Anàlisi de Contes de Jesús Moncada a Mequinensa

Un barril

La història podem situar-la a Mequinensa, un petit poble envoltat pel riu Segre i per l’Ebre a l’actual comunitat autònoma d’Aragó. El protagonisme el té un barril de sabó moll que s’escorre de les mans d’un home, en Florenci, qui el puja carreró amunt i quan se li rellisca cau carrer a baix.

L’acció d’aquesta història es fa durant un matí. L’assumpte de què tracta és quan el patró, en Pere Camps, mana al seu peó, en Florenci, a pujar un barril de sabó moll cap a la botiga d’Adelaida situada al punt de dalt del carreró de Sant Francesc (travessa la vila de dalt a baix, seguint el pendent de la serra, i acabant a l’Ebre), un camí recte i pesat de pujar, i encara més amb un barril de sabó moll.

El motiu pel qual en Florenci ha de pujar el barril és pel fet que el seu patró l’hi ha manat, i el motiu pel qual se li rellisca és que un barril de sabó moll rellisca molt i encara més amb la situació que se li presenta, que és el temps que feia al poble aquell dia, amb trons i pluja.

Plaga

Està escrit en forma de carta. En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no només van guardar els retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa seva, però finalment es va quedar perquè es comportava bé. A poc a poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valerià se sentia fracassat perquè no li sortien les coses com ell volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta raó, en Jeroni li escriu la carta al director de la presó perquè en Valerià vagi a classes amb professionals. Com la parella mai havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.

Absoltes

L’argument d’aquest conte comença amb el vell Cristòfol explicant a Jesús Moncada (autor del llibre) les aventures que es van viure en l’enterrament d’un veí del poble, l’oncle Nicolau, conegut per ser una bellíssima persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa.

Aquest enterrament va tenir molta transcendència i va ser molt criticat per la gent del poble pel fet que coincidís amb l’hora exacta en què es disputava el partit de futbol entre l’equip local i el seu gran rival. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir per anar a acomiadar el gran Nicolau o bé gaudir d’un emocionant enfrontament futbolístic.

Tot i això, segons Cristòfol, va ser l’enterrament on hi va acudir més gent: per una part, perquè fins i tot els jugadors i espectadors de l’equip oponent van acudir-hi en acabar el partit. Vint anys després encara recorden aquell dia com un dia molt trist per la pèrdua d’un amic. D’altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i com a conseqüència de la celebració d’un funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el partit.

Paraules

El relat tracta sobre dos amics. Un d'ells és comerciant, però a més té un terreny amb olives. Però l'Isidre, el propietari dels olivers, no té temps de recollir-les i se li estan fent malbé.

Llavors l'amic va decidir agafar-li-les, ja que es coneixien des de feia molt de temps, de quan ells van anar a la guerra. Va decidir fer-li el favor perquè no se li fessin malbé, ja que el seu amic no tenia temps de collir-les.

L'amic va dir a la seva dona Basilissa que si veiés l'Isidre li digués que ell li faria aquest favor. Però la dona va oblidar-se de donar l'encàrrec.

Un home que passava per aquells terrenys va avisar l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar corrent. Aquest es troba l'amic fent el treball i ell li explica el perquè de la situació, i com que l'Isidre no el creu, comença a donar-li cops de bastó.

Informe

Aquest relat narra en tercera persona i a partir de la informació que aporten els veïns, la cursa de l'Elies corrent des de casa seva fins a El Cafè del Silveri, on hi para la línia d'autocars que van cap a Lleida.

L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire més. L'home es vol estalviar els diners dels medicaments ara que ja no hi ha res a fer perquè se salvi.

Com ja hem dit, en aquest conte apareixen un cronista, que és qui narra la història en tercera persona i a qui li importen molt els detalls del que relata; l’Elies, que és el protagonista de la cursa i, per tant, de l’informe; i els veïns, que són els qui aporten les dades per tal de crear l’informe provisional.