Anàlisi Completa de La Plaça del Diamant: Rodoreda, Personatges i Simbologia

Argument de La Plaça del Diamant

La Plaça del Diamant narra la història del festeig, el primer casament, la viduïtat i el segon casament de la Natàlia, durant un període d’uns 25 anys que va des de poc abans de la proclamació de la II República (any 1931), el pas de la Guerra Civil (1936-39) i la postguerra.

Temps, Context Històric i Localització

Encara que l’espai no està escrit explícitament, podem deduir que se situa en el barri de Gràcia de Barcelona durant un període d’uns trenta anys, durant els quals transcorre la proclamació de la Segona República, el pas de la Guerra Civil i la postguerra. La història comença cap a l’any 1925-30 i és poc després que es proclama la Segona República. Seguidament, també passa per la Guerra Civil i, posteriorment, la Postguerra.

Temes Principals i Secundaris

Tema Principal

• La història d’opressió, submissió i posterior alliberament emocional d’una dona que es qüestiona la seva existència, l’amor i la mort.

Temes Secundaris

• Conseqüències de la Guerra Civil.
• El problema de la identitat (com es viu en una societat que condueix a l’anul·lació de la identitat personal).
• Conflicte polític i social (desigualtats entre classes i pobresa).

Personatges Principals i Secundaris

• Natàlia/Colometa: És presentada com una persona ingènua, inexperta i sense criteri que al principi de la novel·la necessita els altres per actuar perquè no entén el sentit de la seva vida. Per això, acaba sotmetent-se als ideals de la resta de personatges. Experimenta la solitud des que és jove, ja que quan la seva mare mor, el seu pare es casa amb una altra dona i deixa de fer-li cas. Primer, treballa en una pastisseria, després en una casa de rics, després a l’Ajuntament i, per acabar, a casa del seu futur marit. Sap llegir i escriure. Viu dos matrimonis: en el primer passa de Natàlia a Colometa i viu un procés de submissió que la duu a la pèrdua d’identitat. En el segon, esdevé Senyora Natàlia i recupera la seva identitat i les ganes de viure.
• Quimet: Marit de la Colometa i fuster (ebanista), és egoista i barroer a vegades; en algunes accions esdevé dèspota i en d’altres té un comportament quasi sàdic, però sempre demostrant una gran seguretat en tot el que fa. És irresponsable, gandul i manipulador, i utilitza la pobra Maria per tal que la Colometa faci el que ell vulgui i s’encarregui de la casa, els fills, de treballar... Al final acaba anul·lant la seva personalitat. Es descriu com un home atractiu i molt actiu sexualment. Mor durant la Guerra Civil al front d’Aragó.
• Cintet: Amic d’en Quimet amb qui mor al front d’Aragó.
• Julieta: Amiga de la Colometa. Només surt durant el festeig, el casament de la Natàlia, quan neix el primer fill i durant la guerra. S’encarrega de gestionar l'arribada d’immigrants a Espanya.
• Pere: Expromès de la Natàlia. Era un bon home i treballava com a cuiner en el restaurant Colón. Home molt insegur.
• Maria: Dona fictícia que en Quimet s’inventa per sotmetre la Natàlia (la “pobra Maria”).
• Enriqueta: Venedora de castanyes i moniatos a la cantonada de l’Smart a l’hivern i cacauets i xufles a l’estiu, que esdevé un gran suport per a la Natàlia (com si fos la seva mare); li cuida els fills, la consola durant els mals temps... És alta, amb boca de rap i el nas de paperina. Sempre duu sabates negres i mitges blanques. Sempre va molt neta i li encanta el cafè.
• Mateu: Amic d’en Quimet que s’entén molt bé amb la Colometa i l’ajuda a fer front a tots els entrebancs de la guerra. Està profundament enamorat de la Griselda. Inspira confiança a la Colometa, de la qual admira la seva abnegació i la seva capacitat d’escoltar. És ros i amb ulls blaus.
• Antoni (fill): Primer fill de la Colometa i en Quimet. Tot i que primer es mostra gelós i rebel quan neix la seva germana, esdevé un nen obedient i recollit. Estima molt la seva família i no la vol deixar per anar a la colònia. Vol ser adroguer.
• Rita: Filla de la Colometa i en Quimet, s’assembla molt al seu pare. S’acaba casant amb el propietari del bar de davant de casa seva. És molt independent i té un caràcter fort i decidit; és molt orgullosa.
• Griselda: Dona d’en Mateu, de qui després s’acaba separant, però mantenen una bona relació. Se la descriu com una noia blanca amb pigues al capdamunt de les galtes.
• Antoni (marit adroguer): Ben pentinat i amb la cara una mica gravada de verola. Té una botiga de veces que compraven per alimentar els coloms i dona menjar a la Natàlia en temps de guerra i pobresa. És modest i de poques paraules. Quan es casa amb ella, es descriu com un bon home, comprensiu i que no sotmet la Natàlia ni treballant ni sexualment; ell és “inútil del mig”. El que comença sent un matrimoni de conveniència, amb comunicació i sense autoritats, es converteix en una relació d’amor.
• Mare d’en Quimet: Dona molt faluga, pentinada de pentinadora amb moltes ondes. Té la casa plena de llaços. Sempre havia tingut el desig de tenir una filla.
• Vicent: Marit de la Rita. Es presenta un dia a casa de l’Antoni demanant-li si podia casar-se amb ella. El descriuen com el noi més atractiu de tot el poble, propietari d’un bar. En Vicent és un noi bastant pacient i que mai es dona per vençut, ja que tot i que la Rita el rebutja, ell afirma que mai deixarà d’intentar-ho. És atent i patidor.

