Anàlisi Comparativa: Església de San Lorenzo i Tempietto de San Pietro in Montorio

Església de San Lorenzo (Florència)

Dades Generals

• Arquitecte: Filippo Brunelleschi (1377-1446)
• Cronologia: 1421-1470
• Localització: Florència
• Estil: Renaixement (Quattrocento)
• Materials: Pedra
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

L'Autor: Filippo Brunelleschi

Brunelleschi va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. Va competir amb Ghiberti per esculpir les dues portes del Baptisteri del Duomo de Florència. Sembla que va treballar a Roma amb el seu amic Donatello. Els seus coneixements comprenien des de les matemàtiques i l’enginyeria fins a l’estudi dels monuments antics. Va fer les primeres proves amb la perspectiva en el camp del dibuix.

Característiques Constructives (CH)

Feta entre 1421 i 1470, fou encarregada pels Medicis i acabada per Antonio Manetti a partir de 1446. Es va voler recuperar el model de les antigues basíliques cristianes:

• Planta de creu llatina.
• Capelles adossades als costats.
• Tres naus longitudinals i sostre pla.
• Arcs de mig punt.
• Capitells compostos amb fragments d’entaulaments clàssics.
• Al centre del creuer hi ha una cúpula.

Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi, tal com es veu en el seu espai interior.

Anàlisi Formal (AF)

Elements de Suport i Suportats

Murs i columnes suporten l’edifici. Les columnes són d’ordre corinti, amb uns originals capitells que es perllonguen amb fragments d’entaulament, formats per arquitrau, fris i cornisa.

Les columnes suporten arcs de mig punt, que ajuden a sostenir el cos de finestres superiors i la coberta plana de la nau central. Les naus laterals es cobreixen amb voltes de quatre punts o bufades, suportades en les arcades de la nau central i en els murs laterals. Aquests tenen un seguit de capelles obertes per arcs de mig punt que acaben en pilastres, també corínties, laterals.

Espai Interior i Exterior

Interior: La porta principal d’entrada i els capitells corintis amb el fragment d’entaulament.

Exterior: Aquest és bastant pobre, sobretot la façana, on mai es va col·locar el revestiment de marbre que havia previst l’arquitecte. L’harmonia del conjunt és perfecta, i es pot veure les diferents alçades de les naus i les capelles laterals. A la part posterior, una cúpula lleugerament ogival corona el creuer.

Està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt: l’altar. El sostre de la nau central és pla i està format per cassetons quadrats amb una flor al centre. La planta és de creu llatina, inspirada en les basíliques antigues però més allargada. Les columnes corínties tenen el fust llis i són de color gris fosc.

Interpretació

L’ordenació regular de l’espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per delimitar les naus fan que predomini clarament l’horitzontalitat sobre la verticalitat. Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar l’horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva.

La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l’estuc blanc, significa que Brunelleschi volia centrar l’atenció en la seva obra arquitectònica, prescindint d’ornaments i elements que amaguessin o deixessin l’estructura en un lloc secundari.

Funció i Models

• Funció: Clarament religiosa o litúrgica.
• Models i Influències (MiF): Reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i les paleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formes cúbiques, els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspirada en l’antiguitat i l’art bizantí. Un altre exemple és el pòrtic de l’Hospital dels Innocents.

Se la considera la primera església plenament renaixentista en la qual es va tenir en compte la mesura de l’home. A partir de Brunelleschi, tots els arquitectes del Renaixement cercarien les mateixes formes.

San Pietro in Montorio (Tempietto) - Roma

Dades Generals

• Autor: Bramante, Donato (1444-1514)
• Cronologia: 1502
• Localització: Roma
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Materials: Pedra, marbre (base i capitells de les columnes) i granit (el fust de les columnes)
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i el cilindre central)

L'Autor: Donato Bramante

(Urbino 1444 - Roma 1514). Primera gran figura amb la qual comença el segle XVI en l’àmbit arquitectònic. Fou també pintor. Les primeres obres les va fer a Llombardia, i després a Milà. La seva aportació va ser determinant per a la nova concepció de l’arquitectura; aconsegueix la plenitud clàssica que s’endevinava en el segle anterior (Quattrocento).

