Anàlisi Comparativa de Contextos Històrics i Models Educatius en Ciències Socials

Contextos Històrics i Culturals

Antic Egipte

• La por a desobeir la Maat.
• El paper fonamental del Riu Nil i el seu cicle agrícola.
• Possibilitat de posseir propietats i dirigir negocis.
• La figura del faraó de l'Antic Egipte.
• Relació amb l'Art Déco (Nota: Aquesta associació sembla fora de context històric, però es manté segons l'original).
• Diferenciació entre Alt Egipte i Baix Egipte.

Roma: L'Època Imperial (Gladiador)

• La Dinastia Antonina i l'època coneguda com a Pax Romana.
• El poder absolut del Cèsar (Imperi).
• Objectius: Reforçar l'autoritat del Cèsar i mantenir el poble content.
• L'esclavatge constituïa la base de la mà d'obra de l'Imperi.
• La figura de l’emperador va guanyar protagonisme.

Joc de Trons: Feudalisme Medieval

• Sistema basat en el qual els senyors feudals donaven terres als vassalls.
• La influència depenia sobretot del llinatge.
• Relacions basades en una xarxa de relacions personals.
• Organització en petits feus i dominis.

Robin Hood: L'Edat Mitjana

• Jerarquia social: Rei, noblesa, clergat, cavallers, camperols i serfs.
• Robin Hood trenca la jerarquia, posant pobres i nobles al mateix nivell.
• Les expedicions militars impulsades pels cristians per recuperar Terra Santa.
• Sistema basat en la terra, amb dependència senyor-vassall i pagesia amb rendes i obligacions.
• Intensificació de la pressió sobre les economies de subsistència, alimentant conflictes i episodis de rebel·lió col·lectiva.

Franquisme i Segona Guerra Mundial (Schindler)

Franquisme

• La signatura del Concordat amb el Vaticà i els acords amb els Estats Units (1953).
• Autarquia econòmica i control estatal dels preus i salaris.
• Fomentar valors de submissió.
• Va coexistir un art oficial, al servei del règim.
• Reconeixement parcial de les identitats culturals.

Schindler

• Objectiu: Exterminar.
• Imposar la supremacia racial.
• La divisió d'Alemanya.
• L’aïllament internacional.

Patrimoni Arquitectònic Català

Santa Maria del Mar

• El canvi de tonalitat de la pedra.
• Evolució d’un temple construït.
• La presència de tres naus.

Monestir de Pedralbes

• Va ser fundat el 1327 per la reina Elisenda.
• El claustre de tres plantes.
• Ha passat de ser un espai religiós.

Catedral de Barcelona

• La combinació de continuïtat religiosa.
• La presència de les tretze oques.
• A través del patrocini de capelles.

Mercat de la Boqueria

• Cronologia: 1200-1500.
• Etimologia: “boc” (mascle de la cabra).
• Ubicació: Rambla de les flors.

Parc Güell

• Ús del trencadís.
• Increment de la pressió veïnal.
• La Sala Hipòstila.

Sagrada Família

• La centralitat de Crist en relació.
• La Façana del Naixement.
• La natura i les formes orgàniques.

Models Pedagògics i Sortides Didàctiques

Les Sortides (Segons Benejam)

Benejam identifica 3 objectius principals per a les sortides escolars:

1) La socialització dels infants

La finalitat és facilitar la convivència, el coneixement entre els alumnes i amb els professors (especialment a l'inici del curs).

2) Les sortides per a l'aprenentatge per descobriment directe

Es basa en la idea que les persones aprenen per maduració, a través de les seves pròpies accions i en contacte directe i sense mediació amb la realitat. Es tracta de proposar als infants problemes o casos d’interès perquè ells hagin de buscar la resposta.

3) Les sortides com a recursos didàctics

El que es busca és l’equilibri entre el pensament de l’alumne i el rigor del coneixement. Interès per l'experiència i l’observació. La mestra ha d’intervenir en el procés per guiar l'experiència, corregir la percepció i estructurar el coneixement.

Comparativa de Models Educatius

Model Tradicional

• Objectiu: Ensenyar per adoctrinar. Finalitats: formar “bons ciutadans”.
• Coneixement: Concepció positiva (la ciència és objectiva).
• Professorat: Transmet el coneixement científic.
• Alumnat: Receptors passius.
• Ensenyament: Transmissiu.
• Aprenentatge: Memorístic i reproductiu.
• Recursos utilitzats: Llibre de text, apunts.
• Organització de l’aula: Treball individual.

Model Actiu

Es potencien més els aspectes metodològics que no pas els curriculars. Preferència al millorament de l’alumne com a ésser moral i per a la formació del seu caràcter i criteri propi.

