Anàlisi comparativa de "El Jurament dels Horacis" i "El 3 de maig de 1808"

El Jurament dels Horacis

Dades bàsiques

• Autor: Jacques-Louis David (París 1748-Brussel·les 1825)
• Cronologia: 1784-85
• Material: Oli sobre tela
• Mides: 330cm x 425cm
• Ubicació original: Encàrrec del senyor d'Angivillier per al rei Lluís XVI. Va ser presentada al Saló del 1785
• Ubicació actual: Musée du Louvre, París

Biografia de Jacques-Louis David

Després de formar-se al costat de figures del rococó, Boucher i Greuze, va ser becat per estudiar a Roma, on va rebre la influència de l'estètica clàssica. De tornada a París, va participar en la política com a diputat i amb quadres compromesos fins que Napoleó el va nomenar pintor imperial, i va elaborar quadres de grans dimensions i grandiloqüents. Amb la caiguda de Napoleó, s'exilia a Bèlgica.

Descripció formal

• Iconografia: Durant l'època de la Roma llegendària, la ciutat de l'Alba Longa pretenia imposar-se a la zona del Laci. Per no provocar una guerra, s'arriba a l'acord que tres germans de les famílies més importants de cada ciutat lluitarien contra els altres i la victòria donaria el domini de la seva ciutat. Es van enfrontar els germans Horacis, de Roma, contra els Curiacis d'Alba Longa. L'escena recull el moment en què els tres germans fan el jurament de defensar Roma davant el seu pare i de les dones de la família. Victòria final dels Horacis. Camil·la, enamorada d'un dels germans Curiacis.
• Funció: Cívica i estètica
• Composició: Tancada i simètrica. Pare, espases i l'arc al centre de la composició. Els tres grups (pare, germans, dones) presenten una composició triangular superficial.
• Línies compositives: Diagonals rítmiques que formen les composicions triangulars.
• Recursos tècnics: Domini de la línia per damunt del color. Color intens i simbòlic. Vermell túnica pare: passió i sang. Perspectiva molt marcada gràcies a la cambra i les rajoles. Llum des de dalt esquerra, intenta crear un petit clarobscur.

Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: Aquesta obra es considera la primera pintura neoclàssica. A diferència del rococó, presenta claredat compositiva i un intent de buscar la bellesa física i moral dels protagonistes. Les figures són com escultures, per això el dibuix domina per damunt del color i els colors són purs.
• Relació entre forma i funció: Exaltació del passat per exaltar el present es posa de manifest en el quadre que busca l'exaltació d'uns valors cívics.
• Iconologia: Enmig d'un ambient il·lustrat que desemboca en la Revolució Francesa, David va voler enfrontar l'ètica dels germans Horacis amb el páthos de les dones de la família, abatudes i desconsolades davant d'un enfrontament que comportarà pèrdues sentimentals sigui quin sigui el resultat. Fa una exaltació del sacrifici personal i familiar pel bé de la comunitat i de defensa dels valors comuns.
• Relació època i obra: La situació a l'Antic Règim era molt inestable i l'aristocràcia i la burgesia il·lustrades proposaven un canvi radical. Rousseau, Montesquieu, Voltaire van intentar modificar la situació mitjançant la cultura i l'ensenyament. Per això van cercar els models que havien de servir de pauta en la història i en els ideals clàssics.

Transcendència de l'obra

Trenca amb la tradició del rococó i inaugura l'època contemporània. Representa una tornada als models més clàssics, però amb un interès per l'antiguitat clàssica com a element comunitari i individual. L'obra de David va seguir una evolució cap a un academicisme buit de continguts i de força que les acadèmies artístiques van anar adoptant com a art modèlic.

El 3 de maig de 1808

Dades bàsiques

• Autor: Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746 - Burdeus, 1828)
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 266 x 345 cm
• Estil: Neoclassicisme-Romanticisme
• Tema: Històric-al·legòric
• Localització: Museo del Prado (Madrid)

Biografia de Francisco de Goya

Pintor i gravador. Aprèn l'ofici a Saragossa i el 1770 viatja a Itàlia i adquireix l'estètica neoclàssica. Torna a Espanya, a Madrid, sota la tutela del pintor Francisco Bayeu. Ingressa a la Reial Fàbrica de Tapissos el 1775, s'introdueix als cercles aristocràtics de Madrid i el rei Carles IV el nomena pintor de cambra. L'ambigua posició de Goya durant la Guerra del Francès va fer que perdés els seus privilegis. L'any 1824 es refugia a Bordeus, on mor.

Descripció formal

La composició està formada per tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l'esquerra, un conjunt de persones, mortes i altres en el moment abans de l'execució, i un altre que espera amb por. A la dreta, soldats arrenglerats en diagonal. La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l'esquerra i deixa en l'ombra els soldats. La composició s'articula en relació a la figura que està amb els braços oberts. Una línia de l'horitzó alta que potencia el realisme del tema representat.

Destaca l'expressivitat dels personatges i una descripció d'actituds: por, horror, resignació, heroisme... Els soldats francesos semblen figures, no homes, que representen la repressió.

S'ubica l'escena a Madrid. La gamma cromàtica reduïda (ocre, negre, blanc, groc, vermell) potencia el dramatisme de l'escena. Unes pinzellades llargues i obertes accentuen l'expressivitat del conjunt. Llum i color creen gran profunditat i els grups de personatges s'organitzen en línies diagonals.

Temàtica, significat i funció

El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat, Goya escriu al cardenal Lluís de Borbó per oferir-se a pintar-ho. L'acció es situa a la muntanya del Príncipe Pío, des d'on és visible el Cuartel del Conde Duque, arquitectura al fons de la composició.

Destaca una dona i un frare, que donen versemblança a l'escena, ja que va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila i les dones s'havien afegit a la lluita, sent víctimes.

Iconografia: La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús i els colors groc i blanc simbolitzen l'església i la llum, metàfora de Déu.

S'acosta més a una funció de denúncia de la guerra i de l'invasor francès i s'afegeix la representació dels que lluiten per la llibertat (idea i imatge).

No se sap quina va ser la seva funció, si com a decoració d'un arc de triomf en honor al retorn de Ferran VII o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.

Influències

Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca. Goya, en quadres posteriors, utilitza la mateixa expressió com ho havien fet Ribera i Tiepolo en les representacions del martiri de Sant Bartomeu.

La influència d'aquest quadre és evident en L'execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivell conceptual (l'horror de la guerra) es relaciona amb el Guernica de Picasso.