Anàlisi Completa de la Filosofia de Plató

El Pensament Platònic sobre l'Ésser Humà

El pensament platònic sobre l'ésser humà se centra en la idea que la realitat es divideix en dos mons: el món sensible i el món intel·ligible o de les idees. Segons Plató, l'ésser humà és una combinació d’ànima immortal i cos mortal. Aquesta visió dualista és fonamental en el seu pensament i en la seva concepció de l’ésser humà.

1. El Món de les Idees o Món Intel·ligible

• Plató defensa que el món real i veritable és el món de les Idees, un univers etern i perfecte, on existeixen les formes o idees pures de totes les coses (com la bellesa, la justícia, el bé).
• Aquestes idees són intangibles, immutables i perfectes, i són accessibles només mitjançant l'intel·lecte o raó, mai a través dels sentits.
• L’ànima de l’ésser humà pertany a aquest món intel·ligible i, per tant, participa de les idees veritables.

2. El Món Sensible

• El món sensible és el que podem percebre amb els sentits: el món físic, que és canviant, imperfecte i temporal.
• Segons Plató, tot el que experimentem en el món sensible és una còpia o una ombra de les idees perfectes del món intel·ligible. És un món il·lusori en comparació amb la veritat i perfecció del món de les idees.

3. L’Ànima i el Cos

En l'ésser humà, Plató distingeix entre cos i ànima:

- El cos: Mortal, limitat i part del món sensible. El cos és la part material i corruptible de l’ésser humà.

- L’ànima: Immortal, divina i vinculada al món de les idees. L'ànima ha existit abans de néixer i continuarà després de la mort del cos.

- L’ànima, quan es troba en el cos, està “presonera” i intenta retornar al món de les idees, que és la seva veritable naturalesa.

4. Teoria de la Reminiscència

• Plató proposa que el coneixement és record, no pas aprenentatge nou. Això és el que ell anomena la teoria de la reminiscència.
• Com que l’ànima ja ha existit en el món de les idees abans de néixer, ja té coneixement de les idees perfectes.
• Així, quan una persona coneix o aprèn alguna cosa, en realitat està recordant el que la seva ànima ja sabia, però havia oblidat en unir-se al cos.

5. La Missió de l'Ésser Humà: L’Ascens Intel·lectual

• L’objectiu de la vida humana, segons Plató, és l’ascens de l’ànima des del món sensible fins al món intel·ligible.
• Aquest procés requereix el desenvolupament de la saviesa i la virtut per tal d’alliberar-se de les limitacions del cos i conèixer les veritats eternes de les idees.
• Aquest ascens s’aconsegueix a través de la filosofia, que és l'eina per ajudar l’ànima a recordar el coneixement veritable.

6. Mite de la Caverna

• Plató il·lustra aquest concepte amb el mite de la caverna, on els humans, com els presoners dins d’una cova, només perceben ombres (les aparences del món sensible).
• L’alliberament dels presoners simbolitza el camí de l’ànima cap al món de les idees, i l’assoliment de la veritat pura.

El mite del carro alat és una metàfora que Plató utilitza en el diàleg Fedre per descriure la naturalesa de l'ànima humana i la lluita interior que experimenta.

1. Els elements del mite

• L’auriga: Representa la part racional de l'ànima, que busca conèixer el món de les idees i guiar l’ànima cap a la veritat, el bé i la saviesa.

• El cavall blanc: Simbolitza la part noble i desitjable de l’ànima, coneguda com la part irascible o l'esperit. Aquest cavall és obedient, disciplinat i es mou amb energia i dignitat. Representa la força moral, l’honor, el coratge i els bons desitjos.

• El cavall negre: Representa els desitjos baixos o apetitius (l’epithymía). És indisciplinat, impulsiu, i difícil de controlar. Aquest cavall s’atreu per les passions i els plaers físics immediats, sense preocupar-se per les conseqüències a llarg termini o la moralitat.