Simbologia Clau de la Novel·la

Aparadors

Com les flors i les nines, els aparadors remeten a una felicitat passada, a un temps d’il·lusions. La protagonista sol aturar-se davant els aparadors de nines i dels hules mentre passeja. Amb el pas del temps, es converteixen en aparadors ombrívols, perden la seva bellesa i, quan la protagonista arriba al màxim d’angoixa, els aparadors ja no la poden consolar amb la felicitat passada.

Balances

Les balances simbolitzen l’equilibri. Les balances estan gravades al replà de l’escala del pis de la Natàlia. Ella sol resseguir les balances amb la mà, cosa que li dona la seguretat que falta a la seva vida.

Coloms

Els canvis i l’evolució que experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista, mentre que els altres personatges importants es relacionen d’una altra forma amb aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com que en Quimet és el criador de coloms, són el símbol de la seva vida amb ell. Quan els coloms arriben a casa de la parella, els grans problemes comencen. Els coloms envaeixen progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat i, més endavant, la casa. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet i totes les responsabilitats que impliquen (fills, casa...), els coloms entren a la vida de la Natàlia i s’imposen la seva voluntat. Els coloms tenen una doble significació profunda: la llibertat i l’empresonament de la protagonista. El fet de l’alliberament dels coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la brutícia i les pudors que causen provoquen una gran angoixa, un desequilibri i, en definitiva, un tancament de la protagonista. Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l’element que la simbolitza, els coloms, trencant, d’aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. La desaparició de l’últim colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat tot just tancat, es veu en la metamorfosi d’un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva vida amb el seu primer marit. El record angoixant i neguitós dels coloms millora al final de la novel·la, quan comença a refer-se dels sotracs de la guerra. Casada de nou i convertida en Senyora Natàlia, el record dels coloms s’idealitza. Un clar exemple és quan Natàlia explica la història dels coloms a una dona al parc (pàgs. 185-186); la història no té res a veure amb la realitat.

El Cargol de Mar

Simbolitza l’estabilitat i l’harmonia, enfront de la inestabilitat del món que representa el mar, ja que el cargol és una forma de tenir el mar controlat.

Embut

Un altre element important és l’embut, que entra a la vida de la Natàlia al mateix temps que els coloms. Aquest, amb la seva forma que s’estreny cada cop més, simbolitza el camí cada cop més angoixant de la vida de la protagonista, ja que cada dia la vida se li fa més difícil. Aquest símbol també és present en altres imatges com quan la Natàlia veu els carrers més estrets o quan es “fa de suro” per passar per un pont estret i alt. L’embut és l’instrument triat per la Natàlia per a matar els seus fills amb el salfumant. Així, els coloms i l’embut marquen el desembocament cap als grans problemes en l’existència de la protagonista. Al final de l’obra apareixen els dos símbols: els coloms, símbol de l’opressió, i l’embut, símbol de l’angoixa. Llavors l’embut es tanca i el colom s’ha mitificat (pàg. 205).

Flors, Nines i Jardins

Tots aquests símbols simbolitzen la felicitat del temps de la infantesa i la joventut, actualment perduda. Serveixen per alliberar-se momentàniament de l’opressió i l’angúnia, en moments de dolor i angoixa. Són símbols de pau i harmonia.

Ganivet i Crit

Al darrer capítol, la Natàlia va a la plaça del Diamant, grava el seu antic nom a la porta del seu pis i fa un crit. El ganivet l’utilitza per poder alliberar-se del passat i matar-lo. El crit és l’expressió de tot el que, durant molt de temps, s’ha silenciat.

La Fusta

L’ofici d’en Quimet està relacionat amb la fusta. Així es pot relacionar el matrimoni de la Natàlia i en Quimet amb el de la Mare de Déu i Sant Josep, que també era fuster.

La Mort d’en Quimet

La mort d’en Quimet és el pas de la Natàlia cap al seu renaixement. Amb la mort d’en Quimet, la Natàlia surt de l’empresonament i comença el llarg camí cap a la recuperació de la identitat i d’ella mateixa.

