Anàlisi de la Comunicació Visual: Morfologia i Sintaxi de Imatges i Sons

Aspectes Morfològics

Imatges

Els seus elements bàsics són punts, línies, formes i colors. Poden representar coses que existeixen o coses que mai han existit. Característiques de les imatges:

• Iconicitat o abstracció: Segons si les imatges són o no un reflex de la realitat. Cal tenir en compte, però, que les imatges mai seran la realitat, ja que diversos factors (enquadrament, llum...) poden modificar-la. La màxima iconicitat la tenen els objectes; la màxima abstracció, els textos i equacions.
• Tipus d'imatges segons iconicitat:
  • Figuratives: Tracten de representar fidelment la realitat.
  • Esquemàtiques o simbòliques: Tenen alguna similitud amb la realitat.
  • Abstractes: El seu significat ve donat per convencions (ex.: paraules d’un rètol).
• Denotació i connotació: Les imatges difícilment seran monosèmiques; generalment seran més o menys polisèmiques segons la seva ambigüitat, capacitat de suggestió i les possibles interpretacions que suscitin.
• Simplicitat o complexitat: Dependrà de la seva iconicitat, organització i relació entre els elements, el context... Les imatges complexes requereixen més temps i atenció per a la seva anàlisi.
• Originalitat o redundància: Segons que els seus elements siguin nous o ja molt utilitzats i coneguts (estereotips).

Sons

Inclouen música, efectes de so, paraules i silenci. Les seves funcions poden ser informativa, recreativa, suggestiva...

Aspectes Sintàctics

Plans

Fan referència a la proximitat de la càmera a la realitat quan es realitza una fotografia o una filmació.

Plans Descriptius

Descriuen el lloc on es realitza l’acció.

Gran Pla General

Escenari molt ample; pot haver-hi múltiples personatges. Molta distància entre la càmera i l’objecte registrat. Té un alt valor descriptiu. Pot adquirir valor expressiu quan es vol destacar la solitud o petitesa de les persones dins l’entorn que les envolta.

Pla General

Escenari ampli on es distingeixen bé els personatges. Té valor descriptiu, ja que situa els personatges en l’entorn on es desenvolupa l’acció. Indica qui realitza l’acció i on està situada, però també pot mostrar diverses persones sense que cap d’elles destaqui més que les altres. També aporta un cert valor narratiu (s’aprecia l’acció que desenvolupen els personatges).

Plans Narratius

Narren l’acció que es desenvolupa.

Pla Sencer

Pla més pròxim, que té (sovint) com a límits el cap i els peus del personatge principal. Aporta un valor narratiu, ja que mostra l’acció que desenvolupen els personatges. Pot tenir cert valor descriptiu, ja que permet apreciar les característiques físiques del personatge.

Pla Americà

Pla mitjà ampliat que mostra els personatges del cap fins als genolls. L’interès se centra a mostrar la cara i les mans dels protagonistes. Té un valor narratiu i expressiu.

Pla Mitjà

Presenta el personatge de cintura cap amunt. Aporta un valor narratiu, doncs presenta l’acció que desenvolupa el personatge. L’ambient que l’envolta ja no queda reflectit. Té un valor expressiu també, ja que permet apreciar una mica les emocions dels personatges.

Plans Expressius

Mostren l’expressió dels personatges.

Primer Pla

Presenta la cara del personatge i la seva espatlla. Aporta un valor expressiu. Destaca les emocions i sentiments dels personatges. Afegeix calor i detall a la trama. Sol tenir una curta durada i se sol intercalar amb altres plans, ja que aporta poca informació sobre el que fa el personatge i l’entorn que l’envolta.

Pla de Detall

Mostra un objecte o una part de l’objecte o personatge. La càmera està situada pràcticament sobre els elements que registra. El seu valor depèn del context. Sol tenir una curta durada i anar intercalat.