Anàlisi Comparativa: Tàpies (Creu i R) i Pollock (Número 1)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,78 KB
Antoni Tàpies: Anàlisi de l'obra "Creu i R"
Documentació General
- Títol: Creu i R
- Autor: Tàpies, Antoni
- Cronologia: 1975
- Estil: Informalisme matèric
- Tècnica: Mixta
- Suport: Fusta de contraplacat; 162.5 cm x 162.5 cm
- Localització actual: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
- Tema: Quadre matèric amb alguns dels signes habituals de l’artista.
Anàlisi Formal
Elements Plàstics i Cromatisme
És realitzada amb tècnica mixta i diversos materials: sorra, tela, pedres, pintura i llapis de grafit. Està mancada de perspectiva, tot i que les tires de tela superposades damunt de la creu atorguen una certa profunditat. Els elements matèrics, les pedretes escampades per la fusta i les tires de tela, li confereixen volum.
Quant al cromatisme, predominen els tons ocres, el negre i el blanc, amb petites aportacions de color vermell. La creu central, la paraula “gat” i la “R”, juntament amb una creu de la meitat inferior, han estat realitzades netejant de sorra la fusta de contraplacat que fa de suport de l’obra.
Composició i Estructura
Una creu gegant ocupa el centre. Una mica més avall, una “R” amb una altra creu al costat. Sobre la creu central es pot llegir la paraula “gat”, mentre dues tires de tela de grans proporcions semblen dibuixar dues creus interconnectades damunt d’una “R” acompanyada d’un gargot que recorda una creu amb forma d’aspa.
Els marges laterals i inferior semblen tallats de manera arbitrària, com si l’obra pogués continuar. A l’extrem superior, la superfície és plena de pedretes i sorra.
Estil: Informalisme Matèric i Signes
Tàpies fou un dels fundadors del grup barceloní Dau al Set, creat el 1948 i dedicat bàsicament al Surrealisme. Elimina els vestigis figuratius de la seva pintura i se submergeix en l’informalisme, sent considerat el primer pintor informalista espanyol.
Segons Cirlot, les qualitats de la seva pintura són:
- L’ús constant del grattage i la incisió com a mitjans per obtenir elements lineals i estructurals.
- La riquesa i l’originalitat de les textures.
- L’intens valor expressiu dels espais.
La seva paleta cromàtica ha oscil·lat entre el monocromatisme i el colorit neutre (grisos, negres, blancs i ocres) i un colorit més viu (vermells, taronges, roses, blaus i grocs). Es repeteixen una sèrie de signes i imatges que fan referència a la vida, la mort i la sexualitat. Els signes més habituals són figures geomètriques i signes gràfics com la creu, els nombres i les lletres. Tàpies utilitza materials ordinaris poc usuals en l’art (cordes, arròs, runa...), i ha estat considerat un dels precursors de l’Art Pobre o Arte Povera.
Interpretació i Significació
Contingut Simbòlic
Tàpies explicava la profusió de signes a la seva obra. Treballava d’una manera automàtica. Deia que fins que no li van preguntar els crítics, no s’havia preocupat a comprendre’s a si mateix. Quan col·locava un signe, una X, experimentava satisfacció, ja que veia que el quadre rebia una força determinada, i no sabia per què.
Les lletres les posava amb significacions:
- La A com a inici.
- La T com a estilització del crucificat.
- La creu com a lloc de trobada de coordenades.
- La A i la T juntes significaven la unió del seu nom i el seu cognom.
El símbol clau és la creu, un element constant en l’obra de Tàpies, que pot ser llatina, en aspa, en forma de T o grega. La “R” podria remetre al nom de la seva companya, per la sonoritat. La paraula “gat” fa referència a l’animal felí, ja que no és estranya la representació d’un gat en les obres de Tàpies.
Funció de l'Obra
Expressiva i simbòlica.
Jackson Pollock: Anàlisi de "Número 1" (1948)
Documentació General
- Títol: Número 1
- Autor: Pollock, Jackson
- Datació: 1948
- Estil: Expressionisme abstracte
- Escola: Americana
- Tècnica: Oli, esmalt i pintura
- Suport: Tela; 1,60 m x 2,59 m
- Localització actual: Museum of Contemporary Art, Los Angeles
Anàlisi Formal
Elements Plàstics i Tècnica del Dripping
Es tracta d’una tela on destaquen els colors grisos, definits amb esmalt, oli i pintura d’alumini (Titanlux, pintures comercials). Quant a la pinzellada, utilitza el dripping com a tècnica per pintar. L’expressivitat és notable pel gest amb el pinzell i la gestualitat del pintor. Pollock preferia pintar les grans dimensions directament al terra.
Composició: L'Horror Vacui i l'All Over
És una obra de dimensions enormes, amb una mesura que vol imitar un mur d'obra. La tela està totalment coberta de color, en una expressió estilística d'un absolut horror vacui que serà un element característic de l'obra de Pollock i d'altres membres de l'expressionisme abstracte.
Els colors són utilitzats directament tal com surten dels tubs. Pollock empra colors purs (vermell, blanc, negre), amb els quals forma línies que es corben sinuosament unes sobre les altres, mostrant un ritme paroxístic. No hi ha un motiu que centri la vista de l'espectador, sinó que aquest s'ha de limitar a passar la mirada per tota la superfície de la pintura. És una obra total que s'ha de gaudir íntegrament.
Aquest quadre és una imatge d'una intensitat gairebé apocalíptica gràcies a la rapidesa i a l'energia psíquica de la seva execució, que són palpables en el quadre. Per omplir la tela tria materials que li proporciona la indústria (vernís, esmalts), amb colors de qualitats tímbriques i potents. L'obra es realitza sense un pla previ i, «com el jazz, es construeix a la vegada que s'interpreta».
L'important és la immediatesa, l'acte de pintar més que el resultat final. La seva acció respon a un impuls lliure i automàtic, principi ja utilitzat pels surrealistes, i el resultat és un espai purament òptic i totalment cobert («all over»). La pintura és un vehicle d'expressió de sentiments, però no hi ha res a desxifrar.
Estil: Expressionisme Abstracte i Action Painting
Aquest corrent sorgeix amb la guerra. Se’l descriu com a violent, sorgit de la violència i de les bombes nuclears, però no només el context el justifica, sinó que també té influències anteriors. Aquest corrent també es coneix com a Pintura d’Acció (Action Painting).
Es diu Pintura d’Acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Pollock entra com en una mena d’estat hipnòtic, no es fixa en els colors. Sembla com si es buidés.
Interpretació i Funció
Contingut i Significació
Són un cúmul de taques i de línies que no volen significar res en concret, o si més no, no volen representar res de la realitat en concret. És el resultat de l’artista de treure els seus sentiments i pensaments de dins cap enfora.
El quadre no porta títol (o porta un número) perquè l’artista vol que sigui l’espectador qui creï el seu propi quadre. No hi ha un títol concret perquè espera que l’espectador vegi o senti alguna cosa.
Funció
La funció d’aquesta obra és la venda. A més, va tenir el suport d'una galerista (Peggy Guggenheim) que el va impulsar cap a l’èxit.