Les Taques, el Parrupeig dels Coloms i les Veces

Amb les taques es passa tot el dia netejant, i el parrupeig no la deixa dormir i se li fica al cap en tot moment. Demostra l’angoixa vital de la protagonista.

Quadre de les Llagostes

Al pis de la senyora Enriqueta hi ha un quadre on apareixen llagostes amb corona d’or, cap d’home i cabell de dona que surten d’un pou. El quadre és la imatge d’un passatge bíblic de l’Apocalipsi i simbolitza la diferenciació de sexes i el domini sexual de l’home sobre la dona.

Resum Detallat per Capítols

Capítol 1

La Natàlia coneix en Quimet durant les festes a la plaça del Diamant. Quan aquest la convida a ballar, primer el rebutja perquè està promesa i balla sola. Quan s’acaba el vals i es queden sols, en Quimet li ho torna a proposar i la Natàlia surt corrents alhora que, al final, el cordill del vestit que li estrenyia la cintura es trenca i li cauen els enagos. Ell abans, li insinua que en un any serà la seva dona i l’anomena Colometa. En l’últim paràgraf es diu que aquesta és una anècdota que encara explica als amics (dona per fet que s’acaben casant). També es fa referència a la soledat de la Natàlia i la seva desorientació després de la mort de la seva mare i del casament del seu pare amb una altra dona.

Capítol 2

La Colometa ha trencat el seu compromís amb el Pere pel Quimet. Queda amb ell prop del Parc Güell i mentre parlen en Quimet li diu que li ha d’agradar tot el que ell consideri perquè ella no en sap. Comença a utilitzar “pobra Maria” per sotmetre la Colometa als seus ideals i manipular-la.

Capítol 3

En Quimet es posa gelós del pastisser que diu que mira el cul a la Natàlia. Estan 3 setmanes sense veure’s per aquest motiu. Després ella coneix la mare d’en Quimet, que sembla que no li agrada la idea que treballi i prefereix que faci les tasques de casa. Seguidament, en Cintet i en Quimet es posen a parlar de la moto i el pis del carrer de Montseny i la Natàlia compara aquesta situació on no expressa res amb el silenci que solia regnar a casa dels seus pares.

Capítol 4

L’Enriqueta parla amb la Natàlia dels dos homes i li diu que prefereix en Quimet perquè té establiment i és més eixerit. Comencen les reformes del pis i en Quimet es va escaquejant de treballar. Es torna a posar gelós del pastisser i també del Pere perquè diu que la va veure parlant amb ell, cosa que la Colometa nega. Fa que s’agenolli per dins (submissió).

Capítol 5

Van a beneir la palma i després a dinar a casa la mare d’en Quimet. Amb la veïna es munta la discussió de la sal. Totes diuen que el menjar està bé, però en Quimet segueix insistint que li falta sal i que l’havia fet al gust de la senyora, per això l’estava mentint. Després comença a fer un sermó de la sal i el dimoni. El següent diumenge van a casa del pare de la Natàlia a dinar, en Quimet li regala un puro i posteriorment van a seguir reformant la casa i els surt una taca a la paret del menjador. En Quimet es queixa al propietari i als veïns i tothom es renta les mans. Ho solucionen posant el bufet davant. Al final, mentre la Colometa camina cap a casa i un gitano se li insinua, expressa que ella no sap ben bé què fa al món. (Els diumenges solen anar al bar El Monumental a fer el vermut i menjar popets).

Capítol 6

La Colometa i en Quimet van a veure el mossèn Joan. En Quimet vol una celebració curta, però el mossèn el convenç perquè facin una gran celebració. Es casen i primer fan la missa amb el Mossèn Joan, que parla d’Adam i Eva, del Paradís i de l’àngel. Es fan unes fotografies, dinen i es du a terme el ball. S’hi uneixen 6 homes d’uns 40 anys que celebraven l’operació d’apendicitis del més jove. L’acaba la parella amb un pas doble perquè es van conèixer ballant el mateix.

Capítol 7

En Quimet compra una moto de segona mà amb els diners d’una restauració dels mobles de tres pisos i amb ella recorrien pobles del voltant. En Quimet cada vegada diu més “pobra Maria”, i per això, la Natàlia decideix esforçar-se més en tot el que fa i el que ell li ordena per acontentar-lo. Cada diumenge intentaven fer un nen, per això quan anaven a casa sa mare, cada vegada preguntava si s’havia quedat embarassada.

Capítol 8

Explica com en Quimet fa ell mateix una “mallorquina” i diu que és per a homes. Després, com la primera vegada que ella ho anava a fer, es va posar a plorar per por a morir partida i la història de la reina Bustamante i per tot el que li havien explicat. Seguidament, no fan nit de nuvis, sinó una setmana. No viu el sexe com una cosa plaent sinó com un simple mètode de reproducció i obligació. Per tot això, no vol explicar a l’Enriqueta la seva nit de nuvis.

