Anàlisi de la Comunicació Visual: Descodificació, Iconicitat i Funcions

Descodificació del Missatge Visual: Connotació i Denotació

Cada receptor descodifica un missatge grafico-plàstic a través d'una doble acció:

• Perceptiva
• Psicològica

Acció Perceptiva: La Denotació

Identifica objectivament les coses. És racional i pràctica. Se'n diu denotació: la descripció de tot allò que es representa sense realitzar cap estimació personal. Només allò que veiem.

Umberto Eco: "És la referència més immediata que un element del missatge visual produeix en l'espectador, tenint en compte la cultura a la qual pertany aquest espectador."

Acció Psicològica: La Connotació

El receptor interpreta subjectivament. És afectiva, estètica i simbòlica. D'això se'n diu connotació: és una lectura d'imatges on la subjectivitat és el factor més significatiu. Per tant, cada observador pot extreure una conclusió pròpia de l'anàlisi de la mateixa imatge.

Depèn de la formació cultural i ideològica de l'espectador, així com de l'ambient (factors ambientals i culturals) i factors individuals.

Imatge i Realitat: Iconicitat i Abstracció

La paraula imatge prové del llatí IMAGO, que significa: ombra, figura, imitació. En grec es deia EIKON, que vol dir icona, retrat.

La classificació de les imatges respecte a la semblança amb la realitat es coneix com a Gradients d'Iconicitat.

Iconicitat en l'Obra Plàstica

• La iconicitat en l'obra plàstica és la imatge més aproximada als objectes reals.
• Una imatge és més icònica quan té més característiques comunes amb l'estructura dels objectes reals que representa.
• Gradients d'iconicitat: a mesura que la imatge perd semblança amb l'objecte representat, es van creant dificultats per a la seva identificació.

Abstracció en la Imatge

• Totes aquelles imatges que no reprodueixen amb exactitud la realitat de les coses.
• Segueixen un procés de simplificació i descomposició de les formes cada cop més accentuat, fins a arribar a representar no objectes sinó sentiments o sensacions.

Funcions de la Comunicació Visual

Les imatges poden tenir diferents funcions segons l'objectiu del missatge que volen transmetre:

Funció Informativa

Les imatges centren el seu missatge a transmetre informació de manera clara i concisa.

Funció Expressiva

Les imatges provoquen i fan aflorar els nostres sentiments. La seva finalitat no rau en el que es veu, sinó en les sensacions que produeixen en l'espectador.

Funció Estètica

Imatges que centren el seu missatge a comunicar, principalment, bellesa i harmonia. Aquestes sensacions provenen, habitualment, de les relacions de proporció i efectes (magnituds, colors, textures...) que tenen les formes que componen la imatge.

Funció Representativa

Imatges que representen la realitat (realitzades per l'ésser humà). Hi ha de dos tipus:

1. Les creades per la fantasia de l'autor.
2. Les que es realitzen copiant o interpretant la realitat.

Funció Persuasiva o Exhortativa

Consell, persuasió, convèncer, induir, dissuadir. La finalitat no és només informar, sinó crear en l'espectador la necessitat de dur a terme allò que ens mostra la imatge.

Funció Simbòlica

Imatges que representen un concepte (concepte atribuït per l'ésser humà). Per exemple, el colom de la pau de Picasso té una funció representativa (un ocell) i una funció simbòlica (la pau).

Funció Convencional

Els elements que generen la imatge són signes. Els signes són arbitraris i el seu significat depèn d'un acord cultural.