Anàlisi de Casos Pràctics de Dret Penal: Tipicitat, Antijuridicitat i Culpabilitat

Supòsit de Fet 1: Intent d'Homicidi amb Trastorn Psíquic

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Víctor, qui realitza la conducta típica.
• Subjecte Passiu: Alejo, qui rep les conseqüències i veu afectat el seu Bé Jurídic de protecció (la vida).

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): Víctor intenta matar l'Alejo, manifestant ànimus necandi malgrat no aconseguir-ho (temptativa). Es considera la zona del cos (coll i cap, potencialment mortal), les circumstàncies ("te mato" mentre el tenia a sobre) i l'arma (ganivet, idoni per matar).
• Delicte: Delicte contra la vida.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que es realitza una conducta castigada per la llei.
• Relació de Causalitat: Les lesions són conseqüència directa de l'apunyalament.
• Imputació Objectiva: Víctor genera el risc per al bé jurídic protegit.
• Dol: Conducta dolosa, ja que Víctor realitza l'acció amb coneixement i voluntat. És dol directe, ja que executa el fet per aconseguir el resultat de mort.

3. Antijuridicitat

La conducta és antijurídica perquè és contrària a dret i no concorre cap causa de justificació (legítima defensa, estat de necessitat, exercici d'un càrrec). De manera genèrica, totes les conductes que el legislador considera típiques són contràries a dret.

4. Culpabilitat

En el moment dels fets, Víctor estava afectat per un trastorn que li anul·lava les seves facultats. Està diagnosticat amb una afectació psíquica que li anul·lava les capacitats cognitives i volitives. Per tant, no té culpabilitat, segons l'article 20.1 del Codi Penal, que estableix causes d'exempció de la culpabilitat. Es tracta d'una eximent completa, ja que no sabia el que feia ni podia actuar conforme a dret a causa del seu trastorn. Creia, pel seu trastorn, que l'havia de matar.

5. Conseqüències Jurídiques

Víctor ha comès un fet típic i antijurídic, però no és culpable. Per tant, no se'l pot condemnar i hi haurà una sentència absolutòria. Si es compleixen els requisits, se li podrà imposar una mesura de seguretat.

Supòsit de Fet 2: Delicte contra la Llibertat Sexual i Intoxicació

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Alberto, qui realitza la conducta típica.
• Subjecte Passiu: Belinda, qui rep les conseqüències i veu afectat el seu Bé Jurídic de la llibertat sexual.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Relació de Causalitat: La violació i els tocaments que afecten el Bé Jurídic de la llibertat sexual són conseqüència directa de la conducta típica realitzada per Alberto.
• Imputació Objectiva: Sí que hi ha imputació objectiva, ja que és Alberto qui genera el risc per al Bé Jurídic protegit de Belinda quan la viola.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que es realitza una conducta prohibida per l'Ordenament Jurídic.
• Dol: Aquesta conducta és dolosa, ja que Alberto la viola amb coneixement i voluntat del que està fent. A més, és un dol directe perquè Alberto executa la conducta per aconseguir el resultat.

3. Antijuridicitat

Aquesta conducta és antijurídica i, per tant, contrària al dret, ja que no compleix cap de les causes de justificació establertes en l'article 20 del Codi Penal: ni legítima defensa, ni estat de necessitat, ni exercici d'un càrrec.

4. Culpabilitat

Pel que respecta a la culpabilitat, hem de tenir en compte una circumstància i com li afectava. Hem d'analitzar la intoxicació plena de l'article 20.2 del Codi Penal pel consum d'alcohol i drogues. En aquest cas, no l'apliquem perquè no hi ha una intoxicació plena; no li anul·la totes les facultats, ja que el supòsit ens diu que no li va afectar de manera rellevant. Per tant, si no tenim una intoxicació plena, no podem aplicar l'eximent completa i serà culpable.

5. Individualització de la Responsabilitat Penal

A partir d'ara, hauríem d'individualitzar la seva responsabilitat penal. Sempre que el subjecte actiu ha consumit alcohol, hem de valorar el grau d'afectació:

• Intoxicació plena o total: Eximent completa (article 20.2).
• Afectació important però no total: Eximent incompleta (article 21.1 en relació amb l'article 20.2). Li afecta greument les capacitats, hi ha culpabilitat i s'aplica l'atenuant qualificat.
• Afectació lleu: S'aplica l'atenuant simple per analogia (article 21.7 en relació amb l'article 20). Com a molt, anirem a aquest atenuant, ja que li pot afectar, però no de manera rellevant.

Quan tenim tipicitat, antijuridicitat i culpabilitat, per individualitzar la pena s'han de tenir en compte tres elements:

• Autoria i Participació: No és la mateixa pena per a un autor que per a un còmplice, que la té més reduïda.
• Iter Criminis: Les fases del delicte; no és la mateixa pena per al delicte consumat que per a la temptativa.
• Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC): Atenuants i agreujants de la pena.

Amb aquesta anàlisi es pot determinar la pena imposada a un subjecte concret.

Supòsit de Fet 3: Homicidi amb Agreujants i Atenuants

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Simon, qui realitza l'acció típica (conducta castigada per la llei).
• Subjecte Passiu: Leopoldo, qui rep les conseqüències d'aquesta acció i veu lesionat el seu Bé Jurídic de protecció (la vida).