Capítol 9

Una nit perden la clau de casa i després, quan en Quimet fa un forat petit a la porta per poder obrir, veuen que és darrere la porta. Seguidament, com passen la festa major a casa perquè en Quimet ha cobrat molt poc per una restauració que ha fet i la Colometa ha de suportar el seu mal humor i fer tot el que li diu sense fer-lo enrabiar més. Li sorgeix mal a la cama i cada cop exigeix més feines a la Colometa (que li posi les sabates, li faci massatges abans d’anar a dormir...). La Colometa es troba en Pere.

Capítol 10

La Colometa està embarassada i cada cop fer les tasques li costa més. En Quimet cada cop és més crític amb les coses. A ella li agafa la mania de netejar, havia de planxar, no dormia i tot li feia nosa. Al final expressa: “era com si m’haguessin buidat de mi per omplir-me d’una cosa molt estranya”, ja ni es reconeix.

Capítol 11

La Colometa té el fill, l’Antoni. Durant el part quasi l’escanya perquè es va trencar una pota del llit. El nen no menjava i s’anava aprimant fins que a la Colometa se li curen els pits i pot alimentar el fill correctament.

Capítol 12

A en Quimet no li agrada que la seva mare cuidi el nen els dilluns perquè és molt despistada. Els protagonistes del capítol són el colom i l’embut. En Quimet compra un embut per abocar vi a les garrafes i l’endemà apareix amb un colom ferit, al que anomenen Cafè perquè té una lluna d’aquest color sota l’ala i amb el que comencen el colomar. Porten una femella, Maringa, però fins al tercer colom no van fer parella. Feien ous, però no fills, fins que l’Enriqueta diu que els donin ortigues i funciona.

Capítol 13

Es construeix el colomar i es pinta, és llavors quan els coloms poden fer-ne ús. En Quimet porta una parella de coloms monja, amb una mena de caputxa que els deixava sense coll, el Monjo i la Monja. També una parella de coloms de cua de gall d’indi. Quan els antics van fer ous, tot va anar bé.

Capítol 31

Mor el pare de la Colometa en un bombardeig a Barcelona perquè de l’ensurt se li para el cor. En Quimet torna de la guerra per tres dies i diu que té la tuberculosi i que les condicions cada cop són més nefastes. La Julieta va a veure la Natàlia i li aconsella que per la falta de menjar, enviï el nen a una colònia. El capítol acaba expressant com marxen cap a aquesta.

Capítol 32

Encara que l’Antoni no s’hi vol quedar i la professora que les atén tampoc ho veu clar, la Natàlia l’acaba deixant a la colònia. Ella quasi mai l’anava a veure i els diumenges hi anava la senyora Enriqueta. Anuncien a la Natàlia que en Cintet i en Quimet han mort a la guerra i li donen l’única cosa que n’han pogut salvar: un rellotge. La seva mort coincideix amb la de l’últim colom.

Capítol 33

La Natàlia entén que és una persona de suro; ella s’hi converteix per passar per aquest mal tràngol. Estava feta pols per dins, hi havia un gran desastre dins seu. L’Antoni torna de la colònia i està totalment canviat, no té cabell i el cap ple de crostes, estava inflat i ventrut. La Rita li diu que el pare havia mort a la guerra. Passen un hivern molt dur: no tenien diners ni quasi menjar; no saben com van sobreviure. La Natàlia s’ho va vendre tot per poder treure’n alguna cosa. Després, l’Enriqueta li anuncia que han afusellat en Mateu en una plaça. Al final, quan ja no tenia res més per vendre, se’n va anar a casa dels antics amos.

Capítol 34

Els antics amos no li ofereixen cap ajuda; al contrari, la rebutgen per falta de diners i perquè és roja. De camí a casa, para davant de la botiga dels hules a observar nines i un ós i es desmaia. A la nit, té un malson: unes mans sacsegen uns ous que són els seus fills, amb ràbia, com si continguessin tota la ràbia de la guerra, els coloms i la mort d’en Quimet. Decideix que matarà els seus fills i després a ella mateixa amb salfumant.

Capítol 35

La Colometa, que no té prou valor per anar a buscar el salfumant, comença a seguir una senyora que duia una mantellina i dos ciris. Al final, acaben entrant a l’església. Mentre la resta de persones estan agenollades resant, la Colometa comença a visualitzar unes boles a sobre de l’altar que cada cop es converteixen en més i es tornen més vermelles; com si fossin soldats morts. La dona i la Colometa es miren i en els seus ulls veu com també li han mort algú a la guerra. La Colometa intenta animar-se, però això només la porta a decidir-se per a l’endemà, anar a comprar salfumant.

