Anàlisi de la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Domus i Mosaics

Anàlisi de la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Documentació General

• Títol: Casa del Poeta Tràgic de Pompeia
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle I a.C.
• Estil: Romà pompeià
• Tipologia: Civil (domus), mosaic (opus tessellatum) i pintura al fresc d’estil il·lusionista o quart estil pompeià.
• Materials: Pedra
• Tècnica (elements decoratius): Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic)
• Localització: Pompeia (Nàpols, Itàlia)

Context Històric de Pompeia

Pompeia la fundaren els oscs, poble preromà de Campània, al segle VII a.C. També hi ha vestigis de presència grega i etrusca. Era un enclavament important pel comerç entre fenicis i grecs, ja que està a la badia de Nàpols.

El 91 a.C. la conqueriren els romans, convertint-la en: Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum. Posteriorment es convertí en lloc d’estiueig de les classes altes romanes.

L’any 79 d.C., durant el regnat de Titus, l’erupció del Vesuvi va fer desaparèixer la ciutat i els seus habitants que no pogueren o no volgueren fugir-ne. Va quedar sepultada per les cendres i la lava del volcà, fins que al segle XVIII es va descobrir i es van iniciar les excavacions. A partir d’aleshores s’ha conegut l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, ja que la lava va mantenir pràcticament intacta la ciutat. El mateix trobem a Herculà. També s’ha conservat la decoració interna dels edificis (pintures i mosaics). Un model típic de domus pompeiana és la Casa del Poeta Tràgic.

Tipologies d'Habitatges a l'Antiga Roma

A l’antiga Roma hi havia 3 tipus d’habitatges:

• Les ínsulae: Cases de veïnatge de diversos pisos que solien constituir una illa, normalment de lloguer.
• Les villae: Residències camperoles als afores de les ciutats o al camp. Les seves dimensions depenien de l’economia dels seus propietaris.
• La domus: Casa unifamiliar propietat de famílies de nivell econòmic i social alt.

Anàlisi Formal de la Casa del Poeta Tràgic

La Casa del Poeta Tràgic és una típica casa romana, el nom de la qual prové d’un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. A l’entrada hi trobem el famós mosaic del gos lligat amb una cadena (Cave canem), típic de les cases pompeianes. Fou excavada el 1824-25, i va servir de model a la novel·la Els últims dies de Pompeia.

Estructura i Distribució de la Planta Baixa

La casa tenia 2 pisos, però només s’han conservat restes importants de la planta baixa. L'estructura es basa en dos grans espais centrals:

1. Atrium: Pati tancat.
2. Peristylum: Pati porticat.

Als dos costats de l’entrada hi havia dues botigues (tabernae). L’entrada o fauces porta directament a l’atri a través d’un passadís estret. A l’atrium hi ha una obertura zenital, el compluvium, just a sobre de l’impluvium, al centre de la sala. Als costats de l’atri s’hi troben diversos cubicula, habitacions per a convidats o familiars. L’atri vist des de l’entrada amb el tablinum, el peristil i el lararium al fons.

El Peristil i les Estances Privades

Al costat nord del tablinum s’hi obre un petit peristil, pati amb columnes on hi havia una cisterna subterrània. Al voltant del peristil hi havia les estances privades:

• A l’esquerra: les habitacions de la família.
• A la dreta: una cuina i un gran menjador (triclinium). Al costat d’aquest hi ha una petita cuina.

Al cantó nord-oest del peristil hi ha un posticum, entrada secundària, que dóna a la Via della Fullonica, i un petit lararium, on es veneraven els déus de la casa.

Intimitat i Decoració Interior

Totes les estances s’obrien als patis interiors. No hi havia finestres a l’exterior. Alguns relacionen aquest fet amb la importància que els romans donaven a la intimitat, i altres a la protecció dels seus béns. La poca presència de mobles explica la rica decoració pictòrica i musivària de totes les sales.

Evolució de la Domus Romana

La domus era una casa unifamiliar de famílies d’alt nivell econòmic. El model primitiu de domus era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en 3 zones: l’entrada, un cos central i el jardí posterior. Després es va organitzar al voltant d’un atri, i es va ampliar, imitant les cases gregues, amb un peristil i un hort. Les més modestes no tenien hort.

La Casa del Poeta Tràgic és una domus més modesta. Els arqueòlegs pensen que era la d’una família de classe mitjana que s’havia enriquit, possiblement amb el comerç. El nom deriva del mosaic que decorava el terra del tablinum, on hi ha representada una escena teatral. El famós mosaic del gos que hi ha a l’entrada amb la inscripció Cave canem, era un fet normal a les cases pompeianes.

Les Tècniques del Mosaic Romà

La paraula mosaic prové de musa, perquè al món clàssic es deia que era un art molt difícil inspirat per les muses. Es feia amb petits trossos de pedra, marbre o vidre de diversos colors sobre una superfície plana. Després de conquerir Grècia, els romans van incorporar aquesta tècnica a les seves construccions, combinant tessel·les (petits fragments regulars, quadrats, de pedra, vidre o ceràmica) de colors que creen diferents formes i dibuixos.

Principals Tècniques de Mosaic

Opus Tessellatum

Tècnica en la qual les tessel·les, o fragments petits i regulars de pedra, vidre o ceràmica, sempre de la mateixa mida, estan disposades de forma horitzontal i vertical creant un disseny en forma de reixa. (Exemple: Vil·la romana de Tejada a Quintanilla de la Cueza, Palència).

Opus Vermiculatum

Es fan servir les tessel·les quadrades per fer el disseny principal, seguint amb cura els contorns de la forma i ressaltant-los amb esteles posades en forma de cuc (vermis és cuc en llatí). Aquesta tècnica crea un efecte d’halo al voltant de la imatge.

Opus Sectile

Format per peces més grans i de diferents mides.

Opus Signinum

Format per pols acolorida i barrejada amb calç, que donava lloc a un ciment vermellós molt dur.

Models i Influències de l'Arquitectura Romana

Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració, de les gregues, les quals al segle III a.C. ja es decoraven amb mosaics i pintures. L’art del mosaic romà va influir en la decoració de les basíliques paleocristianes i les esglésies bizantines (opus tessellatum).

Les tipologies d’habitatges privats romans han arribat fins avui:

• Domus (casa unifamiliar)
• Insula (casa de pisos)
• Villa (casa de camp)

En l’urbanisme, Roma ha estat model: traçat ortogonal de les ciutats, plaça principal (fòrum) on es troben els edificis principals (església i ajuntament) i aparadors de botigues entre cases (tabernae).