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): Hi ha ànim de matar (animus necandi), expressament indicat en el supòsit de fet i inferible per l'atac a zones vitals del cos. També es considera el mecanisme utilitzat, un ganivet susceptible de provocar la mort, i els actes simultanis, com la voluntat d'acabar amb la vida.
• Relació de Causalitat: La mort de Leopoldo és conseqüència directa de l'agressió de Simon.
• Imputació Objectiva: Aquest resultat es pot imputar objectivament a Simon, qui genera el risc per al Bé Jurídic de la vida de Leopoldo.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que el subjecte realitza una conducta prohibida per la llei.
• Dol: Es tracta d'una conducta dolosa, ja que Simon té consciència i voluntat del que està fent i vol fer-ho. Per tant, hi ha dol directe de primer grau, ja que Simon realitza aquesta conducta buscant un resultat, que és produir la mort de Leopoldo.
• Tipicitat: Per tant, és una conducta típica, definida com a delictiva en el Codi Penal.

3. Antijuridicitat

Pel que respecta a l'antijuridicitat, en aquest cas no concorre cap causa de justificació, per tant, la conducta és antijurídica.

4. Culpabilitat

En aquest cas, Simon sí que té culpabilitat, ja que no concorre cap causa d'exempció de la culpabilitat i haurà de respondre penalment del delicte que ha comès.

5. Individualització de la Pena

Per individualitzar la pena, hem de tenir en compte tres aspectes:

• Autoria i Participació
• Iter Criminis
• Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC): Atenuants i agreujants que individualitzaran la pena.

5.1. Agreujants

Podem aplicar els agreujants de l'article 22 del Codi Penal:

• Acarnissament (article 22.5): Implica augmentar deliberadament el patiment de la víctima amb actes innecessaris per al resultat. Ha d'augmentar el patiment amb actes innecessaris per produir el resultat i el caràcter deliberat, és a dir, que el subjecte actiu sigui conscient que ho fa per augmentar el patiment. Després de les 30 punyalades, s'evidencia l'acarnissament.
• Traïdoria (article 22.1): La discapacitat de Leopoldo, que li impedia defensar-se, permet aplicar la traïdoria de l'article 22.1.

A efectes doctrinals, la traïdoria pot ser:

• Proditoria
• Sorpresiva: Hi ha interacció visual, però l'atac és inesperat.

També es pot considerar el Desvaliment: Aprofitament de les circumstàncies del subjecte passiu (edat, discapacitat o malaltia que impedeix la defensa), per exemple, nens petits o persones grans. L'atac sorpresiu i inesperat per l'esquena constitueix traïdoria.

Aquestes circumstàncies es regulen específicament en el delicte d'assassinat, convertint l'homicidi en assassinat.

5.2. Atenuants

També tenim un atenuant:

• Confessió voluntària (article 21.4): Aquesta confessió s'ha de produir abans de saber que s'està investigant. No es pot aplicar en aquest cas.

Es pot considerar per apreciar una atenuant analògica (article 21.7 en relació amb l'article 21.4), com a confessió tardana, si ajuda a la resolució del cas.

5.3. Càlcul de la Pena

En presència d'atenuants i agreujants simples, s'aplica l'article 66 del Codi Penal per individualitzar la pena. Si no hi hagués atenuant, s'aplicaria l'article 66.3, amb una pena de 20 a 25 anys. En cas d'eximent incompleta, s'aplica l'article 68.

Supòsit de Fet 4: Delicte de Fals Testimoni per Por Insuperable

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: David, qui realitza una conducta típica.
• Subjecte Passiu: L'Administració de Justícia, ja que el Bé Jurídic protegit és la seva correcta administració, atès que els testimonis tenen l'obligació legal de dir la veritat.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Relació de Causalitat: El fet d'haver mentit és conseqüència directa de la decisió de David de no voler explicar el que va passar.
• Imputació Objectiva: Sí que hi ha imputació objectiva.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que menteix.
• Dol: Hi ha una conducta dolosa, ja que ell decideix que no vol dir la veritat i ho fa de manera conscient. Hi ha dol directe.
• Tipicitat: La conducta és típica perquè està definida com a típica en el Codi Penal; té l'obligació de dir la veritat i no ho fa.

3. Antijuridicitat

És una conducta antijurídica, ja que no concorre cap causa de justificació.

4. Culpabilitat

És a l'hora d'analitzar la culpabilitat que hem de veure com li afectava la seva por i si anul·lava les seves capacitats per actuar de manera diferent. La por insuperable té uns requisits per actuar com a eximent completa:

• La presència d'una por que situï el subjecte actiu en una situació invencible, que no pugui superar i l'obligui a actuar d'una manera o no li permeti actuar d'una altra.
• Que aquesta por provingui d'una amenaça real, seriosa i imminent.
• Que aquesta por sigui de tal magnitud que no se li pugui exigir que actuï d'una altra manera (considerant l'home mitjà i si hagués pogut actuar).
• Que l'única motivació per actuar d'aquesta manera sigui la por.

Sí que es podria aplicar, ja que es troba davant d'una amenaça real, seriosa i imminent (és amenaçat pel carrer). L'única motivació és la por, ja que va decidir el dia del judici no declarar. A més, no hi havia cap mecanisme de protecció i tot sembla indicar que la seva actuació va canviar a causa d'aquesta por. És un fet típic i antijurídic, però no culpable. Per tant, el subjecte no tindria culpabilitat.

