Anàlisi de Composició IV de Vasili Kandinski

Fitxa tècnica

• Títol: Composició IV
• Autor: Vasili Kandinski
• Cronologia: 1911
• Tècnica: Oli barrejat amb aquarel·la
• Suport: Tela
• Mides: 1,6 m x 2,5 m
• Estil: Expressionisme i abstracció
• Escola o país: Grup Der Blaue Reiter
• Ubicació: Düsseldorf

Iconografia

L'obra presenta una iconografia figurativa tendint a l’abstracció, ja que es fonamenta en un paisatge de conte. Així, l’obra està presidida per una muntanya blava sobre la qual hi ha un castell. A l’esquerra, s'hi observa una batalla campal entre els defensors del castell (representats per línies rectes) i els invasors (línies corbes) sobre un arc de Sant Martí. Al mig de la composició, tres cosacs sostenen dues llances i es converteixen en l’eix de tota la composició, emmarcats per una muntanya blava.

Elements formals i compositius

• Forma: Pictòrica
• Composició: Tancada
• Perspectiva: -
• Línia d’horitzó: Mitjana alta
• Simetria/asimetria: Certa simetria irregular presidida per l’eix central, però amb dues parts diferenciades. A l’esquerra està plena de línies amb moviment i a la dreta hi ha un paisatge més tranquil.
• Geometria: Irregular
• Línies compositives: Diagonals
• Llum: -
• Cromatisme: Combinació entre colors freds i càlids.

Iconologia i funció de l’obra

L'artista volia distanciar l’espectador de les formes cognoscibles, i ho aconsegueix perquè els elements iconogràfics són poc recognoscibles a primer cop d’ull. Això fa que sigui una obra totalment abstracta, malgrat la seva base lleugerament figurativa. Pretenia que, en les seves obres, l’espectador aprengués a observar totes les pintures, ja fossin clàssiques o contemporànies, com una combinació de formes i colors més enllà del que representessin.

Característiques de l’estil a l’obra

Aquesta obra pertany al moviment de l’expressionisme del grup Der Blaue Reiter i, alhora, es pot ubicar en l’abstracció, que va iniciar el mateix Kandinski amb la seva primera aquarel·la abstracta (1910). Per aquest motiu, l’obra està entre la figuració, molt diluïda, i l’abstracció, en una lluita que l’artista va mantenir en la seva obra entre el 1910 i el 1913.

Per l’artista, l’obra havia de ser una simfonia de colors i de formes. L’espectador ha de ser capaç de veure els equilibris i desequilibris d’una composició, independentment del que pugui representar. El quadre ens dona una sensació de moviment gràcies a les línies compositives i una harmonia de colors gràcies a la combinació entre colors càlids i freds. Kandinski no vol donar pistes del que representa el quadre perquè volia que es valorés l’obra per la seva composició i colors, i no pel seu significat; per això titula els seus quadres de manera ambigua.

Antecedents i influències posteriors

A partir de l’abstracció, i malgrat tots els problemes que va haver de patir per difondre’s, l’estètica del món que ens envolta ha estat totalment acceptada i assumida inconscientment. A partir d’aquest moviment, es van desenvolupar corrents abstractes com el neoplasticisme, el suprematisme i el constructivisme. L’abstracció va ser una autèntica revolució dins del món de l’art.

Context històric

Temes i enfocament

Els artistes intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen. Reivindiquen també nous temes (com els eròtics) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant el seu món interior, les seves angoixes i les seves pors. Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes i estudien els personatges del carrer, els successos de la vida quotidiana i les escenes de la ciutat.

Formes i tècnica

No pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior; per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat i esquematisme) i exageren els elements lineals amb una geometria molt marcada i triangles molt aguts. Hi ha una violència expressiva i una exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en l’art gòtic i en l’art negre africà (talles de fusta).

Color i evolució del moviment

Els colors són forts i violents, amb una predilecció pels fons foscos i l'ús del negre. Considerat el moviment més trencador del segle XX, l’inicià Vasili Kandinski cap al 1910. Abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color. Altres corrents abstractes destacats van ser:

• El constructivisme rus (1913), que insistia en la funció utilitària de l’art.
• El suprematisme (1915), vehicle de les idees espirituals de Kasimir Malevich.
• El neoplasticisme holandès (1917), amb Piet Mondrian.