Anàlisi Comparativa d'Obres Clau de l'Art Clàssic i Romà

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Dimoni)

Fitxa Tècnica

• Nom: Aqüeducte de les Ferreres, també conegut com el Pont del Dimoni.
• Tipus d'obra: Enginyeria civil (aqüeducte).
• Estil: Arquitectura romana.
• Cronologia: Segle I d.C. (època de l'emperador August).
• Autor: Desconegut.
• Promotor: Administració romana de Tàrraco.
• Ubicació: Tarragona (al Barranc dels Arcs).

Context i Funció

Es va construir per abastir d'aigua la ciutat romana de Tàrraco durant una fase d'expansió urbana. Va estar en ús fins a l'Edat Mitjana.

Característiques Tècniques

Funció: Transportar aigua des del riu Francolí (a 15 km) fins a la ciutat de Tàrraco.

• Llargada: 217 metres.
• Alçada màxima: 27 metres (sense comptar el canal superior, que està perdut).

Estructura Arquitectònica

Té dos nivells d'arcades superposades.

• Nombre d'arcs: 11 arcs al pis inferior i 25 al superior.
• Mides dels arcs: Amplada (llum) de 6,30 m, alçada de 5,70 m i gruix de 1,86 m. Estan separats per 8 m.

Materials i Tècnica Constructiva

• Estructura del pont: Feta amb opus quadratum. Blocs de pedra regulars tallats i col·locats en sec, sense morter.
• Canal de l'aigua (specus): Fet amb opus signinum, un morter impermeable de calç i trossos de ceràmica.
• Procedència de la pedra: D'una pedrera propera anomenada "Coves de la Pedrera".

Significat

És una obra mestra de l'enginyeria romana, un testimoni excepcional de la seva capacitat per adaptar-se al terreny i garantir el subministrament d'aigua a les ciutats. És el símbol monumental més conegut de Tarragona romana.

Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

• Nom: Altar de Zeus.
• Tipus d'obra: Arquitectura + escultura (altar monumental).
• Estil: Grec hel·lenístic (Escola de Pèrgam).
• Cronologia: 180-160 a.C.
• Autor: Desconegut (obra col·lectiva de l'Escola de Pèrgam).
• Promotor: Rei Èumenes II (Dinastia Atàlida).
• Ubicació Original: Acròpoli de Pèrgam (Turquia).
• Ubicació Actual: Pergamonmuseum de Berlín (traslladat peça a peça el 1930).

Context i Característiques

Es construeix per commemorar les victòries militars del regne de Pèrgam sobre els gàlates (poble celta).

Estructura Arquitectònica

• Gran pòdium massís (7 m d'alçada) amb una escala monumental a l'accés.
• Planta pràcticament quadrada (36,44 m x 34,29 m).
• Columnata jònica en forma de "U" que envolta un pati interior.
• Sistema constructiu arquitravat (línies rectes).

Elements Decoratius Escultòrics

El més destacat és el fris exterior, que representa la Gigantomàquia (lluita dels déus contra els gegants).

• Tema: La lluita dels déus (l'ordre) contra els gegants (el caos).
• Mides: 120 m de llargada × 2,3 m d'alçada (relleu molt alt).
• Estil hel·lenístic: Dramatisme extrem, moviment exagerat, expressions de patiment i fúria, vestits agitats, composicions diagonals.

Fris Interior

Representa la Història de Tèlef, el mític fundador de Pèrgam. Innova en incloure paisatge i perspectiva.

Funció i Significat

Funció religiosa: Altar per al culte i sacrificis dedicat a Zeus.

Funció política/propagandística: Exaltar la dinastia Atàlida, vinculant-la amb els déus i legitimant el seu poder. Celebra la victòria sobre els gàlates, presentada com una nova Gigantomàquia.

August de Prima Porta

Fitxa Tècnica

• Nom: August de Prima Porta.
• Tipus d'obra: Escultura exempta (retrat imperial).
• Estil: Romà imperial (fusió de realisme romà i idealisme grec).
• Cronologia: c. 20 a.C. (còpia en marbre d'un original en bronze del 14 d.C.).
• Autor: Desconegut.
• Promotor: Senat de Roma (probablement Livia).
• Ubicació Actual: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà.

Context i Propaganda

Obra propagandística per consolidar el poder d'August després de la guerra civil, simbolitzant la Restauració de la República.

Característiques Formals

Retrat de cos sencer (thoracatus), en actitud d'arengar les tropes (adlocutio).

• Postura: Contrapposto clar. Braç dret aixecat (gest de comandament).
• Tractament del retrat: Idealització del rostre (no realista de la seva edat), cabells arrissats característics. Expressió serena i digna.