2. La metàfora del viatge de l'ànima

• L’ànima humana, en aquest mite, s’assembla a un carro que intenta ascendir cap al món de les idees per contemplar la veritat i la saviesa.

• No obstant això, el camí és complicat perquè els dos cavalls tenen naturaleses oposades i tiren en diferents direccions. Mentre que el cavall blanc vol seguir l'auriga i ascendir, el cavall negre lluita per anar cap avall, atret pels plaers terrenals.

3. Significat i simbolisme

• La naturalesa tripartida de l’ànima: Plató utilitza el mite del carro alat per reforçar la seva concepció de l’ànima en tres parts: la racional (auriga), la irascible o noble (cavall blanc) i l’apetitiva o impulsiva (cavall negre). Cada part de l’ànima té un paper i un desig diferent, i el benestar depèn de l’equilibri i harmonia entre aquestes parts.

L'epistemologia de Plató s’inspira en el pensament socràtic i té com a objectiu el desenvolupament de l'ànima a través de la recerca de la veritat mitjançant la raó. Plató afirma que la raó és l'únic instrument vàlid de coneixement i rebutja les aparences sensibles, ja que el coneixement veritable no prové dels sentits, sinó de les idees universals i immutables que habiten en el món intel·ligible.

Plató també rebutja:

• El Sensisme: perquè considera que els sentits són enganyosos i només mostren una realitat parcial i canviant.
• El Relativisme (Subjectivisme): perquè la veritat és objectiva i universal, no depèn de l’opinió individual.
• El Convencionalisme: perquè creu que les normes i les idees veritables no són producte d’acords humans, sinó que existeixen en si mateixes.

Per Plató, la veritat és interior i universal i ha de ser descoberta dins de l’ànima a través de la reflexió i la definició rigorosa de les idees. Aquesta cerca de la veritat és dogmàtica en el sentit que Plató creu en l’existència d’una veritat única i objectiva, i per això conèixer és definir: identificar i comprendre les idees de manera clara i precisa.

Símil de la navegació:

1ra navegació --> sentits

2na navegació--> raó

El símil de la línia de Plató divideix el coneixement en quatre nivells, segons el grau de realitat i certesa que ofereixen. La línia es divideix en dues grans seccions: el món sensible i el món intel·ligible.

1. Món sensible (opinió):

2. Món intel·ligible (coneixement veritable):

Aquest símil mostra que el coneixement autèntic s’assoleix només en el món intel·ligible, mentre que el món sensible ofereix només opinions i percepcions incompletes.

La dialèctica en Plató és el mètode filosòfic que permet arribar al coneixement veritable, especialment de les idees més elevades com la idea del Bé. És un procés de raonament que, a través del diàleg i la reflexió, permet a l'ànima ascendir des del coneixement de les aparences fins al coneixement de les veritats absolutes.

Per a Plató, la bellesa és una idea o forma perfecta i eterna que existeix en el món intel·ligible, independent del món físic. La bellesa en si mateixa és absoluta, universal i immaterial, i és accessible només a través de la raó i la contemplació filosòfica, no pas pels sentits.

La catarsi en Plató és el procés de purificació de l'ànima que permet alliberar-se dels desitjos, passions i il·lusions del món sensible per assolir el coneixement veritable i la contemplació del món intel·ligible. Aquest concepte està relacionat amb la filosofia com a camí de millora espiritual i moral, ja que per Plató el coneixement i la virtut estan units.

L'ètica de Plató està centrada en el cultiu de l'ànima i la recerca de la veritat, rebutjant els plaers materials i corporals. Es basa en un dualisme que separa l'ànima (superior i immortal) del cos (inferior i mortal), amb l'objectiu de purificar l'ànima i assolir el coneixement veritable, que és la vertadera font de la felicitat. Això implica una postura antihedonista i intel·lectualista, on la virtut (areté) és saviesa i es pot ensenyar.

