Anàlisi Comparativa: Catedral de Lleó i Seu de Mallorca

Anàlisi Comparativa de Catedrals Gòtiques

Catedral de Lleó

Identificació i Argumentació

Identificació (nom de l’edifici): Catedral de Lleó. Argumentació: És coneguda com una de les catedrals gòtiques més representatives de la península Ibèrica i va ser promoguda per la burgesia i la monarquia local en el context de creixement urbà.

Ubicació i Context

Lloc en el qual es troba: Lleó, Espanya. Argumentació: La seva ubicació reflecteix la importància de Lleó com a ciutat medieval, centre polític i religiós, amb capacitat econòmica per finançar un edifici monumental.

Estil i Cronologia

Estil: Gòtic francès (influència del gòtic clàssic). Argumentació: La seva estructura, amb arcbotants, voltes de creueria i claristoris, segueix el model francès, demostrant com el gòtic francès es va adaptar a la península Ibèrica.

Cronologia: 1205-1302. Argumentació: La construcció es va estendre al llarg del segle XIII, període del gòtic inicial i ple, coincidint amb el creixement urbà, la consolidació de la monarquia i l’auge de la burgesia.

Funció

Funció: Església catedralícia. Té una funció religiosa i litúrgica central, a més de ser símbol de poder religiós i civil de la ciutat, com ho demostra la monumentalitat de les façanes i la riquesa de la decoració.

Característiques Generals de l’Estil Arquitectònic

Les característiques generals de l’estil arquitectònic al qual pertany són:

1. Voltes de creueria i pilars fasciculats: Permeten espais interiors amplis i murs alliberats, com es veu en la nau central.
2. Arcbotants i pinacles: Reforcen les voltes i donen verticalitat a l’edifici, destacant l’esveltesa de la capçalera i les torres.
3. Grans finestrals ogivals i rosasses: Proporcionen lluminositat i intensitat cromàtica, característica del gòtic francès.
4. Decoració escultòrica i traceries: Els brancals, els arcs i els timpans esculpits mostren un gran naturalisme i funció didàctica.
5. Diferència d’alçada entre naus: La nau central més alta permet un claristori amplíssim i espais interiors diàfans, accentuant la monumentalitat i la sensació de verticalitat.

Catedral de Palma o Seu de Mallorca

Identificació i Argumentació

Identificació (nom de l’edifici): Catedral de Palma o Seu de Mallorca. Argumentació: És el principal edifici religiós de Palma i la seu episcopal de Mallorca. La seva monumentalitat la converteix en un símbol de poder religiós, polític i cultural de l’illa des de la conquesta catalana.

Ubicació i Context

Lloc en el qual es troba: Palma, Illes Balears, Espanya. Argumentació: Situada sobre un penya-segat davant la mar, entre el Palau de l’Almudaina i el Palau Episcopal, la seva localització recorda les acròpolis gregues, destacant la seva funció defensiva i simbòlica sobre la ciutat.

Estil i Cronologia

Estil: Gòtic mediterrani (català). Argumentació: La Seu adopta les característiques del gòtic català: naus amples i altes, espai interior diàfan, arcs apuntats, contraforts i arcbotants que permeten murs més lleugers. La gran rosassa i l’espai interior monumental accentuen la verticalitat i la lluminositat pròpies del gòtic mediterrani.

Cronologia: 1230 – 1601 (inici de les obres fins a la consagració, amb intervencions posteriors fins avui). Argumentació: La construcció es va estendre durant tres segles i mig, reflectint la continuïtat del poder religiós i polític de Mallorca, així com la capacitat de la ciutat per mantenir obres monumentals al llarg del temps.

Funció

Funció: Església catedralícia i seu episcopal. Argumentació: A més de la funció litúrgica, és símbol de la presència de la Corona d’Aragó i del control religiós sobre l’illa, a més de ser centre cultural i turístic per les seves obres d’art i intervencions arquitectòniques.

Característiques Generals de l’Estil Arquitectònic

Característiques generals de l’estil arquitectònic al qual pertany:

• Naus altes i amplíssimes: La nau central és molt superior a les laterals, proporcionant un espai interior diàfan i majestuós, característic del gòtic català.
• Arcbotants i contraforts robustos: Permeten sostenir les alçades extremes de la nau central, amb pinacles i gàrgoles que combinen funcionalitat i decoració.
• Gran rosassa sobre l’absis: La Seu de Mallorca té una de les rosasses gòtiques més grans del món, accentuant la lluminositat interior.
• Decoració escultòrica i portals ornamentats: El portal del Mirador i el Portal Major combinen arcs apuntats, timpans amb figures religioses i escultures d’apòstols, signes del naturalisme i detallisme gòtic.
• Integració amb l’entorn i adaptació al relleu: Construïda sobre un penya-segat i aprofitant la vella muralla, la catedral mostra com el gòtic mediterrani s’adapta al paisatge i crea un efecte visual espectacular.

Evolució Estilística

Evolució estilística amb reformes posteriors: Intervencions de Gaudí (modernisme) i Miquel Barceló (art contemporani) demostren l’adaptabilitat de l’edifici a nous estils sense perdre l’essència gòtica.