Iconografia de la Cuirassa (Missatge Propagandístic)

La cuirassa és narrativa i transmet els èxits militars i la pau:

1. Escena Central: Un guerrer part lliura les àguiles romanes capturades (recuperació de l'honor).
2. Costats: Mart (déu de la guerra) i la Lloba Capitolina (orígens de Roma).
3. Provinces Sotmeses: Hispània i la Gàl·lia, rendint armes.
4. Divinitats Protectores: Apol·lo i Diana (amb qui August s'identifica).
5. Cosmologia: Caelus (cel) a dalt i Tellus (terra) a baix, amb una cornucòpia (abundància).

Simbolisme

Dofí amb Eros als peus: Recorda l'origen diví d'August (descendent de Venus per la gens Júlia).

Funció

Peça de propaganda política destinada a difondre la imatge d'August com a cap militar victoriós i pacificador.

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Nom: Laocoont i els seus fills (o Laocoont).
• Tipus d'obra: Escultura exempta (grup escultòric).
• Estil: Grec hel·lenístic (Escola de Rodes).
• Cronologia: Segle III-II a.C. (original en bronze); còpia romana en marbre del segle I d.C.
• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (pare i fills).
• Ubicació Actual: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà.

Context i Estil

Obra paradigmàtica de l'hel·lenisme, que busca l'emoció, el drama i el moviment extrem, allunyant-se de la serenitat clàssica.

Característiques Formals (El més important)

• Composició: Grup piramidal/triangular format per tres figures.
• Dinamisme: Línia diagonal dominant que accentua el moviment.
• Pathos: Representació del dramatisme i patiment extrem. Musculatura en tensió absoluta, cossos contorçats en una lluita impotent.
• Tema: El moment de l'atac mortal de les serps, pres del mite de la Guerra de Troia.
• Material: Còpia romana en marbre (original perdut en bronze).

Funció i Significat

Funció: Decorava una residència d'elit (la Domus Aurea de Neró), mostrant el gust pels temes dramàtics.

Significat: És l'obra més famosa i representativa de l'Escola de Rodes (hel·lenisme dramàtic i monumental). Simbolitza l'home hel·lenístic enfrontant-se a un destí tràgic i ineludible.

Kore del Pèplum

Fitxa Tècnica

• Títol: Kore del Pèplum.
• Autor: Desconegut.
• Cronologia: c. 500 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta (estàtica).
• Material: Marbre de Paros (policromat originalment).
• Mides: 1,20 m.
• Estil: Grec Arcaic.
• Localització: Museu de l'Acròpolis, Atenes.

Característiques

• Actitud: Frontalitat i rigidesa (actitud hieràtica).
• Simetria: Eix central que divideix el cos.
• Vestit: El pèplum és rígid amb plecs geomètrics verticals.
• Somriure Arcaic: Estereotipat, intemporal.
• Membres: Braços units al cos (dret enganxat, esquerre estès oferint).

Funció

Votiva o funerària. Representa una donzella (kore), probablement una sacerdotessa o una ofrena a una divinitat, dipositada a l'Acròpolis com a ofrena religiosa.

Dorífor de Polícle

Fitxa Tècnica

• Títol: Dorífor (Portador de Llança).
• Autor: Polícle.
• Cronologia: c. 430 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Material: Còpia romana en marbre (original en bronze perdut).
• Mides: 2,12 m.
• Estil: Grec Clàssic.
• Localització: Museu Arqueològic Nacional, Nàpols.

Característiques

• Contrapposto Perfecte: Pes sobre cama dreta, esquerra relaxada.
• Cànon de Proporcions: Alçada = 7 caps. Harmonia i equilibri matemàtic.
• Idealització: Idealització anatòmica (la bellesa física com a reflex de l'ètica).
• Naturalisme: Contingut (moviment potencial, no explosiu).

Funció

Exaltació de l'ideal humà. És l'encarnació escultòrica del cànon de bellesa i harmonia grec, representant l'atleta/guerrer perfecte en equilibri entre força física (areté) i intel·ligència.

Hermes amb Dionís Infant de Praxíteles

Fitxa Tècnica

• Títol: Hermes amb Dionís Infant.
• Autor: Praxíteles.
• Cronologia: c. 350-330 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Material: Marbre.
• Mides: 2,13 m.
• Estil: Grec Clàssic (Postclàssic, transició a Hel·lenisme).
• Localització: Museu Arqueològic d'Olímpia.

Característiques

• Contrapposto Exagerat: La famosa "corba praxiteliana".
• Tractament: Sensual i suau de la pell i la musculatura.
• Humanització dels Déus: Actitud relaxada, tendresa amb el nen. Expressió de dolça malenconia.
• Acabat: Superfícies llises i polides, evitant línies aspres.

Funció

Religiosa i decorativa. Mostra els déus en un moment íntim i quotidià, trencant amb la rigidesa anterior.