Plató rebutja la doble moral i defensa la coherència ètica: no es pot ser bo amb uns i dolent amb altres, ja que això fomenta la maldat. La saviesa es basa en menysprear el cos i cultivar l’ànima, situant el bé col·lectiu per damunt de l’individual. Per a Plató, l’ètica està subordinada a la política, ja que només en una societat justa i ben governada poden prosperar els individus virtuosos i savis.

La política de Plató és el fruit d'una profunda decepció davant la decadència política i social d'Atenes, especialment després de la mortalitat de Sòcrates i els fracassos de la democràcia. Plató es converteix en un dels primers grans analistes polítics, considerant que el sistema democràtic de l'època, amb la seva corrupció i inestabilitat, no podia portar el benestar a la ciutat.

Per a Plató, millorar la política requeria reformar l'educació i la formació de les virtuts dels ciutadans. El filòsof-rei és el model ideal de líder, ja que només aquells que tenen un coneixement profund de la veritat i de les idees poden governar de manera justa. Així, Plató proposa una ciutat ideal, la Kalípolis, on els governants serien filòsofs que, gràcies a la seva saviesa, garantirien la justícia i l’harmonia social. Aquesta ciutat ideal és similar al mite de l'Atlàntida, on Plató descriu una societat perfecta però utòpica.

La seva visió es fonamenta en una desigualtat de classes, que es reflecteix en el mite dels metalls: l'ànima de les persones està composta per metalls diferents (or, plata i ferro/coure), i cada classe (governants, guardians i treballadors) està vinculada a un metall específic, amb les seves funcions i responsabilitats. Això implica una estructura estratificada de la societat, on només els més aptes (els filòsofs) poden governar.

El model platònic es caracteritza per:
- Una estructura social desigual, justificada pel "mite dels metalls"
- Un sistema educatiu rigorós per seleccionar i formar els governants
- L'abolició de la propietat privada i la família per a les classes superiors
- El control estatal de tots els aspectes de la vida ciutadana

CARACTERÍSTIQUES I CAPACITATS DE L'EDUCACIÓ:

-La classe treballadora rebrà uns coneixements mínims.

-La classe superior serà educada en la moderació, l’equilibri, la saviesa i la justícia.

-Destrucció del sistema familiar i creació d’una classe social de forma “artificial”:

EUGENÈSIA (millora de l’espècie humana)

Per a Plató, la justícia és l'harmonia perfecta entre les parts de l'ànima i entre les classes d'una societat, on cada part compleix la seva funció específica sense interferir en les altres. La justícia, així, no és només una virtut individual, sinó també col·lectiva, i es manifesta quan cada part fa allò per a què està més ben preparada.

La justícia en la ciutat ideal es manifesta quan cada classe compleix la seva funció sense interferir en les altres. Els filòsofs-reis governen amb saviesa, els guardians defensen la ciutat, i els treballadors proveeixen els béns materials. Així, la justícia social es fonamenta en la divisió del treball i l’ordre, assegurant que cada classe sigui respectada i que ningú intenti exercir una funció per la qual no està capacitat.

PLATÓ EN LA SEVA ANÀLISI DE LES FORMES DE

GOVERN FA UNA GRADACIÓ DE MILLORS A PITJORS

FORMES DE GOVERN: aristocràcia --> oligarquia--> timocràcia--> democràcia --> tirania.

Possible ordre del resum:

1. Tema: Disciplina filosòfica de que tracta el text. Metafísica/Ontologia (problemes: què és la realitat), Teoria del coneixement o Epistemologia ), Antropologia (problemes: què és l’ésser humà?, quina és la seva naturalesa?), Ètica, Política

2. El problema: Per exemple, si el fragment tracta sobre la possibilitat de l’existència de les idees innates, el problema no serà «com podem conèixer» sinó si «existeixen les idees innates o no».

3. La tesi o idea principal del text: La idea principal del text ve a ser la resposta que l’autor dona al problema (pregunta plantejada).

4. Les idees secundàries i exemples:

Possible inici del redactat del resum: A tall d’exemple, la redacció del resum podria començar així: «És un text de ______ en el qual es qüestiona _________. Es considera que... (tesi de l’autor). Aquesta afirmació es troba al principi/al final del text...»