Supòsit de Fet 5: Robatori i Lesions amb Agreujants

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Carlos, qui realitza les conductes típiques i contràries a dret.
• Subjecte Passiu: José (propietari del bar), qui rep les conseqüències de les dues conductes i veu afectat el Bé Jurídic de la propietat i la integritat física.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Relació de Causalitat: En el cas del delicte de robatori, el resultat del robatori és conseqüència directa de l'acció de Carlos. Respecte a les lesions de José, també són conseqüència directa de l'agressió de Carlos. Per tant, també es dona la relació de causalitat.
• Imputació Objectiva: També podem imputar objectivament el resultat a Carlos, ja que és qui crea el risc per als Béns Jurídics de José.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que es realitzen unes conductes prohibides per la llei.
• Dol: En el delicte de robatori, hi ha dol directe; el subjecte actiu (Carlos) té voluntat de robar a José i actua per aconseguir aquest resultat. Respecte a les lesions, també es tracta d'una conducta dolosa, ja que Carlos té consciència i voluntat del que està fent. És dol directe, ja que la intenció de fer mal hi és, tot i que el motiu sigui diferent.

2.1. Tipus de Dol (Consideracions)

• És dol indirecte per una conseqüència necessària per al delicte de robatori.
• És dol eventual perquè no vol el resultat, però se li presenta com a probable lesionar-lo.

3. Antijuridicitat

En aquest cas, les dues conductes són antijurídiques, ja que no concorre cap causa de justificació i són contràries a dret.

4. Culpabilitat

Respecte a la culpabilitat, Carlos en té, ja que en aquest supòsit no concorre cap causa d'exempció de la culpabilitat.

5. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Agreujant de disfressa (article 22.2 del Codi Penal): El subjecte actiu va cometre el delicte amb una circumstància que dificulta la seva identificació. Afecta els dos delictes.
• Atenuant de reparació del dany (article 21.5 del Codi Penal): El subjecte actiu realitza una conducta posterior per reparar el dany causat abans de l'inici del judici oral. També s'aplica als dos delictes, ja que tant les lesions com el robatori generaran una responsabilitat civil (una indemnització).
• Agreujant de reincidència (article 22.8 del Codi Penal): S'han de complir tres requisits: condemna prèvia en sentència ferma (es dona) i que els delictes siguin del mateix títol. S'aplicarà al delicte de robatori, però no al de lesions, ja que no té antecedents en aquest àmbit.

6. Càlcul de la Pena

A efectes del càlcul de la pena, s'aplica l'article 66 del Codi Penal.

• Delicte de robatori: 2 a 5 anys (articles 22.2, 22.8 i 21.5). Aplicant l'article 66.7, atès que hi ha un atenuant i més agreujants, el jutge podrà aplicar la pena en la seva meitat superior. Per tant, la pena serà de 3 anys i 6 mesos a 5 anys.
• Delicte de lesions: 1 a 3 mesos de multa (articles 22.2, 21.5). Aplicant l'article 66.7, com que tenim un atenuant i un agreujant, es poden compensar, i la pena es queda igual, d'1 a 3 mesos. El legislador no obliga a reduir la pena, pot fer el que vulgui dins d'aquest marge.

A Carlos se'l condemnaria com a autor per dos delictes. També se'l condemnaria a responsabilitat civil.

Supòsit de Fet 6: Coautoria en Intent d'Homicidi amb Eximent

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjectes Actius: Marcial i Àgueda, ja que són els qui realitzen l'acció típica (castigada pel Codi Penal).
• Subjecte Passiu: Eva, qui rep les conseqüències d'aquests actes i qui veu afectat el seu Bé Jurídic protegit (la vida).

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Relació de Causalitat: Hi ha una relació de causalitat directa entre la conducta de Marcial i Àgueda i el resultat de lesions potencialment mortals d'Eva.
• Imputació Objectiva: Es pot imputar objectivament el resultat a Marcial i Àgueda, ja que són els qui generen el risc per al Bé Jurídic de la vida d'Eva.
• Fets: Àgueda i Marcial entren al cotxe d'Eva, li claven un ganivet i la lesionen.
• Ànim de Matar (Animus Necandi): Es tracta d'un delicte contra la vida, amb ànimus necandi, confirmat per l'afirmació dels subjectes "la ve a mata") i el supòsit. L'arma utilitzada (un ganivet) és susceptible de produir un resultat de mort, i es considera la part del cos on va dirigit l'atac.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que Marcial i Àgueda realitzen una conducta típica recollida en la llei i prohibida pel Codi Penal.
• Dol: La conducta d'Àgueda és dolosa, amb coneixement i voluntat de provocar la mort. El mateix s'aplica a Marcial. Es tracta de dol directe en ambdós casos, ja que realitzen les accions per produir el resultat.
• Tipicitat: Un cop analitzada la tipicitat, és una conducta típica, definida com a delictiva en el Codi Penal.

3. Antijuridicitat

La conducta d'Àgueda és antijurídica, ja que és contrària a dret i no hi ha cap causa de justificació. En el cas de Marcial, també és antijurídica per la mateixa raó.

4. Culpabilitat

Si la conducta és típica i antijurídica, hem de passar a analitzar la culpabilitat d'aquests subjectes. S'ha de valorar si el subjecte, en el moment dels fets, estava afectat per una causa d'exempció de la culpabilitat.

