Anàlisi Comparativa de Pintures: Realisme a Expressionisme

La Vicaria - Marià Fortuny (1870)

Detalls de l'Obra

• Localització: MNAC, Barcelona
• Estil: Realisme
• Dimensions: 60 x 94 cm

Anàlisi Formal

Descripció: L’interior d’una vicaria, on uns nuvis i un grup de convidats signen un acte matrimonial. Altres persones esperen el seu torn i un encaputxat demana almoina.

Iconografia: Reflecteix el moment de la signatura dels documents que legalitzen la unió matrimonial. L’escena reuneix els elements que defineixen l’Espanya del segle XVIII.

Línia i Color: Predominen les tonalitats càlides per damunt de les fredes. Gran preocupació pels detalls decoratius. La llum es distribueix homogèniament per tota la superfície del quadre. El focus de llum està situat a la part superior esquerra de l’espectador.

Composició: Tres plànols. Perspectiva lineal, amb punt de fuga al matrimoni i concentració de gent a la dreta. L’acció principal transcorre lleugerament desplaçada cap a l’esquerra del quadre.

Material i Tècnica: Oli sobre fusta.

Interpretació

Context Històric: Després de les revolucions de 1848 a Europa, Espanya estava dividida en dos bàndols: liberals i carlins. França iniciava la construcció del seu imperi colonial.

Estil: El seu estil és realista, tot i que s’allunyava del realisme francès.

Autor: Marià Fortuny, nascut a Reus i mort a Roma, va ser un pintor, dibuixant i gravador català. Va tenir una vida curta.

Nit Estrellada - Vincent Van Gogh (1889)

Detalls de l'Obra

• Estil: Postimpressionisme
• Dimensions: 73,7 x 91,1 cm
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: MOMA, Nova York

Anàlisi Formal

Descripció: Un poble a la part de baix del quadre, amb un gran xiprer en primer pla a l’esquerra i, al fons, unes muntanyes. Les dues terceres parts superiors estan ocupades per un cel ple de formes circulars que representen la lluna i les estrelles. Paisatge nocturn.

Iconografia: El paisatge provençal de Saint-Rémy serveix a Van Gogh per expressar la seva lluita íntima, que acabarà amb el seu suïcidi. Expressa el seu estat d’ànim.

Línia i Color: Predomina el color, aplicat amb la pinzellada característica del pintor: corba i flamejant. La gamma cromàtica és de blaus i verds, contrastada amb els astres i els llums de les cases de color groc molt viu, taronja i blanc. Crea ritmes diferents: circulars, ondulats, tirabuixons, rectes, etc. Les estrelles aporten lluminositat.

Composició: Es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes, i el cel, ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical i el campanar de l’església.

Material i Tècnica: Oli sobre tela.

Interpretació

Context Històric: Regressió dels valors religiosos, que són discutits pels grans científics.

Estil: Postimpressionisme. Sorgit a França la darrera dècada del segle XIX. Art personal, relacionat amb l’impressionisme però posterior.

Autor: Vincent Van Gogh va néixer a Holanda el 30 de març de 1853 i va morir l’any 1890. Apassionat del color, per a ell era el vehicle més important per expressar les freqüents depressions i angoixes que patia.

El Crit - Edvard Munch (1893)

Detalls de l'Obra

• Estil: Expressionisme
• Material: Oli i tremp sobre cartró
• Dimensions: 91 x 73,5 cm
• Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo (existeixen unes 50 còpies)

Anàlisi Formal

Descripció: Un ésser humà en primer pla amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort. Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Tots els elements reflectits tenen formes sinuoses, igual que el personatge central. S’hi entreveu el fiord noruec i dues siluetes de vaixells.

Iconografia: Vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. Representa la por, la misèria del proletariat, la desesperació, etc. Tot el que és advers a la vida es representa en les seves obres.

Línia i Color: La pinzellada és ampla i, pel que fa al color, Munch va emprar tons agressius, irreals, que reforcen l’angoixa vital. Contrastos cromàtics extrems fets de colors purs revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada es redueix a colors primaris. Destaquen els vermells i grocs del cel.

Composició: L’eix central de la pintura és la figura, perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida. Manca de perspectiva, tot i que destaca la profunditat produïda per la barana del pont que creua.

Material i Tècnica: Oli i tremp sobre cartró.

Interpretació

Context Històric: El gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una deshumanització social. El règim governant era militarista i autoritari, fet que va crear un estat d’ànim tens i angoixant.

Estil: Expressionisme.

Autor: Nascut a Noruega el 1863 i mort a Oslo l’any 1944, Edvard Munch pertanyia a una família de classe mitjana. La seva mare i la seva germana van morir de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà també van morir quan encara era jove, i una altra germana seva tenia una malaltia mental. Tot això va fer que de ben aviat tingués una visió tràgica de la vida i es tornés una persona trista, solitària i torbada.

Els Jugadors de Cartes - Paul Cézanne (1890-1892)

Detalls de l'Obra

• Estil: Postimpressionisme
• Dimensions: 47 x 57 cm
• Material: Oli sobre tela
• Localització: Musée d’Orsay, París

Anàlisi Formal

Descripció: L’escena representa dos homes amb la roba quotidiana de l’època jugant a cartes, un joc típic entre les classes obreres. Es mostren concentrats, sense manifestar cap emoció. Els dos personatges són antagònics. El jugador de l’esquerra és el jardiner del pare de Cézanne; el de la dreta és desconegut.

Iconografia: Representa l'essencial: dos homes asseguts jugant a cartes.

Línia i Color: Prioritat al color per donar forma; hi predominen els colors càlids. Utilitza la forma dels objectes i no s’hi veu cap línia dibuixada. La pinzellada és ampla, neta i pura.

Composició: L’ampolla actua com a eix de simetria, lleugerament asimètrica. La composició recau en els objectes damunt de la taula, bàsicament on es desenvolupa l’acció.

Interpretació

Context Històric: Segona meitat del segle XIX, amb l'inici d'un nou procés d’industrialització i l'imperialisme.

Estil: Postimpressionisme. Estil de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Autor: Paul Cézanne, nascut l’any 1839, és considerat un dels millors pintors moderns. Per a ell, la pintura havia de rebutjar la imitació.