COMPARACIÓ NATURALESA:

La concepció de Plató sobre la naturalesa humana (o l'ànima) es fonamenta en un dualisme entre cos i ànima, i considera que l'ànima és la part immortal, racional i divina de l'individu, mentre que el cos és una presó que l'ànima ha de superar per aconseguir el coneixement veritable. En contrast, els sofistes, representants del relativisme i el subjectivisme, tenen una visió molt diferent de l'ànima i de la naturalesa humana, centrant-se en la noció que la veritat és relativa i que els éssers humans actuen segons les seves necessitats i interessos.

Visió sobre la naturalesa humana:

Plató: Creu en una naturalesa humana orientada cap a la recerca de la veritat i la perfecció espiritual, a través del coneixement de les idees universals.

Sofistes: Veuen l'ésser humà com a subjecte de desitjos i interessos personals, i creuen que la veritat és relativa i subjectiva.

Coneixement i veritat:

Plató: El coneixement és objectiu, es troba en el món intel·ligible i es pot descobrir mitjançant la raó i la reflexió.

Sofistes: El coneixement és relativista, dependent de l'individu i de les seves percepcions, no hi ha veritats universals.

Moralitat:

Plató: La moral és absoluta i es fonamenta en la recerca de la veritat i la virtut, que són inherents a l'ordre natural de l'univers.

Sofistes: La moral és relativa i depèn de les convencions socials i les necessitats individuals.

Concepció dels Sofistes sobre l’Epistemologia

-Sensisme: Els sofistes creuen que el coneixement es basa principalment en els sentits i les percepcions, considerant que aquestes són la font de tot coneixement.

-Relativisme: Defensen que la veritat és relativa, canviant segons la perspectiva de cada persona. No existeix una veritat absoluta.

-Escepticisme: Desconfien de la possibilitat d’arribar a una veritat universal i estable, ja que tot depèn de les experiències i les interpretacions personals.

-Convencionalisme: Les normes i els valors es consideren convencions socials que no tenen una base universal

-Dialectica per Manipular: La dialèctica és usada pels sofistes com a eina per guanyar arguments i convèncer els altres, no per buscar la veritat.

-Educació per Manipular: Veuen l’educació com un mitjà per capacitar a les persones en la retòrica i la persuasió, útils per obtenir influència política o social.

Concepció de Plató sobre l’Epistemologia

-Raó com a Mitjà Exclusiu de Coneixement: Plató, igual que Sòcrates, considera que els sentits no són fonts fiables de coneixement veritable. Només la raó pot conduir a la veritat, que resideix en el món de les Idees.

-Veritat Universal (Món Intel·ligible): Plató defensa l’existència d’una veritat universal, immutable, situada en el món intel·ligible, que és accessible només per mitjà de la raó.

-Anti-Relativisme i Anti-Convencionalisme: La veritat no depèn de percepcions personals ni de convencions socials. El coneixement veritable és independent de les opinions.

-Dialectica com a Mètode de Coneixement Superior: La dialèctica és per Plató el mètode més elevat per accedir al coneixement de les Idees, especialment de l’Idea del Bé. A diferència dels sofistes, Plató veu la dialèctica com un camí per elevar l’ànima cap al coneixement vertader, no per manipular.

-Educació com a Cultiu de l’Ànima: L’educació és un procés de purificació i ascensió intel·lectual. Plató la considera fonamental per desenvolupar l’ànima i acostar-se al coneixement de les Idees.

Concepció dels Sofistes sobre la Política

-Democràcia: Els sofistes defensen la democràcia, posant èmfasi en el poder i el dret individual. Accepten que la democràcia pot ser manipulada per interessos personals, ja que sovint busquen el benefici individual més que el col·lectiu.

-Dialectica per Manipular: Utilitzen la dialèctica com a eina per convèncer i manipular en l'àmbit polític, prioritzant la retòrica per persuadir els altres.