• Cas d'Àgueda: No tenia culpabilitat, ja que patia un trastorn erotomaníac que li anul·lava les seves capacitats cognitives. Té un trastorn maníac, ja que ha desenvolupat un sentiment sobre aquesta persona i creu que és recíproc. L'important és com li afecta el diagnòstic en el moment dels fets. En aquest cas, li anul·lava les seves capacitats cognitives, impedint-li comprendre el que estava fent. Això permet aplicar una eximent completa (article 20.1), referent a l'anomalia o alteració psíquica. Per tant, no tenia culpabilitat, no haurà de respondre amb una pena pel delicte comès i tindrà una sentència absolutòria.
• Cas de Marcial: Sí que té culpabilitat, ja que no hi ha cap circumstància que ens digui que se li ha d'aplicar una eximent completa de la responsabilitat penal. Haurà de respondre del delicte que ha comès.

5. Individualització de la Pena (per a Marcial)

Respecte a Marcial, tenim un fet típic, antijurídic i culpable, que és un delicte amb una pena de 10 a 15 anys. Cal individualitzar la pena. Per fer-ho, es tenen en compte tres elements:

• Autoria i Participació: L'autor és el subjecte que té el domini del fet, planteja el delicte i coneix el resultat desitjat. En aquest cas, Àgueda és autora, ja que planeja el delicte amb intenció de matar Eva, la vigila i l'apunyala. Dins dels tipus d'autoria (article 28 del Codi Penal), hi ha la coautoria, on ambdós tenen el domini del fet i executen l'acte per ells mateixos. Marcial és coautor, ja que, tot i ser una idea d'Àgueda, decideixen cometre el delicte junts. La llei estableix que la coautoria no afecta la pena, ja que el Codi Penal només contempla les penes per autors (no es rebaixa la pena, article 61).
  Tipus d'Autoria:
  • Immediata: L'autor executa el fet per ell mateix.
  • Coautoria: Autoria immediata amb la intervenció de més d'una persona (dos tenen el domini del fet i funcions separades).
  • Autoria Mediata: L'autor utilitza una persona com a instrument per executar el delicte.
• Iter Criminis: Fases d'execució del delicte. Si no s'exterioritzen, no es poden penar. Quan es comencen a exterioritzar actes per realitzar un delicte, es coneixen com a actes preparatoris, que preparen el delicte. Els actes preparatoris del Codi Penal segueixen el sistema de numerus clausus, castigant-se només els determinats i en alguns delictes. En aquest cas, hi ha una proposició: Àgueda decideix matar Eva i li proposa a Marcial el delicte contra la vida. Si no hagués passat res més, es podria castigar Àgueda per un delicte de proposició contra la vida d'Eva.

5.1. Determinació de la Pena

El marc abstracte de la pena de presó és de 10 a 15 anys.

• Autoria o Participació: La coautoria no afecta la pena.
• Iter Criminis: La temptativa sí que influeix, reduint la pena en un o dos graus. Com que és una temptativa acabada, es redueix en un grau. Per exemple, si agafem la pena mínima i la dividim per 2, el nou marge seria de 5 a 10 anys.
• Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal: S'apliquen les regles de l'article 66.1.7 quan hi ha agreujants i atenuants. En aquest cas, es compensen i la pena continua sent de 5 a 10 anys. Si només hi hagués un agreujant, s'aplicaria la pena en la meitat superior (de 7,5 a 10 anys).

Supòsit de Fet 7: Delicte contra la Vida amb Desistiment

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Carlos, qui realitza la conducta típica.
• Subjecte Passiu: Marcos, qui rep les conseqüències i veu afectat el seu Bé Jurídic de protecció.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): S'analitza la conducta durant i després de la comissió del delicte. Tot i que no queda clar si volia matar-lo, la zona del cos (tòrax), la repetició de les punyalades i el fet que dues d'elles podien ser mortals, suggereixen que l'atac estava destinat a acabar amb la seva vida. L'instrument utilitzat (ganivet) i la zona de l'atac indiquen un delicte contra la vida.
• Actuació Posterior: Hi ha una actuació posterior favorable que contribueix a evitar el resultat.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que realitza una conducta típica prohibida per la llei.
• Dol: Hi ha dol directe perquè hi ha coneixement i voluntat d'aconseguir un resultat.
• Relació de Causalitat: El resultat és conseqüència directa de l'acció del subjecte actiu.
• Imputació Objectiva: Se li pot imputar objectivament, ja que Carlos crea un risc per la vida de Marcos.

3. Antijuridicitat

La conducta és antijurídica, contrària a dret i no justificada.

4. Culpabilitat

Carlos té culpabilitat, ja que no hi ha cap causa d'exempció de la culpabilitat aplicable. Per tant, haurà de respondre penalment del delicte comès, amb una pena de 10 a 15 anys.

