Anàlisi de Característiques Musicals: Beethoven, Romanticisme i Classicisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,65 KB
Trets Musicals de Beethoven
- Virtuosisme en algunes obres, mitjançant la utilització de tot el registre de l'instrument, de les transformacions temàtiques i de les cadències en el concert solístic.
- Ús d'elements extra-musicals. En la Tercera Simfonia, en la Novena Simfonia (ideals de fraternitat mitjançant el cant del poema de Schiller pel cor i els solistes), i a la Cinquena Simfonia (lluita contra el destí, on es mostra l'expressió del "jo").
- Expansió dels moviments/formes, mitjançant l'ús reiterat de modulacions, extenses codes, transformacions motíviques i introduccions lentes. Ús de la forma cíclica (Cinquena Simfonia) per la qual utilitza un tema per donar continuïtat i unitat a la peça.
- Ús de dinàmiques exagerades (diferents dinàmiques graduals i clares).
- Orquestració més gran: incorporació de contrafagot i flautí.
Serenates i Divertiments
Són un tipus de música lleugera, d'ambient d'entreteniment, amb alternança de moviments. Estan destinades a la noblesa, exercicis o festes públiques.
Serenates
Eren obres que s'interpretaven a l'aire lliure, a la posta del sol, enfront de residències d'algú a qui es volia honorar. Eren per a veus o per a instruments. La forma més habitual de la serenata són 5 moviments i existeixen 3 tipus de formacions:
- Per a petit conjunt de corda i vent.
- Per a grup de vent, semblant a un sextet.
- Per a gran conjunt de corda i vent, on es podien arribar a 10 moviments.
Divertimento
Té la funció d'entretenir, de música de fons, encara que d'un nivell més alt. Es diferencia de la serenata en què es tocava amb un instrument per veu (o dos). Té 5 moviments.
El Poema Simfònic
Durant el període 1848-1857, F. Liszt va compondre 12 poemes simfònics, en els quals mantenen una connexió amb un programa de caràcter extra-musical, és a dir, no estan modelats sobre les formes habituals de la simfonia o obertura. Els poemes consten d'un sol moviment.
Un dels més coneguts és Els Preludis, basat en un poema de Lamartine, on s'aprecia el procediment de transformació temàtica: de dos dels temes deriva el motiu de 3 notes amb què comença l'obra, i sobre el qual es realitzaran transformacions.
La resta dels poemes són diferents, amb l'ús de cromatismes i una orquestració avançada al seu temps per explorar les possibilitats de la sonoritat orquestral d'una nova forma.
Definició i Autors
El poema simfònic consisteix en una obra simfònica en un sol moviment, dividida en seccions, que desenvolupa un programa literari (extret d'un poema, una novel·la o un drama), o també d'obres de tipus filosòfic. Altre autor destacat és Richard Strauss amb obres com Així va parlar Zaratustra, El Quixot i Till Eulenspiegel. Entre els compositors nacionalistes va tenir gran desenvolupament; exemples són Una nit al Mont Calb, de Mussorgski, Scheherezade, de Rimski-Korsakov, o El Moldava, de Smetana.
Característiques del Classicisme
La música clàssica és objectiva, continguda en les emocions, cortesana, elegant, una mica superficial, però no pobra.
Formes Musicals
- Estructura formal clara. Desapareixen formes com la Suite, la Tocata i la Fuga.
- Formes noves:
- Sonata, procedent de l'antiga Suite, aplicada al Trio, Quartet, a la Simfonia i a la sonata per a un sol instrument.
- S'incorpora l'antiga obertura introductoria de les òperes a la música simfònica instrumental.
- El concerto grosso dona lloc al concert d'un instrument solista acompanyat d'orquestra en la forma sonata de tres moviments.
Melodia i Estil
- Melodia: claredat i simplicitat. Frases melòdiques regulars i quadrades, que s'obren i es tanquen amb cadències. L'àmbit melòdic deriva de l'acompanyament harmònic vertical.
- Estil: és homofònic o vertical, desapareixent el baix continu i les formes contrapuntístiques. Harmonia transparent i sense cromatismes.
Orquestra i Dinàmica
- La música instrumental és més important que la vocal. Es configura l'orquestra moderna. Es presta atenció al color de l'instrument i es busca la individualitat en l'orquestra.
- L'àmbit instrumental es redueix; no es busquen extrems. Es comença a desenvolupar el piano.
- Dinàmica: atenció als contrapunts expressius, amb el forte i el piano i l'ús de crescendo i diminuendo.
- El ritme és senzill i regular.
Òpera i Música de Cambra
- Òpera: triomfa la forma de Gluck. L'òpera còmica i la bufa rivalitzen amb l'òpera sèria. L'òpera, com la Missa o la Cantata, s'amolla al nou estil.
- Música de cambra: s'usa la forma sonata per a les composicions cambrístiques.
Catalogació i Difusió
La classificació de les obres es fa amb números i no amb noms. Els números es posen després de la paraula opus. Els números de les obres són posats pels catalogadors. S'implanten arreu els concerts públics d'orquestra. Es produeix gran consum musical i música editada.
Diferències entre Schubert i Schumann
Franz Schubert
Schubert va compondre aproximadament uns 600 Lied. Va ser qui va desenvolupar el gènere heretat de la tradició beethoviana. Es considera que no va ser molt bo triant els seus poetes. Schubert fa cas omís a la disposició estrofica i organitza el poema en 3 parts, cadascuna comença amb la mateixa frase i la mateixa música. Un altre tret d'aquests Lieder és l'onomatopeia.
Robert Schumann
El continuador de Schubert és Schumann, que va escriure 250 Lied. Schumann és més curat amb la poesia i amb la independència musical que Schubert, sobretot en el piano, al qual dota de major independència, sovint compartint discurs amb la veu. Schumann recorre més al patró rítmic de principi a fi. Els recursos favorits de Schumann són el cromatismes, els acords lligats i les harmonies sobre nota pedal.