-Relativisme i Positivisme: Creuen que la veritat és relativa i que no existeix una justícia universal. Aquest enfocament positivista fa que el poder es justifiqui segons les circumstàncies i interessos de cada grup o individu.

-Educació per Manipular: L’educació es veu com una eina per aconseguir influència política, més enfocada a la persuasió que a l’enriquiment de l’ànima.

-No creuen en el "Filòsof-rei" ni en una figura de govern ideal basada en el coneixement absolut.

Concepció de Plató sobre la Política

-Antidemocràtic: Plató es posiciona en contra de la democràcia, ja que la considera susceptible de corrupció i manipulació. Defensa un govern orientat al bé col·lectiu i basat en el coneixement filosòfic.

-Dialectica pel Bé Col·lectiu: A diferència dels sofistes, Plató considera que la dialèctica ha de ser utilitzada per comprendre i establir veritats universals que beneficiïn la societat.

-Elitisme Social (Classes): Plató defensa una estructura social basada en classes, on cada individu ocupa un rol segons les seves capacitats. La justícia per ell es basa en aquesta organització social estructurada.

-Educació com a Millora Social: Per Plató, l'educació és fonamental per al desenvolupament de l'ànima i per preparar governants justos, no per a la manipulació política.

-Filòsof-rei: La figura del filòsof-rei és central per Plató. Creu que només aquells que coneixen la veritat i el Bé poden governar correctament per al benefici col·lectiu.

-Kalípolis: Plató concep una ciutat ideal, la "Kalípolis," en la qual cada persona compleix el seu rol segons les seves aptituds, sota la guia de governants amb coneixement filosòfic.

Concepció Ètica de Plató

-Antihedonisme: Plató rebutja l’hedonisme, que és la recerca dels plaers com a objectiu de la vida. Creu que la felicitat veritable no es troba en els plaers del cos sinó en el cultiu de l'ànima.

-Bé Col·lectiu: Plató posa èmfasi en el bé col·lectiu per sobre del bé individual, ja que considera que una societat justa només és possible si els individus prioritzen el bé comú.

-Catarsi: La catarsi, en Plató, representa la purificació i elevació de l’ànima, allunyant-se dels plaers corporals i del món sensible per assolir el coneixement de les Idees.

-Virtut (areté) es Pot Ensenyar: Plató creu que la virtut es pot ensenyar i desenvolupar mitjançant l’educació, ja que aquesta ajuda a formar una ànima justa i harmoniosa.

-Dualisme: La visió dualista de Plató separa el cos (relacionat amb el món sensible i els desitjos) de l’ànima (que s’enfoca en el coneixement i la veritat).

-Rebuig del Relativisme Moral: Plató defensa una moral universal basada en la idea del Bé. Creu en una ètica objectiva que no depèn de les opinions individuals

Concepció Ètica dels Sofistes

-Hedonisme: Els sofistes adopten una visió hedonista, on el bé es busca en la satisfacció dels desitjos individuals i els plaers

-Bé Individual: Els sofistes prioritzen el bé individual per sobre del col·lectiu. Cadascú ha de buscar el seu propi benefici

-Rebuig de la Catarsi: Els sofistes no tenen un concepte equivalent a la catarsi. Per a ells, el coneixement no està relacionat amb la purificació de l’ànima.

-Saviesa com a Manipulació: Els sofistes sovint veuen la saviesa i el coneixement com a eines per persuadir i manipular, en lloc de buscar un desenvolupament moral.

-Virtut (areté) no Necessàriament Ensenyable: Els sofistes consideren que la virtut pot dependre de les habilitats de l’individu i no necessàriament es pot ensenyar a través de l’educació tradicional.

-Rebuig del Dualisme (Materialisme): Els sofistes no comparteixen la visió dualista de Plató. Se centren més en el món sensible i físic.

-Relativisme Moral: Els sofistes defensen un relativisme moral, on les normes i els valors són convencions que poden variar segons les cultures i les situacions. No existeix una moral universal.