Anàlisi Climàtica de la Regió Interior Peninsular

C.M. INTERIOR■ Introducció: Podem veure un gràfic que mostra la distribució de les temperatures (TºC) i la precipitació mitjana mensual al llarg de l'any. La font d'aquestes dades les obtenim d'AEMET. Cal mencionar que la columna de precipitació sempre li correspon el doble de TºC. || ■ Precipitació: moderades o escasses, també entre 800 i 300 mm anuals. N'hi ha una mica més al sector occidental de l'interior peninsular. - Al sector occidental peninsular, les precipitacions són més abundants perquè hi ha més freqüència de pas de les borrasques atlàntiques. El màxim de precipitacions és a l'hivern o a la tardor-hivern. - Al centre de les depressions castellanes i de l'Ebre, zona entre muntanyes, hi ha menys precipitacions. Les precipitacions màximes es produeixen a les estacions equinoccials, sobretot a la primavera, que és quan els anticiclons hivernals es debiliten. Aquests anticiclons es formen a partir del fred de la terra i poden ocasionar un mínim secundari de precipitació a l'hivern. || ■ Temperatures (TºC): es caracteritzen per una amplitud tèrmica alta (més de 16°C), a causa de la influència de la mar. Les variacions tèrmiques permeten distingir tres subtipus climàtics: la Submeseta Nord, les terres altes de Guadalajara, Terol i Conca tenen estius frescos (menys de 22°C) i hiverns freds (6°C), amb gelades i boires freqüents; la Submeseta Sud i les vores de la vall de l'Ebre tenen estius calorosos (22°C) i hiverns freds, encara que amb menys incidència de les gelades; i a Extremadura i l'interior andalús tenen estius molt calorosos i hiverns moderats (6ºC-10°C). || ■ Aridesa: Segons l'índex de Gaussen, un mes és àrid si 2TºC ≥ P mm, per tant, pel que podem observar, (si - ¿Quants? o no) mesos amb escassetat d'aigua. || ■ Vegetació: correspon a la regió floral mediterrània. Destaca el bosc perennifoli: bosc poc dens. Està format per arbres mitjans, amb un tronc sinuós, gros i rugós, i amb la fulla perenne, amb copes àmplies. Té un sotabosc molt ric, amb espècies com la ginesta, ja que els arbres se situen a certa distància els uns dels altres i la llum. L'espècie més característica és la surera, que necessita certa precipitació (500 mm/any), hiverns suaus i sòls silicis. Té una fusta molt dura, que s'aprofita per fer bótes i vaixells, i de l'escorça d'aquest arbre se'n fa suro. Es concentra al sud-oest peninsular, en sectors del sud d'Andalusia, al nord-est de Catalunya i a Castelló. L'acció humana ha comportat canvis: s'ha reduït l'extensió del bosc perquè s'han perdut molts dels usos forestals tradicionals, perquè els arbres representen un obstacle per a la mecanització agrària i per al regadiu mòbil, i perquè s'hi han produït incendis forestals; s'hi han fet modificacions per a l'ús agropecuari amb el sistema de...