Anàlisi Constructiva i Simbòlica del Palau de la Música Catalana

Palau de la Música Catalana

Disseny i Construcció

Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner

Dates: 1905-1908

Ubicació: Barcelona

Estil: Modernista

Materials principals: Ferro, vidre, ceràmica i maons.

Sistema Constructiu

L'estructura s'aconsegueix mitjançant un entramat metàl·lic i columnes de ferro. Aquesta estructura dóna suport a una gran "capsa de vidre" que combina aquest material amb ceràmica, maons i terrissa artística. Les càrregues es troben concentrades en punts molt concrets, alliberant els murs de sostenir el conjunt. Domènech va utilitzar materials i tècniques constructives de caràcter popular, com la ceràmica, la terrissa i els revoltons.

Espai Exterior

L'edifici es troba emplaçat en un terreny que fa xamfrà, de dimensions irregulars i en un espai reduït. A la confluència de les dues columnes hi ha un conjunt escultòric de Blay, una al·legoria de la Cançó Popular. Aquest conjunt es compon de dues parts: una mostra la llar a través de figures femenines i infants, i l'altra el món del treball, representat per un operari, un pagès i un pescador que sostenen la musa de la Cançó. Tot el conjunt és presidit per Sant Jordi.

A la façana principal destaca un mosaic que escenifica La Balanguera, amb les muntanyes de Montserrat al fons, fent referència a la pàtria catalana.

Espai Interior

L'espai interior es divideix en tres blocs fonamentals: la part dels accessos, l'auditori i l'escenari. Aquests components assoleixen la unitat gràcies a l'ornamentació.

L'Auditori

L'element central és la sala d'audicions, entorn de la qual giren els altres espais. L'escenari, el pati de butaques i les llotges no presenten la separació típica en aquests elements, sinó que s'integren en un conjunt articulat. A la línia superior de l'escenari no es va construir cap arc, sinó que l'espai va quedar delimitat per dos grups escultòrics: un representa la música popular i l'altre la culta. Al fons de l'escenari, unes figures femenines toquen diversos instruments (bustos esculpits).

A la sala principal destaca el gran vitrall del sostre en forma de cúpula invertida, que actua com a gran llàmpada i aporta llum natural a l'interior. Als murs laterals, diverses escultures de Gargallo fan referència a obres musicals i es combinen amb immensos vitralls de gran valor.

Estil i Significació

Quant a l'estil, el Palau és un autèntic manifest del modernisme i de l'orgull nacionalista de l'època. L'edifici combina la tradició constructiva amb la modernitat present en l'estructura de ferro i vidre.

Com a seu de l'Orfeó Català, el Palau de la Música Catalana tingué des del principi un caràcter simbòlic. La participació d'altres artistes, entre altres coses, el va convertir en un dels símbols fonamentals del catalanisme del segle XX i en tota una declaració a favor de la cultura popular.

Funció

El Palau fou erigit amb l'objectiu de ser la nova seu de l'Orfeó Català i d'exercir les funcions de sala de concerts.