Anàlisi Comparativa: Neoclassicisme, Realisme i Impressionisme

Édouard Manet: Déjeuner sur l’herbe (1863)

Museu d'Orsay, París

Context històric i cultural de l'obra de Manet

Pintada el 1863, en un moment en què el Realisme i l'Impressionisme estaven emergint, Déjeuner sur l'herbe va causar un gran escàndol pel seu tractament directe i modern de temes com la sexualitat i la classe social, trencant amb les convencions acadèmiques.

Anàlisi Formal (Estil Neoclàssic)

Nota: Les característiques formals i la funció descrites a continuació corresponen a l'estil Neoclàssic, sovint contrastat amb l'obra de Manet.

Característiques formals i estil artístic

• Composició: Simetria i ordre geomètric. Figures disposades en un triangle central, amb fons arquitectònic clàssic.
• Llum i color: Colors freds i ombres marcades per destacar el dramatisme.
• Perspectiva: Profunditat creada mitjançant arcs i línies de fuga cap al centre de l’escena.
• Tractament de la figura humana: Figures idealitzades i musculoses, inspirades en l’escultura clàssica.
• Estil: Neoclàssic, basat en la sobrietat i el retorn als valors clàssics.

Funció de l’obra en el seu temps

• Propaganda política i exaltació del deure cívic i patriòtic.
• Inspiració per als valors revolucionaris francesos.
• Exaltació de l’heroisme i el sacrifici per la pàtria.

Obres representatives del mateix estil

• La mort de Sòcrates (1787, Jacques-Louis David)
  • Semblances: Mateix autor i estil, figures idealitzades i ús de colors sobris.
  • Diferències: Temàtica filosòfica en comptes d'històrica.
• Psique reanimada pel petó de Cupido (1787, Antonio Canova)
  • Semblances: Inspiració en l’art clàssic i perfecció formal.
  • Diferències: Escultura de temàtica mitològica, amb més dinamisme i delicadesa.

Claude Monet: Impressió, sol ixent (1872)

Museu Marmottan Monet, París

Context històric i cultural

Impressió, sol ixent va ser creada el 1872, un moment de gran experimentació en la pintura. Monet va formar part del moviment impressionista, que es va centrar a capturar l'atmosfera i la llum natural d'una escena en lloc de crear una representació exacta i detallada.

Característiques formals i estil artístic

• Composició: Port del Havre amb sol naixent. Escena difuminada, prioritat a la impressió visual.
• Color i llum: Pincellades ràpides i soltes. Contrast entre tons freds (blau, gris) i càlids (taronja del sol).
• Perspectiva: Atmosfera boirosa, sense contorns clars.
• Estil: Impressionisme (captura d’un instant).

Funció de l’obra en el seu temps

• Capturar la llum i l’atmosfera d’un moment efímer.
• Representació de la modernitat: el port com a símbol del canvi.
• Rebuig de les normes acadèmiques en favor de la percepció subjectiva.

Obres representatives del mateix estil (Impressionisme)

La Gare Saint-Lazare (1877, Claude Monet)

• Representa un instant efímer amb una atmosfera boirosa.
• Pinzellades soltes i ràpides per captar la llum i el moviment.
• Temàtica centrada en la modernitat i el progrés.
• Colors més apagats en comparació amb Impressió, sol ixent.
• Més estructures arquitectòniques i figures humanes.

Bal du moulin de la Galette (1876, Pierre-Auguste Renoir)

• Captura un moment quotidià amb llum natural canviant.
• Pinzellada solta i ús de colors vius per transmetre alegria i moviment.
• Representació d’una escena real des d’una percepció subjectiva.
• Escena social amb moltes figures humanes, a diferència del paisatge marítim de Impressió, sol ixent.
• Paleta de colors més càlida, amb tons rosats i daurats.
• Mostra interacció i dinamisme humà, mentre que Impressió, sol ixent és més introspectiva i tranquil·la.

Principals Moviments Artístics (Segles XVIII-XX)

Neoclassicisme (Segle XVIII - Inicis del XIX)

• Inspiració en l’art clàssic de Grècia i Roma.
• Equilibri, proporció i harmonia en la composició.
• Colors nets i contorns ben definits.
• Temàtiques històriques, mitològiques i morals.
• Rebuig de l’excés decoratiu del Barroc i Rococó.
• Exemples: El jurament dels Horacis (David), La mort de Sòcrates (David).

Romanticisme (Finals del XVIII - Mitjan XIX)

• Expressió dels sentiments, la passió i la subjectivitat.
• Temes dramàtics, històrics, exòtics o sobrenaturals.
• Colors intensos i pinzellada lliure.
• Predomini del moviment i del contrast lumínic.
• Interès per la naturalesa salvatge i la grandesa de l’individu.
• Exemples: La llibertat guiant el poble (Delacroix), El rai de la Medusa (Géricault).

Realisme (Mitjan Segle XIX)

• Representació fidel de la realitat quotidiana.
• Temes socials, vida rural i treballadors.
• Rebuig del Romanticisme i l’idealisme.
• Colors neutres i composicions sòbries.
• Interès per la veritat i l’objectivitat.
• Exemples: L'enterrament a Ornans (Courbet), Les espigoladores (Millet).

Impressionisme (Finals del Segle XIX)

• Captura de la llum i els instants efímers.
• Pincellada solta i colors purs sense contorns definits.
• Temes quotidians, paisatges i escenes urbanes.
• Importància de l’atmosfera i els efectes lumínics.
• Pintura a l’aire lliure (plein air).
• Exemples: Impressió, sol ixent (Monet), Ball al Moulin de la Galette (Renoir).

Modernisme (Finals del XIX - Inicis del XX)

• Inspiració en la natura i formes orgàniques.
• Ús de línies corbes i decoració exuberant.
• Materials innovadors: ferro, vidre, ceràmica.
• Arquitectura amb funcionalitat i estètica combinades.
• Recerca de l’originalitat i el simbolisme.
• Exemples: Casa Milà (Gaudí), Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner).