Anàlisi de Carles Riba (Súnion) i Miquel Martí i Pol (L'Elionor)

Carles Riba: Poeta, Crític i Traductor Clàssic

Biografia i Trajectòria Professional

Carles Riba va néixer a Barcelona el 1893 i va morir el 1959. Va ser un important poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Va treballar de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes.

Durant l'exili francès i també a Barcelona des del seu retorn el 1943, va traduir autors clàssics. Entre les seves obres destacades trobem:

• Primer llibre d'Estances (1919)
• Segon llibre d'Estances (1930)
• Tres suites (1937)
• Elegies de Bierville (1943)
• Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953)

Anàlisi de les Elegies de Bierville (1943)

Aquest poema pertany al llibre Les Elegies de Bierville (1943), escrit durant l’exili, fet que confereix a tot el llibre un to marcadament melancòlic i d’enyorança.

Tema Principal: El Temple de Súnion com a Símbol

El tema central del poema és l’antic temple de Súnion. Riba vetlla per l’exiliat i li fa conèixer la força de la llibertat que l’obre a l’esperança. Per a Riba, Súnion és el símbol de la cultura clàssica.

Durant tot el poema, ens presenta el temple evocant la blancor de les columnes de marbre, el vent i el so del mar. Súnion es descriu dalt d’un penya-segat, resistint les onades, fent referència al “seu Sol lleial”, i per les precioses vistes d’uns paratges salvatges banyats per la llum daurada (famós per les postes de sol). És una comparació entre la funció de guia pels mariners i el desig del poeta de tornar a la pàtria, donant-li un toc totalment enyorat i nostàlgic. L'estructura del poema, que accelera, pot suggerir la sensació d’anar contra corrent, reflectint la impossibilitat d’un retorn que sentia l’autor.

Estructura i Mètrica del Poema

Aquest poema és un sonet, és a dir, té dos quartets i dos tercets. Es divideix en dues parts principals:

1. Versos 1-7: Descripció del temple de Súnion tal com el recorda.
2. Versos 8-14: Descripció de la funció de far que guia el mariner perdut.

L'estructura detallada és la següent:

• Primer quartet: Situació del temple, sentiments cap a ell i comparació de les seves situacions.
• Segon quartet: Deteriorament del temple. Se li atorga el símbol del far per guiar els mariners i el jo poètic. Súnion esdevé un far vital.
• Primer tercet: El temple dona noves forces al poeta per seguir lluitant. Figura de l’exiliat, perdut i amb dificultats per veure el camí cap a la seva pàtria.
• Segon tercet: La veu poètica destaca el temple com un bon recolzament, tot i que borrós.

Recursos Mètrics i Retòrics

• Mètrica: Versos anisosil·làbics (v. 13, 14).
• Rima: ABAB CDCD EFE GHG. Interacció de rimes femenines i masculines.
• Figures retòriques:
  • V2: Personificació
  • V3: Hipèrbole
  • V4, 9, 10: Comparació
  • V11, 12: Encavallament
  • V13: Al·literació
  • V14: Paradoxa

Conclusió sobre el Poema

El poema transmet els sentiments de tristesa del poeta per la pèrdua de la seva pàtria, utilitzant el temple de Súnion, amb el qual el poeta se sent identificat pel seu estat ruïnós.

Miquel Martí i Pol: Poesia Social i Obrera

Biografia i Obra

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 19 de març del 1929 i va morir a Vic l’11 de novembre del 2003. Fou poeta, escriptor i un dels més coneguts traductors catalans del segle XX. Els seus poemes parlen de la vida interior i de la lluita contra un sistema que considera injust. Va voler descriure el món i el temps de tristors que l’envoltava, però, en segon lloc, va voler donar homenatge a totes aquelles persones, que ell anomena “HEROIS”.

Anàlisi del Poema L’Elionor

El poema L’Elionor pertany al llibre La Fàbrica (1959) de Miquel Martí i Pol. El poema consta de vuit estrofes de versos anisosil·làbics, és a dir, que no tenen regularitat mètrica. Utilitza la tirallonga als versos i no presenta rima regular.

Tema i Estil

El poema explica i simbolitza l’estil de vida tradicional i cruel de les dones al segle XX i el treball obligat a les fàbriques. És un poema autobiogràfic, de caràcter narratiu, que expressa la tristesa, el buit i la soledat de l’Elionor.

Estructura Narrativa

El poema es divideix en tres parts:

1. Primera part (v. 1-7): L’Elionor, encara nena, pensa que tot li anirà bé i està contenta amb la feina.
2. Segona part (v. 8-22): Ella madura i deixa d’estar contenta amb la feina, ja que veu la realitat tal com és.
3. Tercera part (v. 23-final): Es visualitza un cercle constant, ja que la rutina es transmet de generació en generació; la seva filla comença a treballar i a la vegada una rutina de per vida.

Recursos Retòrics

• Personificació: Vers 11 (feia córrer l’escombra).
• Anàfora: Versos 1, 2, 3 (Rutina de l’època).
• Paral·lelisme: Vers 7 i 31 (i deia: “Sí, senyor.” i “bones tardes.”).