Capítol 36

Mentre es dirigeix cap a la botiga de l’adroguer, pensa a demanar almoina amb els nens. Després, passant per davant de la botiga dels hules, pensa en l’ós de l’aparador que ja no hi és i que troba a faltar. L’olor de les plomes de les escombraries se li barreja amb la dels hules fins que arriba a la perfumeria, seguidament per casa dels seus antics amos i finalment a l’adroguer. Li demana el salfumant i diu tot marxant que s’ha deixat els cèntims a casa. L’adroguer li planteja que treballi com a dona de fer feines per a ell, llavors la Colometa deixa l’ampolla amb salfumant sobre el taulell i marxa.

Capítol 37

L’adroguer li diu que no deixi els balcons de la sala i el dormitori oberts perquè entren rates que corrien al magatzem. El dependent vivia a pensió al primer pis. A l’habitació de l’adroguer hi havia un llit negre, que havia estat dels seus pares i que per a ell era l’olor de la seva família, l’olor de les mans de la seva mare que a l’hivern, li feia pomes al caliu. En un racó hi havia un paravent per despullar-se darrere.

Capítol 38

La Colometa es comença a recuperar i ja no passen tanta gana perquè l’adroguer sempre els dona menjar en acabar la feina. Quan li venia en Quimet al cap, sembla que se l’intentava treure d’allà. L’Antoni li diu que li dona feina perquè el dia del salfumant feia una cara espantosa. Li pregunta si li passa res i li diu que no, només que havien matat en Quimet a la guerra. L’adroguer li diu que ell també hi havia estat, i després un any a l’hospital. Li diu que vagi el diumenge a les 3 p.m.

Capítol 39

L’espera entre dues columnes que aguanten les galeries dels sis pisos. L’Antoni li diu que li agradaria ser un vell respectat amb família, però que no la podia tenir perquè era “inútil del mig”. Per això, li demana a la Colometa si es vol casar amb ell. Ella tindria millors recursos pels nens i ell aconseguiria una família.

Capítol 40

Va a veure l’Enriqueta després de la proposta, que la troba totalment comprensible. Al final, acaba dient a l’Antoni que es casarà amb ell i després ho diu als nens, que no diuen res; s’havien acostumat a no parlar. Al cap de 3 mesos es casen. L’Antoni compra a la Natàlia tot el que desitja per poder deixar la seva antiga vida enrere.

Capítol 41

Els nens comencen a estudiar i tenen de tot i l’Antoni no la fa treballar més. La senyora Enriqueta visita sovint la Natàlia i al final acaben asseient-se a les butaques perquè l’Enriqueta diu que el sofà s’enfonsa molt. Ella s’asseu amb els peus junts i els genolls separats. La nova senyora de fer feines es diu Rosa, i l’Enriqueta venia per veure-la planxar. Cacen una rata. Els nens estimaven molt l’Antoni, sobretot el nen.

Capítol 42

La Natàlia vivia tancada a casa perquè el carrer li feia por. Els nens van fer la primera comunió. Des que la Rita explica a la Natàlia que el pare d’una nena al qual donaven per mort havia tornat, li agafa l’angoixa. Cada cop que es mou la cortina pensa que en Quimet ha tornat, malalt, sortit de la presó. Que es trobaria sense pis, fills i dona. Aquesta por li dura 2 o 3 anys. A més, a l’Enriqueta li va donar per parlar d’en Quimet. Com que al final no dormia ni menjava, va decidir sortir de casa, però al travessar el carrer es desmaia. Poc a poc, va sortint a passejar pels parcs.

Capítol 43

La Rita vol aprendre idiomes i ser empleada d’aviació. La Natàlia somia amb els coloms, però tot era bonic: el colomar blau, els covadors plens, els petits naixien amb plomes, els ous caiguts no pudien... Explica a una dona del parc que ha tingut 80 coloms, i des d’aquest moment, s’ho expliquen unes a altres i ella es converteix en la senyora dels coloms. Per anar als parcs fugia dels carrers per on passaven molts automòbils i tenia 2 o 3 camins per a cadascun. Li agradava mirar per les finestres quan no hi havia ningú. Al final, amb tanta flonjor, li dona per plorar per tot.

Capítol 44

L’Antoni adroguer pregunta al Toni que quin ofici vol exercir de gran i ell, li diu que també vol ser adroguer; la botiga li agrada i el volia ajudar. L’Antoni diu que és una feina per no morir-se de gana, però que és de poc lluïment. La parella sempre es canviaven darrere del paravent, que era de tela blava amb margarides blanques. La Colometa molts cops es despertava quan passava el primer carro al matí, llavors anava a la cuina, bevia aigua, donava voltes per la galeria, posant la mà en els sacs, sobretot en els de gra i remenant els pots de les olives fins que en pujava l’olor. Llavors es posava a pensar en en Quimet mort i destrossat en el desert d’Aragó i ella s’imaginava que estava atrapada entre les seves costelles (barilles) i, quan aconseguia alliberar-se, collia una flor blava i Adam li deia que no emboliqués; tornava al llit.

