sabeu com som els europeus. No cedim, anem a la nostra i tenim un temperament bel·licós». L'humor i l'absurd tornen a ser protagonistes de la història. El protagonista es troba amb una situació absurda i veu com la portera la veu de manera normal, i ell es resigna als seus consells. En conclusió, diríem que aquest conte és una crítica a l'home (sobretot l'occidental o europeu) que no s'adapta a la natura o als costums d'altres països i indrets, sinó que més aviat ho vol controlar i dominar tot.

Anàlisi de L'Esperit Guia de Pere Calders

L'Esperit Guia: Només se li atribueix a l'esperit la característica d'inventar-se coses fictícies (Que en sou, de quimèrics!), el fet que els esperits són manats i que tenia una veu humil. L'altre personatge destacable és el director de la companyia de ferrocarrils. Altres coses destacables serien que tota la història que explica el narrador és una vivència passada, que l'esperit té horaris rutinaris, la barreja d'elements inversemblants (aparició d'un fantasma, el tic d'un tren en descarrilar, l'actitud de normalitat del protagonista enfront a les situacions paranormals...) i l'humor de diverses situacions, com ara que un tren sempre es descarrili o que el fantasma no es preocupi per la vida de ningú més que no sigui el seu parent, ja que no li han encarregat de vetllar per ells. La conclusió seria que Pere Calders torna a fer ús del realisme màgic i de l'humor, ja que l'eix principal de la història gira entorn d'aquestes dues coses. També destaca la situació absurda i la total normalitat i educació del protagonista amb les coses estranyes que li passen.