• Finalitats: Aconseguir la felicitat i la motivació dels estudiants.
• Coneixement: Concepció humanista (coneixement és una interpretació).
• Professorat: Ajuda, guia, motiva....
• Alumnat: És el centre del fet educatiu.
• Ensenyament i aprenentatge: Actiu, potencia l’autonomia a través de la interacció amb els iguals i amb el medi.
• Recursos: Sortides, treballs de camp...
• Organització de l’aula: Treballs en grup.

Model Crític

Es dona molta importància a comparar respostes, buscar el més enllà del punt descriptiu. Busca que els alumnes reflexionin, pensin el perquè sí i el perquè no, que ho justifiquin i busquin alternatives.

• Finalitats: Formació d’un pensament crític, reflexiu i compromès en la millora de la societat.
• Coneixement: Concepció social crítica (el coneixement és una interpretació del món condicionada per la ideologia i els interessos dominants en cada moment → admet el dubte, la crítica i la formulació de propostes alternatives).
• Professorat i alumnat: Tots dos tenen un paper actiu i compromès.
• Ensenyament: Per a la presa de decisions i la resolució de problemes.
• Aprenentatge: Per descobriment guiat.
• Organització de l’aula: Treball cooperatiu.

L'Actualitat a l'Escola

Se’ls ha d'ensenyar actualitat perquè els ciutadans i ciutadanes més informats estan més capacitats per interpretar la realitat i per prendre decisions i intervenir en la vida política i social. La informació promou interès, desperta la sensibilitat i crida a la participació.

L'Actualitat com a pretext

Determinats aspectes de l'actualitat són conseqüències de situacions que tenen els seus orígens en el passat.

Comprendre i explicar l'actualitat

Molts aspectes de l'actualitat tenen interès per ells mateixos i necessiten ser compresos i explicats en el context en què s’han produït.

L'Actualitat com a comparació

Utilitzar l'actualitat com a punt de referència per comparar amb el passat o amb una mateixa situació a altres parts del món.

L'Actualitat com a problema

La problematització de l'actualitat -preguntar-se el perquè de les coses- ens converteix en ciutadans que van més enllà d'allò que sembla evident (opinió argumentada).

L'Actualitat com a prospectiva

Es tracta d'utilitzar l'actualitat per preveure un o més escenaris futurs a partir d'una situació actual.

Actualitat a través d'una notícia

• L'actualitat com a pretext: S'utilitza la notícia com a excusa per introduir temes curriculars o reconstruir antecedents històrics/geogràfics.
• Comprendre i explicar l'actualitat: La notícia té interès per si mateixa i s'estudia per entendre el context en què es produeix.
• L'actualitat com a comparació: S'utilitza el fet actual per comparar-lo amb el passat o amb altres llocs del món.
• L'actualitat com a problema: Es busca "problematitzar" la notícia, preguntant-se el perquè de les coses, anant més enllà de l'evident i formant una opinió argumentada.
• L'actualitat com a prospectiva: S'utilitza el present per preveure escenaris futurs i planificar com intervenir-hi.

Plantejament de la Sortida Patrimonial segons el Model

1. Model Tradicional

Plantejament de la sortida: La sortida es planteja com una lliçó magistral "in situ". El mestre (o un guia expert) reuneix els alumnes davant del monument i fa una explicació detallada sobre les dates, l'estil arquitectònic i els fets històrics rellevants. Els alumnes escolten i han de completar un dossier o fitxa seguint unes instruccions precises.

Justificació: En aquest model, l'ensenyament és transmissiu i l'alumne és un receptor passiu. Tot i fer una sortida, aquesta no busca l'experiència personal ni el descobriment, sinó la reproducció del coneixement expert. La sortida serveix per promoure un aprenentatge basat a seguir instruccions i memoritzar dades "objectives" considerades cultura general.

2. Model Actiu

Plantejament de la sortida: La sortida es planteja com una experiència de descobriment. No hi ha una explicació teòrica prèvia exhaustiva. Els alumnes, organitzats en grups, recorren l'espai amb un mapa o una gimcana. Han d'observar directament l'entorn, fer fotografies de detalls curiosos, fer croquis del natural o "caçar" elements amagats. Se centra a "viure" el patrimoni i gaudir de l'entorn.

Justificació: Aquest plantejament respon a l'objectiu de l'aprenentatge per descobriment directe descrit per Benejam. Es basa en la idea que l'aprenentatge és fruit de l'acció i el contacte directe sense mediació excessiva. Es prioritza la motivació, l'observació autònoma i la felicitat de l'alumne (paidocentrisme) per sobre del rigor conceptual estricte.