Capítol 45

L’amo del bar de la cantonada, en Vicenç, ben plantat amb els cabells negres com l’ala de merlot i molt simpàtic, venia a demanar la mà de la Rita. Era molt treballador, el bar li donava ingressos i volia comprar el local del saboner. Que amb els beneficis de tot, volia comprar una casa a Cadaqués, perquè volia que la seva dona pogués passar bons estius prop de la vora del mar. I, que la seva família, sempre havia estat molt unida i els seus pares es respectaven molt mútuament i estaven molt enamorats. La Colometa parla amb la seva filla, que rebutja el casament.

Capítol 46

En Vicenç envia flors i una invitació pel bar. Abans d’anar-hi, la Natàlia es queda mirant la seva filla i s’adona del pas del temps, aquell que ens va canviant per dins. La Rita es baralla amb el noi perquè li diu que un home ha de conquistar la noia, no anar amb secretismes per la família. I, amb la frase “hi ha persones que tenen traça a enamorar una noia, jo no en tinc”, se la guanya durant el sopar. La Rita duia un vestit blau amb pastilles blanques brodades. Però la Rita feia ballar el cap a en Vicenç, ara sí i ara no. El Toni fa la mili a Barcelona.

Capítol 47

La Rita diu que sí a en Vicenç i comencen tots els preparatius del casament. Ve una modista un parell de cops per setmana a fer el vestit de la Rita i, en Vicenç no se’n pot estar de xafardejar, cosa que no agrada a la Rita. La Natàlia se’n va a passejar pels parcs perquè la Rita diu que no cus del tot fi. Gairebé mai seu amb les senyores que la miren amb cara de pena, prefereix pensar en els coloms sola, ja sigui per enriure-se’n o bé per recordar-los amb nostàlgia. Quan tornava, o bé trobava els seus fills discutint perquè la Rita no preparava berenar, berenant i discutint per qualsevol cosa, o bé a tots mirant com li feien el vestit a la Rita.

Capítol 48

La Rita i en Vicenç es casen i també celebren l’aniversari de casament de la Natàlia i l’Antoni. L’Enriqueta li regala el quadre de les llagostes perquè de petita la Rita sempre se’l mirava i, l’Antoni uns cèntims que diu que li serviran per quan se separi. Els pares del Vicenç venen vestits de negre, la Natàlia porta un vestit de color xampany i un collar de perles, que se li trenca. La Rita confessa a la seva mare que sempre havia estat enamorada del Vicenç, però que no ho volia demostrar. Quan arriben a casa, la Natàlia tira una perla a dins del cargol perquè faci companyia al mar, i es pregunta si quan ningú l’escolta també fa el remor del mar.

Capítol 49

La Natàlia és despertada de matinada pel Toni. S’aixeca, es vesteix i va a beure aigua per vici. Agafa el ganivet de pelar patates i li comencen a venir al cap olors i pudors: l’olor dels coloms, l’olor del lleixiu, l’olor de sang que era com un anunci de mort, l’olor de sofre dels coets i les piules de la Plaça del Diamant, l’olor de paper de flor, l’olor del mar... Va anar caminant fins al carrer Gran, i travessa cap a la zona on solia anar durant la seva antiga vida. Arriba a la porta de l’altra casa i intenta entrar, però no pot. Llavors amb el ganivet, grava a la porta “Colometa”. Va cap a la plaça del Diamant i sent com si les cases comencessin a estirar-se cap amunt formant un embut i se li apareix en Mateu amb un colom corbata de setí. Llavors, es posa les mans a la cara per salvar-se l’embut quasi clos i fa un crit espantós, que li serveix per alliberar-se del passat. A partir d’aquest moment, veu l’Antoni amb uns altres ulls. Ell l'esperava a la porta del balcó preocupat i congelat i quan es tornen a ficar al llit, la Natàlia l’abraça pel pit, entortolliga les cames amb les seves, li enganxa la cara a l’esquena i li posa el dit al melic com a gest d’afecte.

Capítol 14

Després de la proclamació de la II República, comencen a venir problemes. Els temes de conversa eren sempre els mateixos: la República i els coloms, que cada cop eren més. Un dia, els van deixar sortir a volar i a partir d’aquell moment empastifaven el terrat. En Quimet els compara com si fossin fills, ja que a l’hora de criar i d’alimentar-los són iguals.

Capítol 15

Després d’un any i mig de l’Antoni, la Colometa es torna a quedar embarassada, però té un mal embaràs i quasi mor dessagnada en donar llum. És una nena i es diu Rita. L’Antoni estava molt gelós de la seva germana i cada cop que algú en feia alguna referència, pujava al bressol i la maltractava. Per distreure’l li compren el revòlver. Imitava el pare amb el mal de cama i llençava el menjar pels aires, quan no tenia gana.