5. Individualització de la Pena

• Autoria i Participació: Carlos és autor perquè té el domini del fet i actua sol. És una autoria immediata (article 28 del Codi Penal), ja que Carlos té el domini del fet i l'executa per ell mateix. Com que és autoria immediata, no afecta el càlcul de la pena (article 61), mantenint-se entre 10 i 15 anys.
• Iter Criminis: No s'ha produït el resultat, per tant hi ha temptativa, que es dona quan el subjecte inicia tots o part dels actes per aconseguir el resultat. No es produeix per causes alienes a la seva voluntat (és traslladat a l'hospital). Carlos realitza accions que contribueixen a evitar el resultat (truca a emergències). Quan l'actuació del subjecte és rellevant i eficaç per evitar el resultat, es parla de desistiment o penediment eficaç (article 16.2 del Codi Penal). Per apreciar el desistiment, cal una temptativa, que el resultat no es produeixi, i que el subjecte actiu tingui una actitud proactiva (deixar d'executar el delicte o realitzar actuacions posteriors). Carlos fa el que li diu el 112, i els serveis mèdics arriben aviat, salvant-li la vida. Per tant, hi ha desistiment. La conseqüència del desistiment és que no se'l castiga pel delicte intentat, sinó pel delicte que efectivament ha comès (les lesions causades a Marcos).

5.1. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Traïdoria (article 22.1): Ja que és un atac inesperat que impedeix la defensa.
• Atenuant per reparació de danys (article 21.5): Ingressa 30.000 euros abans del judici, intentant reparar el dany. El fet d'evitar la mort ja s'integra en el desistiment.

5.2. Determinació de la Pena

Segons el desistiment (article 16.2), es castiga per les lesions (2-5 anys). Respecte a aquesta pena, s'apliquen les regles de l'article 66. Com que hi ha un atenuant i un agreujant, s'aplica l'article 66.1.7, que permet compensar-los, mantenint la pena entre 2 i 5 anys.

Supòsit de Fet 8: Assassinat amb Agreujants

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Pelayo, qui realitza la conducta típica prohibida per la llei.
• Subjecte Passiu: Tarsila, qui veu afectat el seu Bé Jurídic de la vida.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Relació de Causalitat: El resultat de la mort de Tarsila és conseqüència directa de l'acció de Pelayo, que li dispara un tret.
• Imputació Objectiva: El resultat de la mort es pot imputar objectivament a Pelayo, qui crea el risc per al Bé Jurídic de la vida de Tarsila.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que es realitza una conducta contrària a la llei, en aquest cas constitutiva d'un delicte d'assassinat.
• Dol: Es tracta d'una conducta dolosa, ja que Pelayo té consciència i voluntat sobre el que està fent. És un dol directe de primer grau, ja que Pelayo volia produir el resultat (matar-la) i per això realitza l'acció.
• Ànim de Matar (Animus Necandi): Hi ha ànimus necandi (voluntat de matar), evidenciat per l'instrument (revòlver) i la zona del cos on dispara.

3. Antijuridicitat

És una conducta antijurídica, ja que no hi ha cap causa de justificació.

4. Culpabilitat

Pel que fa a la culpabilitat, en aquest cas no hi ha cap causa d'exempció de la responsabilitat penal.

5. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Traïdoria (article 22.1): Ja que l'ataca per l'esquena, impedint-li esperar l'atac o defensar-se. Aquesta circumstància és definitòria del delicte d'assassinat.
• Discriminació per raó de sexe (article 22.4): No s'aplica automàticament, sinó que cal comprovar si el subjecte actiu (home) va cometre el delicte basant-se en una posició dominant i de superioritat respecte a la dona pel fet de ser dona. En aquest cas, sí que concorre.
• Relació de parentesc (article 23): La relació de matrimoni permet aplicar aquesta circumstància mixta, que pot actuar com a agreujant o atenuant. En aquest cas, és un agreujant, ja que en els delictes personals (com el delicte contra la vida) sempre actua com a agreujant.

6. Càlcul de la Pena

Per tant, segons l'article 66.4 del Codi Penal, com que hi ha dos o més agreujants i cap atenuant, el tribunal tindrà la possibilitat d'aplicar una pena superior en grau a la meitat inferior.

• Pena de 2 a 4 anys.
• Meitat inferior i superior (dins d'aquest marge):
  • Meitat inferior: 2 a 3 anys.
  • Meitat superior: 3 a 4 anys.
• Pena superior i inferior del grau (situant-nos al marge de la pena):
  • Inferior en grau: Dividirem per la meitat la mínima (d'1 a 2 anys).
  • Superior en grau: Dividirem la màxima i li sumarem (dels 4 a 6 anys).
  • Superior en grau en meitat inferior: Del nou marge obtingut, haurem de fer la meitat inferior (Ex: de 4 a 5 anys).

Supòsit de Fet 9: Assassinat amb Agreujants i Eximent Incompleta

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Daniel, qui realitza la conducta típica prohibida per la llei.
• Subjecte Passiu: Gregorio, qui veu afectat el seu Bé Jurídic de la vida.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): Hi ha animus necandi per part de Daniel, ja que s'insinua en el cas. A més, les punyalades les fa en zones vitals del cos (tòrax), i utilitza com a arma un ganivet susceptible de causar la mort. També realitza un acte anterior, que és donar-li un cop al cap per desorientar-lo i poder-lo matar. Per tant, estem davant d'un delicte contra la vida.
• Relació de Causalitat: El resultat de la mort de Gregorio és conseqüència directa de l'acció del subjecte actiu.
• Imputació Objectiva: Se li pot imputar objectivament, ja que Daniel crea un risc per la vida de Gregorio.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que realitza una conducta típica prohibida per la llei.
• Dol: És una conducta dolosa, ja que Daniel tenia coneixement i voluntat sobre el que estava fent. Hi ha dol directe perquè hi ha coneixement i voluntat d'aconseguir un resultat, que en aquest cas és la mort de Gregorio.