L’arquitectura del Cinquecento representa el triomf definitiu de la monumentalitat, l’elegància, la mesura constructiva, la proporció exquisida, la centralització dels espais i símbol còsmic i perfecta coronació dels edificis.

Context Històric (CH)

Roma es converteix en el centre de l’art a Itàlia sota el mecenatge dels papes. En ascendir Juli II, va demanar a tots els grans artistes contemporanis de l’època el projecte d’una església que estigués més acord amb els nous temps: llavors contracta Miquel Àngel, Bramante i Rafael entre d’altres per a la construcció de Sant Pere de Roma.

Durant aquest període daurat del Renaixement al Cinquecento, aquest tempietto va ser finançat pels Reis Catòlics per commemorar el martiri de Sant Pere. El temple simbolitza la fundació de l’Església.

Anàlisi Formal (AF)

Elements de Suport i Suportats

Llanterna, cúpula de mitja esfera, entaulament amb tambor (arquitrau, fris i cornisa), mur circular de 16 columnes (la cel·la) envoltat d’ordre toscà per pilastres adossades, i sòcol o basament esglaonat.

Espai Interior i Exterior

Interior: La planta és circular i s’alça sobre una cripta on se suposa que s’erigí la creu en què fou crucificat Sant Pere. Les dimensions reduïdes (4,50 m) de la cel·la només permeten celebrar-hi cerimònies íntimes.

Exterior: Un edifici amb planta circular no era nou. La característica principal d’aquesta obra és que va ser el primer edifici renaixentista en el qual la cel·la està envoltada a la manera clàssica per columnes amb arquitrau. El peristil s’enlaira damunt d’un basament esglaonat, format per tres graons que envolten tot l’edifici.

Hi ha un curt podi al qual s’hi accedeix per tres petits graons situats en quatre costats simètrics. Sobre les columnes hi ha l’entaulament; el fris del qual està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere. Té en total 48 mètopes separades pels corresponents tríglifs.

Consta de 2 pisos; tant al de baix com al de dalt, als murs s’hi alternen les fornícules, portes i els finestrals, amb la interposició de pilastres. Petxina semicircular situada sobre la fornícula.

Entorn i Integració Urbanística

Primer es volia emmarcar l’edifici en un pati circular, per potenciar la monumentalitat del llenguatge clàssic. Al final, el temple va quedar dins del claustre rectangular del monestir de San Pietro.

Interpretació i Funció

• Interpretació: Va ser finançat pels Reis Catòlics per donar gràcies per la conquesta de Granada i per commemorar el martiri de sant Pere, i simbolitza la fundació de l’Església. Per aquest motiu es va alçar al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat sant Pere. A les mètopes hi ha imatges dels instruments de la passió de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana que redunden en el valor al·legòric d’aquesta obra.
• Funció: El seu significat és simbolitzar la condició de l’apòstol Pere com a Primer Pontífex i fonament de l’Església, i la seva funció és commemorativa i religiosa.

Iconografia

La forma circular representa el món, la realitat del Cosmos, la nova Jerusalem. És la primera vegada que un entaulament disposa de mètopes amb litúrgia cristiana (els càlices i la patena).

• 1er cos (templet): la cripta = 1a església romana de les catacumbes.
• 2n cos (la capella): església militant.
• 3er cos (la cúpula): església triomfant, la glòria del cel.

Models i Influències (MiF)

Bramante recuperà la tipologia de temple circular o thólos iniciat a Grècia i reformat a Roma. El Temple de Vesta i el Panteó romà van ser els dos màxims referents d’aquesta obra.