Anàlisi de la Competència Sectorial: Les 5 Forces de Porter i Creació de Valor

Anàlisi de les Forces Competitives Sectorials

L'anàlisi de la dinàmica competitiva d'un sector es basa en cinc forces clau que determinen l'atractiu i la rendibilitat potencial de l'activitat empresarial.

1. Rivalitat entre Competidors Existents

La rivalitat entre competidors existents fa referència a la intensitat de la competència directa entre les empreses que ja operen al sector. La rivalitat és alta quan:

• El mercat creix poc.
• Els productes estan poc diferenciats.
• Els costos fixos són elevats.
• Existeixen barreres de sortida importants.

Una rivalitat elevada fa que el sector sigui poc atractiu.

2. Amenaça de Nous Entrants

L’amenaça de nous entrants analitza la facilitat amb què noves empreses poden entrar al sector. Si les barreres d’entrada són baixes (com ara poca inversió inicial, absència d’economies d’escala, poca diferenciació o escassa regulació), l’amenaça és alta. Una amenaça elevada de nous entrants fa que el sector sigui menys atractiu.

3. Amenaça de Productes Substitutius

L’amenaça de productes substitutius fa referència a l’existència de productes alternatius que poden satisfer la mateixa necessitat del client. Quan hi ha molts substitutius o aquests tenen un preu més baix, l’empresa té menys capacitat per fixar preus. Una elevada amenaça de substitutius fa que el sector sigui poc atractiu perquè limita els beneficis.

4. Poder de Negociació dels Proveïdors

El poder de negociació dels proveïdors analitza la capacitat dels proveïdors per imposar preus o condicions. Aquest poder és alt quan:

1. Els proveïdors estan concentrats.
2. No depenen del sector.
3. Ofereixen productes difícils de substituir.
4. Poden integrar-se verticalment cap endavant.

Un poder elevat dels proveïdors fa que el sector sigui menys atractiu perquè incrementa els costos i redueix la rendibilitat.

5. Poder de Negociació dels Clients

El poder de negociació dels clients mesura la capacitat dels clients per pressionar preus i condicions de venda. Quan els clients són sensibles al preu, poden canviar fàcilment de proveïdor, el producte està estandarditzat i els costos de canvi són baixos, el poder dels clients és alt. Un poder elevat dels clients fa que el sector sigui poc atractiu.

Indicadors de Creació de Valor i Rendiment

Els resultats indiquen que es crea valor quan la fórmula bàsica (X) és > 1. Això es tradueix en:

Rendibilitat i Creixement

• Rendibilitat de l'accionista (X) > Rendibilitat exigida (Ke), amb un VRCA positiu (+X).
• Una taxa de creixement del (X%) indica una elevada capacitat de creixement de l'empresa.
• Si els resultats són negatius (-), significa que s'ha creat menys valor que l'any anterior.

Mesures de Creació de Valor

Es defineixen diversos conceptes per avaluar la distribució del valor creat:

EPG (Eficiència Productiva Global)

EPG += L'empresa és més productiva l'any 1 que l'any 0, considerant inputs i outputs.

RProp (Retorn sobre la Propietat)

RProp = Poder de negociació de l'empresa davant proveïdors i clients, i la capacitat de retenir els seus propis beneficis.

RCl (Retenció del Client)

RCl = Els clients no tenen poder negociador i el valor creat és capturat per l'empresa.

RProv (Retenció del Proveïdor)

RProv = Els proveïdors tenen poder negociador i capten part del valor generat, incrementant els costos de l'empresa.

Epec (Eficiència per Canvis)

Epec = L'empresa capta valor gràcies a canvis en els preus i costos, indicant un poder negociador favorable.

EPT (+) (Eficiència Productiva Total)

EPT (+) = Generació important de guany d'eficiència, creació global de valor dins l'activitat productiva.