Anàlisi de la Cohesió Textual i Literatura Catalana Medieval

Conceptes Fonamentals de la Textualitat

La coherència és la propietat textual que fa referència a la construcció del significat global d'un text. Les regles principals són:

• Regla de repetició: El text ha de contenir elements que reapareguen recurrentment per a donar-li unitat i continuïtat.
• Regla de progressió de la informació: El desenvolupament del text es produeix a partir de la introducció global d'informació nova.
• Regla de no contradicció: El text no pot contenir informació contradictòria.
• Regla de relació: Totes les idees o fets del text han d'estar connectats entre si amb el context real o imaginari en què tenen lloc.

El Resum i el Tema

El resum és una transformació del text per reducció que reprodueix fidelment el contingut de l'organització. Per elaborar un resum convé seguir aquestes pautes:

• Creació d'un altre text.
• Objectivitat.
• Eliminació d'elements superflus.
• Connexió i formes verbals neutres.

El tema és allò de què parla un text, és a dir, la idea principal que l'origina i li dona sentit global. És el resum màxim del text sintetitzat en un enunciat. Aspectes a tenir en compte:

Títols i Mots Temàtics

• Títol: Segons la informació que aporten poden ser:
  • Títol temàtic: Coincideix amb el tema.
  • Títol remàtic: Es relaciona amb el text, però no reflecteix el tema.
• Els mots temàtics: Paraules clau que sintetitzen la idea que transmet el text.

Estructura i Progressió Textual

L'estructura d'un text és la manera com es disposa la informació. Dos tipus d'estructura:

• Estructura interna: Fa referència a les parts bàsiques del text quant a la distribució de les idees.
• Estructura externa: És la disposició formal del text. Cada tipus de text respon a un format determinat i la informació s'hi distribueix seguint aquest format.

La progressió temàtica és un mecanisme que permet dosificar i organitzar el desenvolupament de la informació d'un text. Si és una informació coneguda, s'anomena tema i, si és nova, rema. Tres tipus:

• Progressió lineal: Es produeix un encadenament de la informació nova a partir de la informació coneguda, de manera que cada rema és el tema de la unitat següent. És pròpia dels textos narratius.
• Progressió de tema constant: El tema és sempre el mateix i s'hi afigen remes diferents. Se sol trobar en els textos argumentatius i descriptius.
• Progressió de temes derivats: Es parteix d'un tema inicial, considerat hipertema, a partir del qual es generen subtemes amb els remes consegüents. Se sol donar en els textos expositius.

Literatura Catalana Medieval

Jaume Roig i L'Espill

Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més sorprenents de la literatura medieval: L'Espill, també conegut com *El llibre de les dones*. A més de ser un metge prestigós, aquest autor va exercir càrrecs importants en l'administració de la ciutat i va arribar a ser un personatge conegut i respectat entre els cercles literaris de València.

De l'obra de Jaume Roig només es coneix, a banda de l'Espill, un poema dedicat a la Mare de Déu.

Característiques de L'Espill

Característiques de l'Espill: misogínia i altres drets medievals, intenció moralitzadora i d'entreteniment, discurs reportat, personatge antiheroic, estrofisme, estil i lèxic.

L'Argument i Estructura de L'Espill

L'Espill és una narració dividida en 4 parts. La precedeix un prefaci, en què l'autor declara la intenció de l'obra.

• Llibre primer: de sa joventut: Conta les peripecies que ha de viure el narrador protagonista, ja que la seva mare el fa fora de casa.
• Llibre segon: de quan fou casat: Contrau matrimoni diverses vegades amb dones d'estrats socials diferents, però en tots els casos la unió acaba fracassant a causa dels defectes de les esposes.
• Llibre tercer: de la lliçó de Salomó: Una nit, se li apareix en somnis el savi Salomó i aquest confirma la naturalesa dolenta de les dones. En aquesta part, s'inclou una lloa a la Mare de Déu.
• Llibre quart: de enviudar: En despertar del somni i convençut dels arguments de Salomó, abandona els intents de casar-se i decideix seguir una vida dedicada a l'oració i a la penitència.

Poesia Satírica Valenciana Medieval

En el segle XV trobem un grup de poetes que tradicionalment s’han conegut sota la designació d'escola satírica valenciana.

En aquesta època, València viu un període d'esplendor des del punt de vista de les tertúlies, que proliferaren en tota la ciutat, però destacaren les dues que donaren lloc a dos estils:

• Tertúlia de Bernat Fenollar: Aglutinava poetes satírics com Jaume Gassull, Joan Moreno.
• Tertúlia de Berenguer Mercader: Hi participaren escriptors com Joan Rois de Corella.

Temes i Estils de la Poesia Satírica

Els temes i l'estil: els textos de la poesia satírica valenciana medieval conserven la literatura com un divertiment; els poemes tenen un to burlesc i satíric i tracten sobre temes populars. No deixen de banda la temàtica d'exalçament religiós i amb un to solemne i piadós. Fan servir un llenguatge planer i col·loquial.

Moltes de les obres poètiques satíriques valencianes tenen una autoria col·lectiva i sovint prenen la forma de disputacions, debats, etc. Hi destaquen les següents obres: *Lo procés de les olives*, *Lo somni de Joan Joan*, *Escacs d’amor*.

