Anàlisi de "Una i Tres Cadires" i "Elogi de l'aigua"

Una i Tres Cadires

Anàlisi Formal

Una cadira de fusta a prop d’una paret blanca es situa entre dos panells que hi pengen: en un, el de l’esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida natural; i a l’altre, el de la dreta, és un text amb la definició del diccionari de la paraula “cadira”. Això estructura l’obra en forma d’una espècie de tríptic.

D’aquesta manera tenim l’objecte en si, la seva representació visual i la seva verbal.

L’autor diu: “He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte, una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta “idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants”.

Estil

L’obra està dins del moviment de l’art conceptual, sorgit entre els anys 1960-1980. Es cerca una puresa inviolable, i per això és necessari que la pròpia obra d’art es dissolgués. D’aquesta manera desapareixia la seva contaminant objectivitat i emergia com a idea. Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L’art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l’artista no li cal crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l’expressió visual i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat.

Interpretació

Text i imatge, a partir de la cadira, tot i estar expressats en llenguatges diferents, són el mateix. Té molt a veure amb l’ècfrasi, un recurs de l’Antiga Grècia que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre.

A Una i Tres Cadires, l’autor discuteix el concepte d’art i la pràctica del mateix. Busca, amb un caràcter polèmic, noves vies expressives. Escull un objecte quotidià, industrial i realment útil, per tal d’allunyar la creació artística de les valoracions decoratives. Resulta molt innovador.

El títol fa referència a la identitat de cadira que l’obra atorga a dues coses que en realitat no la tenen: una fotografia i un text.

Models i Influències

El propi autor reconeix com a influència els ready-made de Duchamp. S’ha relacionat també amb el món de les idees platònic i amb la pipa de Magritte.

Elogi de l'aigua

Fitxa Tècnica

• Autor: Eduardo Chillida (San Sebastià 1924-2002)
• Cronologia: 1987
• Estil: Abstracte
• Tipologia: Escultura exempta
• Dimensions: 7,2 x 12 x 6,5 metres
• Materials: Formigó armat i acer
• Tècnica: Encofrat
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Context Històric

Durant la dècada dels 80, el món va estar sacsejat per una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, per una altra banda, arribava a la seva fi (caiguda del mur de Berlín 1989), que va suposar tota una nova redistribució política de l’Europa de llavors, així com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. Dit i fet, el 1991 es va signar el Tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

Contextualitzant més concretament l’obra que ens encomana aquí, hem de dir que ja al 1987 es coneixia que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics del 1992. Aquest esdeveniment va comportar l’encàrrec de moltíssimes infraestructures noves, així com escultures per tal de decorar la ciutat i modernitzar-la.