3. Antijuridicitat

Aquesta conducta és antijurídica, contrària a dret i no justificada per cap de les tres causes de justificació.

4. Culpabilitat

En aquest cas, s'ha de veure si Daniel tenia culpabilitat:

• Imputabilitat: Malgrat haver consumit substàncies el dia anterior, la qual cosa afecta les seves capacitats cognitives i volitives, no hi ha una anul·lació completa. Per tant, estem davant d'una eximent incompleta (article 21.1).
• Coneixement de l'Antijuridicitat: Daniel sabia o podia saber que el que estava fent era antijurídic.
• Exigibilitat d'una altra conducta conforme a dret: Daniel hauria pogut combatre l'amenaça de Gregorio amb altres mitjans menys lesius.

5. Individualització de la Pena

• Autoria i Participació: Daniel és autor, ja que té el domini del fet i realitza el fet típic per ell mateix. És una autoria immediata (article 28 del Codi Penal), ja que té el domini del fet i l'executa per ell mateix. Com que és autoria immediata, no afecta el càlcul de la pena (article 61), mantenint-se entre 15 i 25 anys.
• Iter Criminis: S'ha produït el resultat típic, per tant, Daniel realitza actes executius punibles i rellevants.

5.1. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Agreujant de traïdoria (article 22.1): Ja que l'ataca per l'esquena, impedint la defensa de Gregorio. A més, mantenien una relació de confiança que feia que Gregorio no pogués sospitar l'atac, dificultant la seva defensa.
• Agreujant d'augment de sofriment (article 22.5): Ja que li provoca més punyalades i sofriment innecessari per produir el resultat de mort.

5.2. Càlcul de la Pena

En aquest cas, amb dos agreujants i cap atenuant, s'aplicarà l'article 66.3 del Codi Penal, que estableix que la pena s'haurà d'aplicar en la seva meitat superior (20-25 anys).

Supòsit de Fet 10: Homicidi en Grau de Temptativa amb Legítima Defensa Incompleta

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Isabel, qui realitza una conducta prohibida per la llei.
• Subjecte Passiu: Manuel, qui rep les conseqüències d'aquesta acció i qui veu afectat el seu Bé Jurídic protegit (la vida).

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): Encara que la voluntat d'Isabel era defensar-se, hi ha animus necandi (ànim de matar), ja que utilitza un ganivet que pot provocar la mort i lesiona Manuel en zones vitals del cos, com la zona frontal. També s'ha de tenir en compte la profunditat de les ferides.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que realitza una acció que està prohibida per la llei.
• Relació de Causalitat: Les lesions de Manuel són conseqüència directa de l'acció d'Isabel, en clavar-li dues ganivetades.
• Imputació Objectiva: Aquest resultat se li pot imputar objectivament a Isabel, ja que és qui genera el risc per al Bé Jurídic de la vida de Manuel.
• Dol: Es tracta d'una conducta dolosa, ja que Isabel té consciència i voluntat de realitzar la conducta delictiva. Es tracta d'un dol directe perquè amb aquesta acció Isabel vol aconseguir un resultat: la mort de Manuel.
• Tipicitat: Per tant, Isabel realitza una conducta típica definida com a delictiva pel Codi Penal (delicte d'homicidi).

3. Antijuridicitat

Cal veure si és antijurídica, és a dir, contrària a dret. En aquest cas, cal veure si hi ha alguna causa de justificació. Ens plantegem la legítima defensa per part d'Isabel, ja que Manuel prèviament la colpeja amb una raqueta de tennis. L'article 20.4 del Codi Penal estableix que quan els fets siguin constitutius de delicte (en aquest cas, delicte de lesions), hi haurà agressió il·legítima.

• Necessitat racional del mitjà emprat i proporcionalitat de la resposta: Hi ha necessitat de resposta i de defensa, ja que hi ha agressió il·legítima. No obstant això, la seva resposta no és proporcional, ja que Manuel l'ataca amb una raqueta de tennis que només pot provocar lesions, i ella utilitza un mitjà que el pot matar. La capacitat lesiva de l'instrument utilitzat com a resposta no és racional.
• Falta de provocació suficient: Sí que es dona, en principi no hi ha provocació.

No es pot aplicar com a causa de justificació completa, per tant, la conducta d'Isabel serà antijurídica. Això es tindrà en compte davant d'un possible atenuant de la pena, considerant si hi ha una eximent incompleta.

4. Culpabilitat

Isabel té culpabilitat. Cal veure si té capacitat per respondre penalment pel delicte que ha comès. Hem de veure si es dona alguna causa d'exempció de la culpabilitat (alteració psíquica, por insuperable, etc.). No en concorre cap i, per tant, haurà de respondre del delicte. Per tant, com que es dona un fet típic, antijurídic i culpable, tenim un delicte. Concretament, tenim un delicte contra la vida.

