Anàlisi de les Condicions Laborals i Socials durant la Revolució Industrial a Catalunya

Anàlisi de les Fonts sobre la Revolució Industrial

Font 1: Tipus de Font

1.1 Classificació

Es tracta d'una font primària iconogràfica, pública i representativa.

1.2 Justificació

És primària perquè és testimoni de primera mà, iconogràfica perquè és un quadre, pública perquè tothom la pot veure i representativa perquè podem apreciar com representa l'ambient de tensió social de finals del segle XIX a la Barcelona de la Revolució Industrial.

Font 2: Condicions de Vida i Treball dels Obrers

2.1 Condicions de Vida

Els nens treballaven des dels 7 anys. Pel que fa a les condicions de treball, els treballadors vivien amuntegats en habitacions denigrants i el patró els baixava el sou més de tres quartes parts. Els controlaven les fonts d'informació (diaris) i on compraven el menjar (cantina del patró), tot per afavorir-se.

2.2 Condicions de Treball

Poca higiene, risc mortal de malalties, mals salaris, aire comptat, jornals de 16 hores, treball infantil, etc. Als patrons els era igual la salut dels seus treballadors, amb una baixa esperança de vida, alimentació escassa i analfabetització.

Valoració de les Condicions

Les dues són inamissibles per tenir una vida decent, però crec que el pitjor eren les condicions de vida, perquè si a sobre de maltractar-los a la feina també ho fas fora i els controles, és encara més denigrant.

Font 3: Reivindicacions Obreres

3.1 Primeres Reivindicacions

1. La lliure associació per impedir que, com ha succeït, s'apoderi l'autoritat dels cabdals que tenien per a socórrer-se mútuament. Per intentar alliberar-se d'aquesta censura i discriminació.
2. Voler fixar d'una manera estable les hores de treball. És a dir, volen un límit d'hores i no que treballin el que volgués el patró.
3. Que es constitueixi un gran jurat d'amos i obrers que arreglin bonament les discòrdies que entre ells se suscitin. Així poder discutir amb els amos les queixes i necessitats.
4. Que se'ls consideri com a ciutadans per ser admesos a les files de la Milícia Nacional. Perquè volien poder formar part d'aquesta organització.

3.2 Comentaris sobre Actes "Ludites"

Primer de tot, hem de saber que el ludisme va ser la lluita contra les màquines, que va esdevenir, en absència de sindicats, una manera de defensar els llocs de treball i també una manera d’intimidar els empresaris en moments de conflicte laboral. I, com es pot comprovar, es pot veure un comentari que va en contra del ludisme i contra la destrucció de les màquines, i qui ho fes comportaria conseqüències.

L'AIT i les Opinions de Sagasta i Cánovas

4.1 Què era l'AIT?

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) és la unió entre els obrers de tots els països, que es va fundar a Londres el 28 de setembre de 1864 en una assemblea pública, i la dirigien, entre altres, Karl Marx i Peter Fox.

4.2 Opinions de Sagasta i Cánovas

Completament incorrectes i indignants. Sagasta defensa una teoria completament esbojarrada pensant que l'AIT vol trencar el país i les famílies. L'AIT només vol uns drets universals per als treballadors. I després, Cánovas confon aquesta organització de treballadors amb una mena de començament d'una guerra civil, i diu que es defensaran contra els obrers o, com ell els anomena, bàrbars. Es veu clarament com són dues persones que volien sembrar por i, per això, tergiversaven els missatges de l'AIT.

4.3 Interessos de Sagasta i Cánovas

Defensaven els interessos de la burgesia, i els era igual la classe social més necessitada, només pensaven en ells mateixos i «els seus», entre els quals estaven la burgesia i la monarquia.

Anàlisi de la Causa dels Conflictes i les Accions Obreres

5.1 Anàlisi de la Causa dels Conflictes

Sí, coincideixo que el principal aspecte que haurien de resoldre en l'aspecte social era la desigualtat i la mala vida que patien els treballadors i, si no es feia alguna cosa, cada vegada estarien més farts i hi hauria una rebel·lió.

5.2 Accions Obreres

El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Primer, d'una manera espontània, com podia ser el ludisme, i després, de forma organitzada, com els sindicats, els partits polítics socialistes, etc. Els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball. Encara que van fer uns progressos molt importants amb les condicions de treball, crec que podrien haver aprofundit més en el tema de l'escolarització obligatòria dels nens i també amb una igualtat entre dones i homes.

5.3 L'Estat "Excepcional"

És un estat d'emergència, però en què se suspèn l'estat de dret en nom del bé públic i les Forces Armades passen a prendre el control de l'ordre intern.