3. Model Crític

Plantejament de la sortida: La sortida s'emmarca dins d'una investigació sobre un problema social. Abans d'anar-hi, s'ha plantejat una qüestió, per exemple: "El turisme posa en perill el nostre patrimoni?" o "Qui decideix què es conserva i què no?". Durant la sortida, els alumnes no només miren l'edifici, sinó que entrevisten els veïns.

Aplicació de l'Actualitat a l'Aula (El cas de la Sequera)

Model Tradicional: L'actualitat com a pretext

Tradicional: El mestre llegeix la notícia sobre la sequera i l'utilitza per introduir el tema "El clima i la hidrografia". Seguidament, fa una classe magistral on explica les definicions de riu, cabal i els tipus de climes a Espanya, i els alumnes han de memoritzar els noms dels rius i la seva capacitat teòrica. No s'analitzen les causes humanes de la sequera ni es demana opinió.

L'actualitat com a pretext: En aquest cas, la notícia de la sequera no s'estudia per ella mateixa ni per resoldre un problema, sinó que serveix simplement d'excusa ("pretext") per impartir el temari clàssic (rius i climes) que el mestre ja tenia programat. Es busca reconstruir els antecedents (com són els rius) però sense una anàlisi crítica del present.

Model Actiu: L'actualitat com a comparació

Actiu: Es proposa una sortida al riu més proper al municipi. Els alumnes, organitzats en grups, observen el nivell de l'aigua, fan fotografies i recullen mostres. Després, busquen fotografies antigues del mateix riu (portades de casa o de l'arxiu) i fan un mural visual comparant "El riu abans" i "El riu ara", destacant-ne les diferències físiques.

L'actualitat com a comparació: L'activitat se centra en l'observació directa i la contraposició de dues realitats: la present (observada a la sortida) i la passada (fotos). S'utilitza l'actualitat com a punt de referència per comparar amb el passat. Aquesta estratègia encaixa amb el model actiu perquè es basa en l'observació concreta i l'experiència visual de l'alumne.

Model Crític: L'actualitat com a problema i prospectiva

Crític: Es planteja la pregunta: "Per què no tenim aigua? És culpa de la manca de pluja o de la gestió que en fem?". Els alumnes investiguen (treball cooperatiu) qui gasta més aigua (turisme, agricultura, indústries) i debaten sobre si és just tallar l'aigua als ciutadans mentre es mantenen camps de golf. Finalment, elaboren una "Guia d'estalvi i justícia hídrica" per presentar a l'Ajuntament, proposant solucions reals.

L'actualitat com a problema (i com a prospectiva): L'activitat es basa a preguntar-se el "perquè" de les coses i analitzar les causes profundes.

Conceptes Socials Clau

Són conceptes transdisciplinaris, amb gran capacitat integradora i estructuradora del coneixement que serveixen per organitzar els continguts conceptuals de les ciències socials:

Identitat / Alteritat

Convivim amb els altres, cosa que implica prendre consciència de les capacitats, creences i interessos propis d’uns i altres. Això ens permet desenvolupar el sentit de la tolerància i del respecte pels altres, i entendre la necessitat de defensar els drets humans.

Racionalitat / Irracionalitat

Estudi de la causalitat dels fets, situacions o fenòmens socials. Ens permet percebre la relativitat de les valoracions i la capacitat crítica de les interpretacions.

Diversitat / Desigualtat

La diversitat entesa com a riquesa cultural i la desigualtat com a injustícia social. En aquest marc, es treballa pel respecte per la diversitat entre les formes de pensar, de ser i d’actuar.

Continuïtat i Canvi

Introduir un nivell d’anàlisi que faciliti comprendre que les coses no han estat sempre igual i que poden continuar canviant. Això alhora ens allunya d’actituds d’intransigència i dogmatistes.

Valors i Creences

Les persones i grups actuen segons uns codis ètics formats a partir d’unes creences i valors determinats. Això implica entendre que no hi ha veritats absolutes i que els valors entre comunitats sovint no coincideixen. Treballar des d’aquesta perspectiva ens porta al diàleg i al consens per arribar a acords i a acceptar la diversitat d’opinions.

Interrelació i Conflicte

Els fets socials només es poden entendre si s’estudien des de la perspectiva de les relacions i interaccions que es produeixen entre les persones. Estudiar obertament aquests aspectes ens facilita l’estudi dels orígens dels conflictes i pensar en les possibles solucions.

Organització Social

Ens centrem en la comprensió del sentit d’organització de la societat com a necessitat vital per defensar interessos comuns. Això facilita la comprensió de les estructures de poder i d’organització.