5. Individualització de la Pena

Tres elements que ens permeten individualitzar la pena:

• Autoria i Participació: Isabel és autora perquè té el domini del fet, vol cometre el delicte, pensa com cometre'l i el resultat que vol obtenir. Es tracta d'autoria immediata (article 61 del Codi Penal). L'article 63 es refereix al còmplice.
• Iter Criminis: En aquest cas, ens trobem en la fase de temptativa, ja que hi havia voluntat de matar. Com que el resultat no s'ha produït, el delicte no està consumat. Segons l'article 16.1 del Codi Penal, el subjecte realitza tots o part dels actes necessaris perquè es produeixi el resultat, i per causes alienes a la seva voluntat, aquest no es produeix (Manuel és operat d'urgència, tot i que Isabel ha fet tots els actes per produir la mort). L'article 16.2 (desistiment) implica una conducta proactiva essencial per evitar el resultat, cosa que Isabel no va fer de manera prou rellevant per apreciar un desistiment. Per tant, hi ha una temptativa acabada, ja que ha realitzat tots els actes per aconseguir el resultat. La temptativa permet rebaixar la pena en un o dos graus (article 62). De manera genèrica, quan la temptativa és acabada, es rebaixa un grau.

5.1. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Confessió voluntària (article 21.4): Es compleixen els requisits, ja que la confessió es fa abans de saber que s'està investigant.
• Eximent incompleta (article 21.1): Quan falten requisits per apreciar l'eximent completa, es vincula amb la legítima defensa de l'article 20.4, ja que, tot i haver-hi agressió il·legítima, falta el requisit del mitjà proporcional.
• No es pot aplicar el parentesc (article 23) perquè requereix estabilitat, i la relació és esporàdica sense convivència.

5.2. Càlcul de la Pena

Partim del marc abstracte del delicte contra la vida (10-15 anys).

• La pena inferior en grau (per temptativa) de 10 a 15 anys és de 5 a 10 anys (agafant la pena mínima i dividint-la per la meitat).
• L'eximent incompleta és un atenuant qualificat i té la seva regla a l'article 68. Si la baixem en dos graus, seria de 2,5 a 5 anys.
• Per atenuant, es rebaixarà a la meitat inferior de la pena, que seria 1 any i 3 mesos.

Per tant, la meitat inferior és de 2,5 anys a 3 anys i 9 mesos.

• 1a rebaixa: per temptativa (article 62).
• 2a rebaixa: per eximent incompleta.
• 3a rebaixa: en la meitat inferior per atenuant.
• Pujar un grau: sumar al màxim la seva meitat.

També hi ha la responsabilitat civil aparellada a un delicte (Tema 20), amb tres tipus, sent la més habitual la indemnització (articles 109 a 115 del Codi Penal).

Supòsit de Fet 11: Maltractament Infantil per Acció i Omissió

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjectes Actius: Alba i José (parella), que realitzen la conducta prohibida per la llei.
• Subjecte Passiu: Ariadna, qui rep les conseqüències dels cops i maltractaments per part d'Alba i de l'actuació de José, que no fa res per evitar-ho. Ariadna veu afectat el seu Bé Jurídic de la integritat física.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Conducta d'Alba: Hi ha animus laedendi (ànim de lesionar), ja que el maltractament de la mare cap a la filla es realitza colpejant-la, un mitjà que difícilment pot provocar la mort, tot i que es realitza en totes les parts del cos. No es pot apreciar un desig de matar. És un delicte d'acció, ja que realitza una acció que està prohibida per la llei.
• Conducta de José: Hi ha un delicte d'omissió, concretament comissió per omissió, ja que observa la conducta i la consent. José té una posició de garant que li atribueix la llei pel fet de ser el seu pare. A més, l'omissió ha de ser equiparable a l'acció, ja que José no fa res per evitar-ho i ho consent. Es donen els requisits de la comissió per omissió (article 11 del Codi Penal).
• Relació de Causalitat i Imputació Objectiva: En ambdós subjectes es dona una relació de causalitat i la imputació objectiva, ja que el risc per a la integritat física el creen ells: una colpejant-la i l'altre no impedint-ho.
• Dol: És dolós, amb dol directe. Per tant, hi ha una conducta típica.

3. Antijuridicitat

Respecte a l'antijuridicitat, no es dona cap causa de justificació. Per tant, aquesta actuació és contrària a dret i antijurídica.

4. Culpabilitat

Les circumstàncies són diferents:

• Alba: Té un trastorn de la personalitat, per tant, se li aplicaria una eximent completa (article 20.1), per alteració psíquica, amb diagnòstic de salut mental.
• José: Sí que té culpabilitat, ja que en el moment dels fets no es donava cap circumstància que li apliqués cap eximent.

5. Individualització de la Pena (per a José)

• Autoria i Participació: Alba és autora, directa o immediata, ja que executa el delicte i té el domini del fet. José és coautor, ja que és com si estigués realitzant l'acció en no evitar el resultat. En una comissió per omissió, és difícil parlar de participació. La pena es manté entre 2 i 5 anys.
• Iter Criminis: Delicte consumat. La voluntat era de lesionar i s'ha produït el resultat. La consumació no afecta la pena, que es manté entre 2 i 5 anys.

5.1. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Alba: En no tenir culpabilitat, no se li aplicarien.
• Agreujant per traïdoria de desvaliment (article 22.1): La víctima no es pot defensar perquè té 3 anys.
• Circumstància de parentesc: Agreujant. Es dona entre pares i fills, i actua com a agreujant en ser un delicte personal contra la integritat física.
• Atenuant per greu addicció (article 21.2): Quan hi ha una addicció que condiciona la vida del subjecte, encara que no se sàpiga si va consumir aquell dia.
• Agreujant de reincidència de José (article 22.8).