Capítol 16

En Quimet té un cuc a l’estómac que li provoca angúnies. Finalment, el treu i, al no deixar-lo encapsat en un prestatge alt, l’Antoni posa el cuc sobre la seva germana.

Capítol 17

La casa ja no era com abans; tenia els nens i els coloms. La feina cada vegada anava pitjor perquè els rics estaven empipats per la República i la gent estava alterada. La Colometa es busca feina i en troba una de dona de la neteja a casa d’uns rics: una parella i els sogres.

Capítol 18

Descripció de la casa dels rics. La Colometa la veu com un trencaclosques.

Capítol 19

El dia que comença a treballar a la casa es queda sense aigua per rentar els plats i la fan baixar a buscar-la al pou. Li fan fer els llits, penjar un rètol perquè l’home que vingués a arreglar l’aigua sabés per on havia d’entrar i també netejar els vidres; les barres de ferro dels quals es podien aixecar per fer-ho millor.

Capítol 20

Ve l’home de l’aigua a arreglar el problema de la casa. Al cap de dos dies, el senyor apareix amb un ull de vellut; havia discutit amb un llogater quan li havia volgut apujar el preu del lloguer i ell li havia tirat un os de be a l’ull. Després, la gent va picant al timbre de la casa amb la intenció de llogar una torre que tenen, però a tothom els diuen que no perquè hi hauria nens.

Capítol 21

La Colometa descobreix que els seus fills, al matí, quan ella no hi és, deixen anar els coloms per la casa i els donen veces. En Quimet ho troba bonic i obre una trapa i posa covadors en una habitació petita de la casa que connecta amb la golfa del terrat. Aquests, vivien a les fosques i després que fessin colomins, en Quimet va obrir la trapa i els va deixar sortir. Al principi, els de dalt no s’avenien amb els de baix. En Quimet volia guanyar diners venent coloms, però per cada un que en venia, en regalava dos. Desacredita la Natàlia que li diu que això de la trapa no és bona idea.

Capítol 22

La Colometa està farta dels coloms. A cada moment està pensant en el parrupeig, i en la pudor que no es podia treure de sobre. No pot més, està cansada de treballar, de què els coloms s’hagin apoderat de la seva casa i de la seva vida.

Capítol 23

La mare del Quimet mor. La veïna i el seu fill a la nit havien baixat a veure-la i com es trobava tan malament, ja sabien que li estava arribant l’hora. L'havien ficat al llit, l’havien canviat i li havien fet la Santa Creu. Volia una corona de fulles.

Capítol 24

La Colometa està molt cansada de treballar i sembla que ningú vegi que necessita ajuda. Rep la visita del Mateu, que li diu que entén la pesadesa de cuidar el pis i els coloms. Però la Colometa diu que coloms i nens era tot u, una família. “Pensava en coses que em semblava que entenia i que no acabava d’entendre... o aprenia coses que tot just començava a saber”. La Colometa comença a entendre que ella no vol aquesta vida, està farta de treballar i de ser demanada com si fos un objecte; quan a ella no l’ajuda ningú.

Capítol 25

El dia que va trencar un got a la feina, va clavar un parell d’hòsties al nen, van acabar plorant tots tres i al tornar en Quimet es va enfadar i va dir prou. Va començar a espantar els coloms a les nits mentre covaven i després va passar a prendre’ls els ous i sacsejar-los. Ho va fer durant mesos fins que en Quimet va dir que els coloms no valien res. Tot perquè ella ja no podia més amb els nens tancats, treballant a la casa de rics només per poder menjar i amb els coloms.

Capítol 26

Els milicians es presenten tres cops a casa dels rics: El primer volen detenir l’home perquè diuen que és capellà. Els fa pujar per ensenyar-los la família. El segon, perquè els propietaris d’un pis al carrer Provença sobre el qual el senyor del guardapols havia fet una hipoteca, deien que se’ls havia quedat la casa. Se l’emporten al comitè i fa un bon paper pel què tothom es posiciona a favor d’ell. El tercer els fan un registre al garatge que tenen llogat perquè uns llogaters els denuncien dient que es pintaven mocadors de seda amb revòlver per tal de quedar-se ells la casa.

Capítol 27

La senyora Enriqueta es posa a vendre lligacames i botons al carrer Pelai. El mossèn Joan s’exilia passant la frontera amb camió i vestits d’en Mateu. En Quimet, en Cintet i en Mateu marxen al front d’Aragó i fan fora la Colometa de casa els rics perquè ja no poden pagar-la. Un dia tornen en Quimet i en Cintet i després en Mateu, que està molt amoïnat i trist perquè només viu per la Griselda i la nena i, la dona, se n’havia anat amb un altre. En Mateu li demana alguna cosa d’ella i li dona una cinta vermella que unia un ramet de boix. També descobreix que en Quimet no coneix cap Maria. Abans d'anar-se'n, en Mateu li diu que en Quimet té molta sort de tenir una dona com ella. La Colometa troba feina netejant a l’Ajuntament.

