Anàlisi d'un conte de Quim Monzó

Anàlisi del conte de Quim Monzó

1.1. L'encàrrec i la mesura

Es tracta d'un escriptor acostumat a escriure narracions llargues, omplint pàgines i més pàgines sense haver-se de preocupar d'expurgar-les. Aquest escriptor rep l'encàrrec d'un responsable del suplement d'un diari d'escriure un conte curt que ha de tenir, ni més ni menys, trenta línies. De fet, el conte mateix de Monzó, que acabarà tenint exactament trenta línies i que, doncs, complirà la condició del conte encarregat, no és més que una descripció, irònicament demostrativa, del fet que un escriptor, no tenint res a dir, és tanmateix capaç d'escriure un conte mesuradíssim sobre el tema de no tenir res a dir.

1.2. La ironia de Monzó

En la mesura que l'escriptor que surt al conte en principi no s'assembla gens a l'autor del conte, però de fet se cenyeix formalment a una regla que no deixa de ser, per ironia, la que segueix el narrador, Monzó sembla riure's amablement de si mateix, perquè és natural d'identificar, en un cas com aquest, autor i narrador. Tanmateix, també aprofita l'avinentesa per riure's, amb una amabilitat semblant, dels autors l'activitat preferent dels quals és escriure novel·les llargues. En definitiva, doncs, el text potser es pot prendre com una ironia intel·ligent, lleugerament sarcàstica, sobre l'ofici d'escriptor de narracions en general, sotmès, com tothom, a les lleis del mercat.

1.3. Grandària i grandesa; la professionalitat

a) Grandària es refereix a la magnitud estrictament material (nombre de pàgines) de l'obra de l'escriptor. Grandesa, en canvi, es refereix a una qualitat estètica i, possiblement, moral, d'aquesta obra.

b) El narrador no deixa de ser lògic en considerar poc justificada la sensació de fracàs de l'escriptor per la senzilla raó que, des del punt de vista de l'ofici, que és la que encarna, per exemple, el responsable del diari, el pobre escriptor ha actuat com un professional competent.

1.4. Sinònims

• detesta: abomina, odia, avorreix, execra, no pot suportar.
• (se'n) configura: (se'n) disposa, (se n') ordena, (en) segueix, (n') apareix.
• (ho) aconsegueix: (ho) assoleix, (ho) ateny, (hi) arriba.
• (les) expurga: (les) retalla, (en) fa neteja, (les) neteja, (en) rebaixa el nombre.

3.1. Tipus de subordinades

• a) subordinada adverbial condicional
• b) subordinada adverbial infinitiva final
• c) subordinada adverbial modal
• d) subordinada adverbial causal
• e) subordinada adverbial infinitiva temporal
• f) subordinada adverbial concessiva

3.2. Funcions sintàctiques

• Subjectes:
  • la veu de vellut que li ha telefonat del suplement dominical del diari i li ha demanat el conte
  • que
• CDs:
  • «Entre una i trenta línies»
  • el conte
• CIs:
  • li (ha dit)
  • li (ha telefonat)
  • li (ha demanat)

3.3. Accentuació

què (relatiu); què (interrogatiu); més, és, Déu, té.

3.4. Anàlisi sintàctica

La resposta correcta és la c). "de que" fa de CRV i CD.

3.5. Ortografia

• teclejar: .j.: [ʒ], o bé: fricatiu palatal sonor
• pogués: .gu.: [ɣ], o bé: aproximant velar sonor
• extensió: .x.: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
• absurd: .b.: [p], o bé: oclusiu labial sord
• incapaç de: .ç.: [s], o bé: fricatiu alveolar sord