Teatre Medieval

El teatre medieval és un fenomen originat en les esglésies que escenificava, mitjançant representacions dialogades o cantades, els episodis evangèlics més emotius a fi d'incrementar la fe dels creients. Es representaven seguint els cicles del calendari litúrgic:

• Cicle de Nadal: Hi destaca el *Cant de la Sibil·la*.
• Cicle de Pasqua: Hi destaca la *Passió del regne de Mallorca*.
• Cicle Assumpcionista: Hi destaca la *Festa o Misteri d’Elx*.
• Cicle hagiogràfic: Hi destaca la representació dels miracles de sant Vicent Ferrer a València.

El Misteri d’Elx representa cada 14 i 15 d'agost la mort i l'ascensió al cel de la Mare de Déu. L'argument consta de dues parts que es representen en dies diferents: La Vespra i La Festa. Es caracteritza perquè l'acció transcorre entre el cel i la terra. El text és cantat.

Sociolingüística i Tipologies Textuals

Relacions entre Llengües

Les relacions entre les llengües es classifiquen segons:

• El nombre de parlants: Si una llengua té un nombre elevat de parlants, és majoritària; però si en té pocs, és minoritària.
• Els àmbits d'ús: Si una llengua s'usa en molts àmbits d'ús, és dominant; en canvi, si no s'utilitza molt, es diu minoritzada.

La diglòssia és una situació sociolingüística en què dues llengües en contacte es distribueixen d'una manera desigual en els diversos àmbits d'ús. Hi ha quatre combinacions bàsiques:

• Diglòssia i bilingüisme: Els membres d'una societat saben expressar-se en dues llengües i les empren en situacions diferents.
• Diglòssia sense bilingüisme aparent: Una classe social d'un territori introdueix una llengua que només coneixen els individus d'aquest grup.
• Bilingüisme individual sense diglòssia: Aquesta situació es dona quan els individus d'una societat aprenen una segona llengua per voluntat pròpia.
• Ni bilingüisme ni diglòssia: Aquesta situació és pròpia de les comunitats monolingües.

Adequació i Àmbits d'Ús

L'adequació és la propietat textual que indica que un text compleix el propòsit comunicatiu que persegueix.

L'àmbit d'ús és un conjunt de situacions comunicatives que tenen en comú alguns elements de la comunicació. Es classifiquen en:

• Privats: Es tracta de situacions comunicatives en què la relació entre l'emissor i el receptor és estreta.
• Públics: S'hi inclouen els textos en què la relació entre els participants de l'acte comunicatiu és informal. Tipus:
  • Literari: entretenir i provocar plaer estètic.
  • Acadèmic: transmetre informació sobre els diversos camps del saber.
  • Periodístic: informar, interpretar o opinar.
  • Publicitari: convèncer o orientar l'opinió o la conducta.
  • Juridicoadministratiu: informar i donar fe del contingut del text.

Tipologia Textual i Gèneres

La tipologia textual és una manera d'organitzar i classificar els textos a partir de la intenció de l'autor i de la funció del llenguatge que hi predomina. Tipus: descriptiva (un retrat), narrativa (una rondalla), expositiva (un text científic), argumentativa (una columna de diari), predictiva (un horòscop), conversacional (un debat), instructiva (un prospecte mèdic), retòrica (una endevinalla).

Els gèneres textuals són models convencionals amb els quals s'identifiquen un conjunt de textos que pertanyen a un mateix àmbit d'ús i que presenten característiques formals, de contingut i estructurals comunes. Es diferencien:

• Els gèneres literaris: Segons l'estructura externa que presenten i els recursos que caracteritzen, es poden distingir:
  • Narrativa: relat d'uns fets reals o imaginaris.
  • Poesia: expressió dels sentiments.
  • Teatre: representació d'una història mitjançant la veu dels personatges.
  • Assaig: exposició del pensament de l'autor sobre un camp determinat del saber.
• Els gèneres periodístics: Segons la intenció que tenen:
  • Gèneres informatius: transmeten informació de manera objectiva sobre alguna cosa.
  • Gèneres d'opinió: s'hi valoren fets d'actualitat o d'interès humà.
• Els gèneres juridicoadministratius: Serveixen per a regular la vida social i vehicular la relació entre l'administració i la ciutadania. Subgèneres:
  • Gèneres administratius: S'hi inclouen la instància, l'acta, el currículum o el salut.
  • Gèneres jurídics: Ho són la sentència, la demanda, el testament o la llei.

Ausias March

Ausias March: Cavaller i poeta cortesà, era fill i nebot de cavallers i poetes. Va exercir càrrecs militars i administratius en la cort d'Alfons el Magnànim. En 1429 s'instal·là a Gandia i després a València. Es casa dues voltes i enviudà dues vegades. La major part de l'obra d'Ausias March es centra en l'amor i en els conflictes íntims que les relacions amoroses poden provocar. En la seva poesia es poden veure les contradiccions que l'amor provoca:

• L'amor com a motor de la vida: El sentiment amorós es considera la font de tot allò més estimable.
• Els xocs entre els sentiments i la raó: L'aspiració a una espiritualitat plena provoca un enfrontament entre la sensualitat que desitja el poeta i la conducta que li marca la raó.

L'estil és l'aspecte que aporta més originalitat en l'obra. Trets: intenció commovedora, recursos literaris expressius i conceptuals de caràcter patètic, comparacions, presència del jo líric, esquema mètric de la cançó trobadoresca. Va tenir influències de la filosofia escolàstica, dels autors llatins i dels autors italians. L'obra consta de 128 poemes classificats en 4 blocs: cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.