5.2. Càlcul de la Pena

Com que hi ha agreujants i atenuants, s'aplica l'article 66.7. Si hi hagués el mateix nombre, es compensarien. Com que hi ha més agreujants que atenuants, s'aplica la pena en la seva meitat superior (de 3,5 a 5 anys).

Supòsit de Fet 12: Lesions amb Desistiment i Eximent Incompleta

1. Anàlisi dels Subjectes i el Bé Jurídic

• Subjecte Actiu: Maria, qui realitza la conducta típica.
• Subjecte Passiu: Gerard, qui rep les conseqüències de la conducta de Maria i qui veu afectat el seu Bé Jurídic protegit.

2. Anàlisi de la Conducta Típica

• Ànim de Matar (Animus Necandi): Hi ha animus necandi (ànim de matar), ja que l'instrument utilitzat per Maria pot provocar la mort de Gerard. A més, l'ataca en una part vital del cos (abdomen), requerint una intervenció d'urgència i presentant un risc vital important. Tercer element: actes anteriors i simultanis (l'expressió "te voy a matar" no hi és). L'actuació posterior no es té en compte per determinar la seva voluntat inicial.
• Tipus de Conducta: D'acció, ja que Maria realitza una conducta que està tipificada com a delicte.
• Dol: Aquesta conducta és dolosa, ja que Maria té coneixement i voluntat del que està fent. Hi ha dol de primer grau, ja que realitza la conducta per aconseguir el resultat.
• Relació de Causalitat: Les lesions de Gerard són conseqüència directa de l'acció de Maria de clavar-li un ganivet.
• Imputació Objectiva: Hi ha imputació objectiva, ja que és Maria qui crea el risc per al Bé Jurídic de la vida de Gerard.
• Tipicitat: Per tant, aquesta conducta és típica, està definida com a delictiva en el Codi Penal.

3. Antijuridicitat

Aquesta conducta és antijurídica, ja que és contrària a dret i no hi ha cap causa de justificació que es pugui aplicar.

4. Culpabilitat

Alteració o afectació psíquica: Cal veure el diagnòstic i com li afecta en el moment dels fets, ja que ha de tenir anul·lades les seves capacitats cognitives i volitives. Sabia el que feia en el moment dels fets, per tant, no se li podrà aplicar l'eximent completa de l'article 20.1. Per tant, Maria té culpabilitat. Tot i això, hi ha una afectació lleu que disminueix la seva capacitat i que s'ha de tenir en compte.

5. Individualització de la Pena

• Autoria i Participació: Maria és autora, ja que és qui té el domini del fet i es tracta d'una autoria immediata. Executa el fet per ella mateixa (article 28 del Codi Penal). El cooperador necessari té una funció auxiliar.
• Iter Criminis: Hi ha ànim de matar, però Gerard no mor, per tant, el delicte no està consumat. Maria executa tots els actes necessaris per cometre el delicte, per tant, ens trobem en una situació de temptativa acabada (el resultat no es produeix per una causa externa). Es podrà reduir la pena en un grau. Maria evita el resultat (article 16.2 del Codi Penal). Es tracta de desistiment (desistir de l'execució) i penediment eficaç (un cop acabada l'acció, es realitza una conducta per evitar el resultat). La conducta de Maria va ser eficaç per evitar la mort de Gerard.

La conseqüència del desistiment, a efectes de la pena, eximeix de responsabilitat pel delicte intentat, però sí pel delicte consumat (les lesions).

5.1. Circumstàncies Modificatives de la Responsabilitat Criminal (CMRC)

• Atenuant per dilacions indegudes i extraordinàries (article 21.6): Quan no es poden imputar a la complexitat de l'assumpte o a l'interessat (el judici oral se celebra 6 anys després del fet).
• Eximent incompleta (article 21.1 en relació amb l'article 20.1): Hi ha una disminució de les seves capacitats. Maria és semiimputable, té culpabilitat però amb una afectació important a les seves capacitats. L'eximent incompleta és un atenuant qualificat; si fos completa, no s'individualitzaria la pena.
• Traïdoria (article 22.1 del Codi Penal): El subjecte actiu impedeix la defensa del subjecte passiu. Gerard no s'ho espera i no es pot defensar, ja que surt del lavabo.
• Parentesc: Són parella i hi ha estabilitat. En aquest cas, és un agreujant, ja que en els delictes eminentment personals, el parentesc sempre és un agreujant (només és atenuant en delictes de patrimoni).
• Atenuant analògica (article 21.7) per consum d'alcohol (no hi ha prou informació).

5.2. Càlcul de la Pena

Com que es tracta d'un delicte de lesions, a causa del desistiment, el marc abstracte de la pena se situa entre 2 i 5 anys.

• Primer s'aplica l'eximent incompleta de manera prioritària, que permet baixar la pena en un o dos graus. Si es rebaixa un grau, la pena serà d'1 a 2 anys.
• Queda un atenuant i dos agreujants. Sempre que hi ha agreujants i atenuants, s'aplica l'article 66.7, que permet compensar. Com que hi ha més agreujants que atenuants, s'haurà d'aplicar aquesta pena en la seva meitat superior. Per tant, la pena serà d'1,5 a 2 anys.