Capítol 28

En Quimet torna del front i explica històries als seus fills. Quedaven pocs coloms i salvatges.

Capítol 29

En Cintet visita la Colometa i porta taronges. El que més ha impressionat a en Cintet és el viatge en avioneta a Cartagena, des d’on havia pogut veure el mar des de sobre.

Capítol 30

Apareix la Julieta i explica que han matat el pastisser. També, conta la nit tan romàntica que havia passat amb el seu promès en una torre i no sabia què faria si el mataven. L’Enriqueta pensa que les joves de la revolució són unes sensevergonya per passar la nit en una casa on potser havien matat els amos i robar vestits d’allà.

Anàlisi de Fragments Representatius

Fragment 1: La vida de la Colometa abans de la guerra

Comentari: Aquest fragment és clau per entendre la innocència i la joventut de la protagonista, Colometa. En aquesta part de la novel·la, es descriu la seva vida abans de la Guerra Civil espanyola, una època en què encara no havia experimentat les dificultats de la vida adulta ni la tragèdia de la guerra. Aquí, Colometa viu en un món tranquil, però tancat en la rutina de la seva família i la societat de l’època. La descripció de la vida en el barri de Gràcia de Barcelona, amb els seus carrers plens de gent i les places, destaca la càrrega de la vida quotidiana de la Colometa i el contrast amb les tensions que comencen a emergir a mesura que la guerra s’apropa. El text reflecteix les relacions familiars i socials, on la Colometa no té gaire llibertat personal, però no és plenament conscient del canvi imminent que es produirà.

Fragment 2: El matrimoni de la Colometa amb en Quimet

Comentari: En aquest fragment, la Colometa es casa amb en Quimet, un home ple d’ambicions però amb una personalitat problemàtica. Aquest matrimoni representa un gir important en la vida de la protagonista, ja que la relació inicialment sembla estar basada en l'amor, però es converteix en una relació tòxica. La descripció d'en Quimet, com un home ple de defectes, orgullós i sovint cruel, reflecteix una gran contradicció en la manera com la Colometa el percep i, al mateix temps, es veu atrapada per la seva necessitat de seguretat i la seva condició de dona en una societat patriarcal. A través d’aquesta relació, la novel·la analitza el malestar emocional de la protagonista i la seva evolució personal cap a una consciència més profunda de la seva pròpia existència, marcada per les circumstàncies de la guerra i l’angoixa personal.

Fragment 3: La Guerra Civil i l’impacte en la vida de la Colometa

Comentari: Aquest fragment és fonamental per entendre l’efecte profund que la Guerra Civil té sobre la Colometa. La descripció del conflicte bèl·lic no és només una qüestió política o històrica, sinó també emocional. La guerra separa famílies i trenca la vida quotidiana. La Colometa es veu atrapada entre el dolor de perdre les persones que estima i la necessitat de continuar vivint, malgrat la manca de recursos i la solitud. A través d’aquesta experiència, l’autora ens mostra la violència i les conseqüències de la guerra, així com el seu impacte en la psicologia de la protagonista. La Colometa es veu transformada per aquesta nova realitat, una persona que abans es dedicava a la cura de la seva llar i els seus fills, però que ara es troba a la deriva, amb una identitat fragmentada i un món cada cop més desestructurat.

Fragment 4: El final de la Colometa

Comentari: El final de la novel·la és un dels moments més significatius i commovedors. La Colometa, ja en una etapa madura de la seva vida, reflexiona sobre el temps passat i les decisions que ha pres. La seva trajectòria ha estat marcada per l’opressió, la pèrdua i les dificultats, però també per un procés d’autoconeixement. La Colometa s’ha alliberat, en certa manera, de la càrrega del seu passat i aconsegueix una certa reconciliació amb ella mateixa. El fragment final té una càrrega simbòlica important: la plaça del Diamant, un espai de la ciutat que es converteix en l’escenari d’aquesta recerca interior. La plaça és un símbol de la vida que continua tot i les tragèdies i els esdeveniments històrics. La protagonista es manté en la seva lluita personal per trobar un sentit a la seva existència, un procés que, tot i ser dolorós, també és alliberador.

Fragment 5: Trobada amb en Quimet (Anàlisi hipotètica)

Comentari: Suposem que analitzem un fragment representatiu de la novel·la, on la Colometa es troba amb en Quimet, el seu marit, en una de les primeres trobades de la seva relació. En aquest fragment, es reflecteix la tensió emocional que acompanya la protagonista a mesura que es veu atrapada en un matrimoni amb un home amb una personalitat dictatorial i manipuladora.